31 de desembre de 2009

NAVIDAD: PAZ Y BUENA VOLUNTAD

Dicen que hace poco más de dos mil años, en la primera noche de Navidad, unos mensajeros celestiales, cantaban gloria a Dios y deseaban la Paz a los hombres de buena voluntad.
No sé si fue cierto, o fue un deseo del evangelista que no encontró mejores metáforas para referir un acontecimiento de supondría un importante cambio en la historia de la humanidad. Pero estas frases forman, todavía hoy, parte de nuestro imaginario.
Me gustaría en esta Navidad volver a escuchar estos cánticos y estos deseos.
Necesitamos un cambio en la orientación que hemos dado a nuestro mundo.
Nos hace falta una esperanza.
Y, tal vez, la frase de aquella primera noche de Navidad deba tener hoy un sentido actual.

GLORIA A DIOS Y PAZ A LOS HOMBRS DE BUENA VOLUNTAD

No deja de ser tajante la simplicidad del mensaje navideño. En unos momentos en que nos gusta tenerlo todo tan estructurado, los mensajeros celestiales no hacen un enunciado de obligaciones y preceptos por conseguir la ansiada paz. Basta con tener esta buena voluntad.

GLORIA A DIOS Y PAZ A LOS HOMBRS DE BUENA VOLUNTAD



Autor: Josep Cornellà i Valls
Publicado en Eclesalia.net.
Luis Asin
Equip DPJ

22 de desembre de 2009

HOMILIA DE NADAL: L'ESGLÉSIA QUE MÉS IL·LUMINA ÉS LA QUE CREMA

Deien els anarquistes: "L'Església que més il·lumina és la que crema". Tot i que no sabien el que deien, tenien raó.
Per fer llum hem de cremar... com les llànties.
La cera es consumeix.
L'oli s'evapora.
L'amor de Déu és ardent (ho diu Isaïes).
Per això va decidir cremar l'últim cartutxo,
un incendi d'amor per la humanitat
que passa fred i ho necessita tant.
I va escollir una verge (una espelma per estrenar).
I als afores de la ciutat (que és freda i no crema mai).
Al bosc (ple de rostolls).
Entre la palla (que crema molt bé).
I amb els pastors (que encara encenen fogueres perquè estan, com nosaltres, en vetlla i esperant)

I tant si va cremar: un infant en una menjadora!
Quin incendi!
Una mare en flames
i Josep cremant
i molts dubtes i molta expectativa,
per fi, il·luminats, cremant.

És Nadal: el Nadal que més il·lumina és el que crema.
I ens crema tanta llum artificial i tanta buidor.
I ens crema tanta emisió de gasos contaminants i tan poca escalfor.
I ens crema que dos senegalesos hagin mort aquesta nit perquè tenien fred i una mala calefacció.

Però, sobretot, ens crema Déu estimant tant.
I Jesús infant il·luminant els segles i totes les foscors.
I la possibilitat de donar-se, sense por.
I cantar nadales als ancians.
I pregar quan es fa fosc.
I totes les flames que il·luminen amb infinita tendresa a les sales d'espera dels hospitals.
I els àngels que vetllen els darrers instants d'aquells que ens estan deixant.

Ens crema Déu quan no l'entenem
i quan, de cop, l'entenem tant.
I ens encega aquesta petita llum tan gran
i aquesta llàntia fràgil tan descomunal.
I que la cera de la nostra vida es consumeixi
i que no sigui mai en va.

Perquè els cristians que més il·luminen són els que cremen i es consumeixen estimant.

Fa fred... és fosc... però és Nadal.I estem cremant.




Marc Vilarassau s.j.

Equip DPJ

20 de desembre de 2009

RECÉS A POBLET EN 183 MOTS

La pregària de les hores, la vida contemplativa, la reflexió teològica... són dons exòtics que els nostres paladar no estan acostumats a assaborir. “Venir a Poblet m’ha servit per aturar-me” coincidíem en dir el darrer dia, aturar-nos per pregar i cultivar la nostra dimensió espiritual que pot ser fàcilment devorada pel tràfec de les nostres rutines diàries si no li fem un forat a les nostres ajustades agendes.

Se’ns ha dit que els convents de clausura tenen vocació d’oasi enmig del desert, far enmig la fosca, vocació d’arrels d’un arbre anomenat Església. Seguint amb aquest símil doncs, nosaltres durant aquests tres dies no hem fet res més que anar-hi a cercar saba fresca que desitgem poder compartir amb les nostres germanes i germans que com nosaltres són fulles que tremolen al compàs del vent hostil del nostre món.


Contagiats amb la força de l’Esperit i contents d’haver compartit aquests dies de reflexió i pregària amb persones d’altres bisbats d’arreu de Catalunya emprenem el repte de transformar les nostres vides i les de les persones que ens envolten amb la Bona Nova de Déu.



Joan Escolà
Grup de Joves la Mariana

17 de desembre de 2009

LLÀNTIES DE LA PAU


A 35 km de Jerusalem, en territori palestí, a l’altra banda d’un dels murs de la vergonya, hi ha el petit poble de Taybeh. La Bíblia l’anomena Efraïm i Jesús hi passa entre la seva gent, els darrers dies abans de pujar a Jerusalem a celebrar la Pasqua. Avui és l’únic poble de tot Israel en el que només hi ha cristians. Els seus habitants, palestins entre jueus, cristians entre musulmans, miren de sobreviure a l’altra costat d’una tanca que els empobreix cada dia més.


La parròquia de Taybeh, cercant el desenvolupament econòmic del poble i de la zona, enceta un projecte anomenat “Llànties de la Pau”. Un petit colom amb una petita llàntia d’oli, de les oliveres de Taybeh, una llum que prega per la pau a Terra Santa.


Les Delegacions de Pastoral de Joves de Catalunya volem recolzar el projecte ajudant-los a distribuir les seves llànties arreu. Si voleu col·laborar amb nosaltres, podeu comprar la vostra llàntia passant per la Delegació o a través de la web www.colomdelapau.org.


Que la llum que arriba de Betlem i el testimoni de les comunitats cristianes de palestina il·lumini el nostre Nadal.




Marta Serrano

Delegada DPJ

11 de desembre de 2009

BON ADVENT I FELIÇ NADAL DEL BISBE EN EL BLOG DE JOVENTUT

Benvolguts joves, hola a totes i tots!

Sembla que era ahir quan us saludava per primer cop en aquest blog i resulta que ja hem començat l’Advent i, amb ell, un nou any litúrgic. Sí, d’ací a no res celebrarem el Nadal.

Per això, vull animar-vos a que visquem aquets temps de preparació com una oportunitat de renovació profunda i de recerca esperançada. De renovació que ens ajudi a viure la pròpia vida amb més consciència i llibertat bandejant rutines, inèrcies i egoismes que ens empetiteixen. I de recerca d’aquella llum que ve a omplir de claror, color i escalfor la nostra existència: Jesucrist, Déu-amb-nosaltres que ha volgut compartir la nostra vida per a que nosaltres puguem participar de la seva.

Visquem aquest Advent i, sobre tot, el Nadal que s’apropa “d'una manera digna de la vocació que hem rebut” (Ef 4,1), amb fe activa i esperit generós, sense deixar-nos arrossegar per costums buits, per consumismes insolidaris o per diversions alienants i superficials.

Mostrem a tothom que es pot gaudir a fons i fer festa de la bona amb actituds i comportaments profundament cristians capaços de donar fruits en bé dels altres en el si de la família, en el grup d’amics i enmig de la societat. Ja sé que molts ho procureu fer així, però deixeu-me que us encoratgi a que, junts i units, no escatimem esforços per donar un testimoniatge visible del que és realment el Nadal.

Com ja dic en la meva Carta Pastoral “Entre tots i per al bé de tothom” —que us animo a llegir (és prou breu)—: “des d’aquest plantejament, consideraria convenient que “contempléssim” moltes vegades i a fons (veure, mirar, admirar, reconstruir mentalment i de cor) la Bona Notícia de l’Encarnació, deixant-nos transformar i intentant percebre el seu impacte: de segur que veurem les coses d’una manera nova” (p. 21).

Vosaltres, joves, podeu ser testimonis que “un altre Nadal és possible”, un Nadal que, com a temps de gràcia que és, ens porti a encetar una vida nova marcada per la presència de Jesús que ens diu: “jo sóc amb vosaltres cada dia” (Mt 28,20).

Bon Advent i feliç Nadal !

El vostre germà bisbe,



+ Joan Piris

10 de desembre de 2009

1a SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL


Aquest divendres 11 de desembre a les 19'00h al teatre de l'Acadèmia Mariana farem la Presentació de la 1a Setmana de Cinema Espiritual de les terres de Lleida.

La presentació anirà a càrrec de Mn. Peio Sánchez, responsable de la Setmana de Cinema Espiritual, qui ens farà un recorregut de la figura de Jesús en el cinema. A més a més, José Carlos Miranda, crític de cinema i periodista del Grup Segre, ens farà una crítica de les diferents pel·lícules que projectarem durant tota la setmana. L'acte, comptarà amb la presència del Sr. Bisbe de Lleida.

DIVENDRES 11 DE DESEMBRE

A LES 19'00H A L'ACADÈMIA MARIANA

Xerrada - Documental: LA FIGURA DE JESÚS AL CINEMA

a càrrec de Mn. Peio Sánchez

i amb la presentació del Bisbe Piris



DIMECRES 16 DE DESEMBRE

A LES 22'00H AL CAIXA FÒRUM

Projecció de la pel·lícula GRAN TORINO

amb la presentació de Mn. Ramon Prat




Podeu trobar tota la informació, pel·lícules i horaris al següent tríptic:




7 de desembre de 2009

TORNA-HO A INTENTAR AMB MÉS FORÇA



"Quan algú evoluciona, també evoluciona tot el seu voltant... quan intentem ser millor de lo que som, tot al nostre voltant també es torna millor.

Ets lliure per escollir per prendre decisions, tot i que només tu les entenguis. Pren les teves decisions amb coratge, desprendiment i, de vegades, amb una certa dosis de bogeria. Tan sols entendrem la vida i l'Univers... quan no cerquem explicacions. Llavors tot queda clar.

Aprendre alguna cosa significa entrar en contacte amb un món desconegut,... on les coses més simples són les més extraordinàries. Atreveix-te a canviar!! Desafia't! No tinguis por dels reptes!! Insisteix una, i una altra, i una altra vegada.

Recorda que sense fe... es pot perdre una batalla que ja semblava guanyada. No et rendeixis. Enrecorda't de saber sempre el que vols. I comença de nou. El secret està en no tenir por d'equivocar-nos... i de saber que és necessàri ser humil per aprendre.

Tingues paciència per trobar el moment exacte... i alegra't pels teus èxits. I si això no fos suficient,... analitza les causes... i torna-ho a intentar amb més força! El món està en mans dels que tenen el coratge de somiar i de prendre el risc de viure els seus somnis."


3 de desembre de 2009

TROBADA DEL SEMINARI DE LLEIDA

El dissabte 31 d’octubre tingué lloc la primera trobada del Seminari Diocesà del curs 2009-2010. Ens aplegàrem, a l’Acadèmia Mariana, els seminaristes (2 estudiants, 2 diaques i un jove en procés de discerniment) amb l’equip de responsables. La trobada s’inicià a les 11 del matí amb la pregària de l’hora menor i una breu però profunda meditació del director espiritual. A continuació, compartírem experiències i reflexions. El nostre Bisbe Joan també es feu present en la trobada i amb ell dialogàrem sobre com encarar el moment actual: com fer arribar als nostres germans el testimoni del do que és la crida al sacerdoci, des de la consciència que allò fonamental és la vocació comuna de tots els batejats a ser bons seguidors de Jesucrist i, a partir d’aquí, desenvolupar la missió personal de cadascú. Vam acabar la jornada amb un dinar en el qual no van faltar panellets, castanyes i moscatell, però sobre tot el que no va faltar va ser l’alegria contagiosa dels qui ens sabem fills de Déu.




Jaume Melcior

2 de desembre de 2009

10.000 VISITES!!!



ESPERANDO UN MILAGRO

"Faig pràctiques de magisteri a Maristes. Fa poc va arribar a les meves oïdes que en breu es faria un concert a l'escola que portava el nom de "Cantos de Ghana", van explicar als nens detalladament en què consistia. Per fer-vos un resum, uns quants cantautors espanyols col·laboren amb l'ONG Sed, grabant un disc amb les noies d'una escola de Kumasi (Ghana) per recollir diners per construir una escola a l'Àfrica. Aquestes noies de Kumasi són d'una escola marista que hi ha allí mateix. Una de les cantautores que col·labora en aquest projecte és la Inma Serrano, qui va venir personalment a l'escola per presentar aquest concert i aprofitant, va cantar-nos unes quantes cançons, entre les quals es troba aquesta "Esperando un milagro" que apareix en el seu àlbum Inma II.

La lletra relata com, quan no tenim forces per continuar endavant, quan ho hem d'abandonar tot per què no queden forces, sempre esperem un miracle... miracle que no sempre arriba. Quan això passa, l'únic que ens queda es donar gràcies pel que encara mantenim i posar-hi "buena voluntad"."








Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes



30 de novembre de 2009

CINE FÒRUM: SPIDERMAN III

Evidentment després de veure la pel·lícula farem el fòrum (comentar dos o tres cosetes interessants) i tots els que vulgueu us podeu quedar a sopar! Nosaltres repartirem un bikini per cap i els que vingueu tan sols heu de portar alguna cosa per compartir!!! Així entre patata i patata, bikini i bikini... compartirem una bona estona junts!! Us esperem!


Laura Obea
Equip DPJ

29 de novembre de 2009

LAS CRONICAS DE NARNIA

El passat 16 d’octubre a la DPJ de Lleida vam viure el primer Cinefòrum d’aquest curs. La pel•lícula triada va ésser “Las Crónicas de Narnia: El Príncipe Caspian” o com molts altres van dir Las Crónicas de Narnia II o El Príncipe Caspian o directament El Caspian.

Aquestes pel•lícules van dirigides a tots els joves que vulguin aprofundir d’una manera cristiana a través del cinema que digui alguna cosa, un missatge. Després, quedar-nos a l’Acadèmia Mariana a comentar la pel•lícula amb l’ajuda d’una guia especialment preparada per l’ocasió per membre de la delegació.

No era la primera vegada que jo entrava al món de Narnia (els set llibres de les famoses cròniques i dos entrades de cine ho poden demostrar), però aquesta vegada vaig permetre’m treure prejudicis i vaig deixar veure als ulls del cor.

La història aparentment és senzilla: els germans Pevensie tornen a Narnia després de 1300 anys (temps narnià) i només un any del nostre món. Els reis i les reines adults que van abandonar Narnia tornen en forma de nois i noies adolescents. I quan arriben, es troben amb una terra diferent a la que recordaven. Les criatures mitològiques desterrades i els govern en mans dels “telmarinos” (habitants de la terra vinguts del mar). A partir d’aquí, es desenvolupa tota l’acció.

En acabar la pel•lícula, vam anar al menjador de l’Acadèmia a sopar. Allà sempre et donen un “sandwich” i galetes amb nocilla i nata (ehh, Josevi!).

Ja cap al tard, ens vam reunir a parlar i comentar què li havia semblat a cadascú la pel•lícula.



Irene Garcia
Equip Trobades DPJ

27 de novembre de 2009

UNA NIT MÀGICA (Estació d'Enllaç)

El passat divendres 20 de novembre vam inaugurar l'Estació d'Enllaç a Lleida, coincidint en dia amb la Delegació de Joves de Barcelona, que realitzaven la seva segona trobada d'enguany (podeu llegir-ne una crònica al Bloc de l'Eloi)
Amb el títol d'"Una nit de música, màgia i somnis" més de 130 joves de tota la província ens vam trobar als locals de la Parròquia de Santa Maria de Gardeny per gaudir d'una vesprada diferent.

Després de la presentació d'aquesta nova iniciativa promoguda per la Delegació de Pastoral Joves de Lleida, vam quedar tots i totes ben bocabadats amb un "màgic" espectacle protagonitzat per l'entranyable Mag Reivaj. Amb ajuda d'alguns joves i del seu material màgic que com ell deia només teníen "la trampa necessària" va fer desaparèixer objectes, moure'ls d'un lloc a un altre i fins i tot levitar una taula de fusta! Però la cosa no va acabar aquí!!! Què va!... Després vam poder gaudir d'una completa actuació de la DPJ-Band amb versions de cançons ben conegudes i d'altres creades pel propi grup que vam ballar, cantar, tatarejar i escoltar fins acabar la festa! I lo millor de tot és que durant les gairebé dues hores i mitja es va respirar un caliu i un ambient distès que va donar peu a conèixer molts joves de diversos llocs i amb diferents inquietuds i gràcies al qual aquesta primera trobada ha valgut molt la pena! (Podeu veure-ho a la galeria fotogràfica).


Pels que ja esteu enganxats i pels que teniu ganes de tastar-ho ja us anunciem que la propera Estació d'Enllaç es realitzarà el divendres 18 de desembre a les 20:00h a la Parròquia de Sant Andreu (Carrer Cavallers) on ens retrobarem per celebrar la ja tradicional Vetlla de Nadal. No us la podeu perdre!



Laura Obea i Txaro Revuelta
Equip DPJ

26 de novembre de 2009

JORNADA D’ANIMADORS DE PASTORAL DE JOVES

El passat diumenge, 15 de novembre, es va celebrar a l’Escola Pia de Terrassa la Jornada d’Animadors de Pastoral de Joves de Catalunya, Balears i Andorra. La Jornada va estar presidida pels Bisbes de Girona i Terrassa.

Durant el matí vam estar treballant per grups, al voltant de la figura de l’animador i dels principals reptes i oportunitats amb els que es troba avui en dia. Va ser interessant poder compartir amb catequistes i acompanyants d’altres diòcesis, els esforços i també els èxits de la nostra feina. Després es van repartir els materials per anar treballant amb els grups de joves el camí cap a l’Aplec del maig del 2010 (tothom qui els vulgui, els pot passar a buscar per la Delegació) i al migdia vam celebrar l’Eucaristia a la catedral de la ciutat.


A la tarda, l’equip de la Delegació de Joves de Terrassa ens va presentar l’Aplec del proper 22 de maig: la distribució del dia, els espais, les diferents activitats i les inscripcions. I, finalment, el mateix autor ens va cantar l’himne de l’Aplec.

Els disset animadors lleidatans que hi van participar van valorar positivament la trobada amb la resta d’animadors i el sentiment de comunitat i d’Església diversa que mira de caminar plegada.




Marta Serrano
Delegada DPJ

25 de novembre de 2009

EL NIÑO QUE LLEVABA UN PIJAMA

Era más bajo que Bruno y estaba sentado en el suelo con expresión de tristeza y desamparo. Llevaba el mismo pijama de rayas que vestían todos al otro lado de la alambrada, así como la gorra de tela. No calzaba zapatos ni calcetines y tenía los pies muy sucios. En el brazo llevaba un brazalete con una estrella. Cuando Bruno empezó a acercarse al niño, éste estaba sentado con las piernas cruzadas y la cabeza gacha. Sin embrago, al cabo de un momento levantó la cabeza y pudo verle la cara. Tenía un rostro muy extraño. Su piel era casi gris, de una palidez que no se parecía a ninguna que Bruno hubiera visto hasta entonces. Tenía ojos muy grandes, de color caramelo y un blanco muy blanco. Cuando el niño lo miró, lo único que vio Bruno fueron unos ojos enormes y tristes que le devolvían la mirada.


Esta vez, en nuestro rincón de lectura, voy a proponer un libro que seguramente será conocido por todos: “El niño con el pijama de rayas” de John Boyne. Se trata de un libro que hace ya un tiempo dio que hablar, incluso se hizo una película, por tanto, es posible que lo tengáis por casa, resultado del típico regalo al que nunca se hace caso. Incluso si ya os lo habéis leído, os propongo que lo releáis pero bajo un nuevo punto de vista.

La historia está vista des de los ojos del niño de una familia alemana que se traslada a un campo de concentración porqué su padre es designado el nuevo jefe del campo. Un día, el niño sale de casa a pasear y empieza a reseguir una alambrada hasta que se encuentra con otro niño, judío y preso, que viste lo que a su parecer es un pijama. A partir de aquí se forjará una gran amistad entre ambos con un final que tendréis que descubrir (pero que ya os avanzo que a mí, que me encantan los finales no convencionales, me gusto mucho).

Sin duda, lo nuevo que supone leer un libro que trate sobre los campos de concentración des de la perspectiva de un niño ya es suficiente motivación para leer el libro, pero, y aquí es donde entra la propuesta del nuevo punto de vista, que os parece si a parte de ver este libro como lo haría un niño vemos nuestra vida como niños. Con una inocencia que, tal vez, hemos perdido demasiado pronto tal y como está hoy en día el mundo.

Pues aquí queda mi propuesta: leed (o releed) el libro y mirad vuestra vida, vuestro día a día, como si un niño fuerais. Quizá veáis algún problema no tan gordo o algún desencanto no tan importante. A veces, la vida se ve mejor si salimos un momento de nuestra cabeza y la miramos como si de un extraño se tratara.

Hasta aquí el rincón de lectura de hoy! Esta vez ha sido en castellano, para darle un poco de bilingüismo al asunto (otro día probaremos en inglés, a ver que tal). Ah! Otra cosa que también voy a intentar es proponer otro tipo de lectura, por ejemplo teatro o cuento. Con la poesía no, que la tengo muy atravesada.

Ya sabéis que vosotros también podéis participar proponiendo vuestras lecturas.

Salud i bona lectura!



David del Blanco Catalán
Parròquia St.Ignasi
Equip DPJ

24 de novembre de 2009

RECÈS D'ADVENT! aPuNta'T!


Jove, noi, noia...!!

En aquest proper Advent l'oferim la possibilitatde viure a l’interior d’una comunitat monàstica de vida contemplativa; seguint el ritme de pregària, silenci, meditació, xerrades i testimonis; recollint l’experiència de segles de vida de pregària d’homes i dones del nostre país.

Una experiència ben personal de pregària que alhora podrem compartir cada dia tots junts, nois i noies.

És seguint i respectant l’opció de vida contemplativa en comunitat que durant aquests quatre dies les noies sereu acollides en la casa dels salesians a Poblet i els nois en un monestir masculí (Santa Mª de Poblet).




Dies: Del dissabte 5 de desembre (11h) fins el
dilluns 7 de desembre, després de dinar.
Edat: de 18 a 30 anys.
Preu: 60 € (heu de portar el dinar del dissabte)
Inclou habitació individual o de 2 persones i àpats
(aquest preu és orientatiu; que ningú no deixi de participar per motius econòmics).

Inscripcions: Fins el 27 de novembre,
a l’adreça electrònica de la Delegació:
dpjlleida@gmail.com

Per a més informació: 973260051
Places limitades

Després de la inscripció ens posarem en contacte amb tu
per a concretar la manera de transport i altres detalls
(indica’ns si podries disposar de cotxe).


22 de novembre de 2009

...ESTACIÓ D'ENLLAÇ ARRIBA A TVLleida i MÉS ENLLÀ!

I així va ser!! Divendres un munt de joves cristians i "simpatitzants" vam participar d'aquesta fantàstica inciativa... però els que vulgueu saber-ho tot, tot i tot... de moment, us haureu de mossegar les ungles i reservar les ganes perquè tots detalls més morbosos i escabrosos de com va anar, quants vam ser, què vam fer i quan serà la propera s'editaran en properes edicions d'aquest blog (i qui sap! potser algunes imatges en directe?). Així que agafem forces i endavant!!!


18 de novembre de 2009

CLAR, ESTACIÓ D'ENLLAÇ!!!!



EL 20 de novembre, a les 22h,
als locals de la Parròquia de Gardeny
(Acadèmia Mariana 43) primera ESTACIÓ D'ENLLAÇ!!!!

Més info aquí.




13 de novembre de 2009

SALUTACIÓ DEL DELEGAT DE VOCACIONS BLOG DE JOVENTUT

Hola amigues i amics!

Tot i que molts de vosaltres ja em coneixeu de la Delegació de Pastoral de Joves, em presento a tots vosaltres com a Delegat Diocesà de Pastoral Vocacional: sóc Josep Vicent Forner (Àlies: Josevi), diaca de Lleida i membre d’una comunitat de cristians anomenada Seminari del Poble de Déu.

Alguns us preguntareu què és això de la Pastoral Vocacional (¡atenció: és vocacional no vacacional!). Doncs, és molt senzill, és tracta d’ajudar-nos els uns als altres a que cadascú descobreixi quina és la seva vocació dins l’Església i el món. I “vocació”, com ja sabeu de sobres, vol dir “crida”; és a dir, a "què em crida Jesús, què vol de mi?"

Moltes vegades entenem la vocació com “fer o ser en la vida allò que més m’agrada”, però —tot i que, en el fons, aquí hi ha part de veritat, perquè respondre a la crida sempre és font de gaudi i d’autèntica alegria— per a un cristià el punt de partença no és el “jo” (què m’agrada, què vull jo, amb què em sento realitzat...) sinó el “Tu-Jesús” que es fa present en l’Església, en els altres, en qui em necessita (què espera ell de mi, què puc aportar-li, com puc fer ofrena de mi als altres...).

Per això la Pastoral Vocacional vol ajudar als joves a:

  1. Tenir en compte que cadascú de nosaltres és cridat personalment per Jesús a una missió concreta i específica a favor dels altres que ningú pot fer en lloc nostre.
  2. Aprendre a escoltar la veu del Senyor que ens crida, amb obertura de cor, sense deixar-li portes tancades, sense excloure cap opció d’entrega. En la família de l’Església hi ha moltes formes de viure i servir: matrimoni, compromisos laïcals, vida religiosa, monàstica o sacerdotal... Cadascuna té la seva gràcia i és un do necessari per al bé de tot el cos.
  3. Respondre amb generositat a la invitació de Crist, sabent que el que Ell vol és que siguem feliços fent feliços als altres. Si Ell ens demana alguna cosa és perquè sap que és la manera com podem créixer, oferir el millor de nosaltres mateixos i viure la vida a tope.

No es tracta de ratllar-se el cap sinó de viure obert a la sorpresa de la vida: obrir la ment per a descobrir quins dons i capacitats ha posat Déu en mi per a fer el bé; obrir els ulls per a veure les necessitats dels qui m’envolten, de l’Església i del món; i obrir el cor per a escoltar la veu de Jesús que em crida.

No es tracta de “complicar-se” la vida sinó de comprometre-la dient-li a Jesús: Aquí em tens!






Josevi F.
Delegat de Pastoral Vocacional
Membre de l’Equip de la DPJ

11 de novembre de 2009

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Des de la parròquia de Sant Ignasi, la Delegació de Joves i la Delegació de Pastoral Vocacional, estem molt contents de convidar-vos:

Divendres 13 de novembre, 20:30h,
Parròquia de Sant Ignasi de Lleida,
PREGÀRIA DE TAIZÉ


Quan acabi la pregària, com cada any, passarem les fotos de l'estada a Taizé d'aquest darrer agost. Després anirem a compartir el sopar a la Mariana (porteu tots alguna coseta, vale?).

Comptem amb vosaltres,


Marta Serrano
Delegada DPJ

6 de novembre de 2009

PREGÀRIA de STA.TERESA DE LISIEUX

Señor,
sabes con qué facilidad
caigo en hábitos
que se hallan profundamente arraigados
en mi subconsciente.
Sin pensar, reacciono
frente al insulto con enojo,
frente a la irritación con impaciencia,
frente a la impotencia con desdén,
frente a la provocación con un insulto.
Mis enemigos se regodean conmigo.
Soy como un soldado
que va a la guerra armado con pajas.
Sin oración ni sacrificio,
no puedo ser fiel a tu Palabra o a mi mismo.
Ven, libérame de la falsedad.

Santa Teresa de Lisieux (1873-1897)





Luís Asín
Equip Permanent DPJ



5 de novembre de 2009

TESTIMONIS JOVES PER A JOVES



El passat dissabte 24 d’octubre a les 4 de la tarda, hi va haver una trobada dels joves que inicien aquest any la Catequesi de Confirmació i dels que es van confirmar el passat mes de maig. Vam comptar amb la presència de la Delegada de Joves, la Marta i del responsable de l’equip de Confirmació de la Delegació, el Fernando. Els acompanyaven tres noies, la Irene, la Cristina, i l’ Andrea, que amb la improvisació i la naturalitat pròpia dels joves, van explicar la seva experiència de trobada amb Jesús, com van viure la seva pròpia Confirmació i el compromís posterior. Totes tres ben diferents, van calar en el cor dels nostres joves que van poder intercanviar opinions en una estoneta posterior de diàleg.

Vam acabar la nostra trobada amb una cançó que ens convidava a tots a “llençar-nos” i atrevir-nos a donar nous passos en el coneixement i en el seguiment de Jesús. Que amb l’ajuda de Déu puguem ser tots, acompanyants i joves, testimonis autèntics del Crist enmig del nostre món!


Carme Castañé
Catequista de Confirmació
de les Borges Blanques

4 de novembre de 2009

PRIMER CONCURS DE DENÚNCIA PER A JOVES

Des de l’equip de Solidaritat de la DPJ, us volem presentar el I Concurs de Denúncia per a Joves, organitzat per la DPJ i Càritas.

Nosaltres creiem que és important ser conscients que la realitat que ens envolta és molt diversa i a voltes desigual, per això, veiem en aquesta iniciativa una oportunitat per a que expressem com ho sentim i quina visió tenim davant d’un fet tan real i comú al nostre voltant com és la Pobresa.



I...a qui va dirigit?
A joves, a partir de 14 anys i fins que un es senti jove. A tu, que estàs sensibilitzat amb el tema, o tu, un estudiant, o potser a algú que busca o… ja ho sé!! ens resulta impossible determinar TOTS els perfils, perquè TOTS són bons. Així que ja ho saps, no necessites complir “cap requisit” per participar-hi. Ah! i si et “fa cosa” o vergonya fer-ho tu sol, també ho pots fer en un grup de màxim 5 persones!

Us animem a participar-hi i esperem veure-us aviat! US mantindrem informats!

Per més informació, escriviu-nos a: concursjovescaritas@gmail.com o truqueu al telèfon de la DPJ: 973 26 00 51

I TU, DE QUIN COLOR VEUS LA POBRESA?


Mireia Castells
Sta.Teresina
Equip DPJ.

3 de novembre de 2009

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

El nostre Bisbe ens diu en la seva Carta pastoral “Entre tots i per al bé de tothom”: «Estem cridats a confiar en l’amor de Déu i a abandonar-nos completament a Ell, “esperant contra tota esperança” (Rm 4,18). I com que el temps de l’esperança és temps de pregària...»

AVUI dia 3 de novembre: la PRIMERA (però no la última) PREGÀRIA PER LES VOCACIONS!!!!!

On? Parròquia de la Mare de Déu de la Mercè (C/ Mercè, 14)
Hora? A les 19:30 farem la missa i a les 20h la Pregària de joves!!

(prem sobre la imatge per fer-la gran)


T'hi esperem!!




Josevi Forner
Equip Permanent DPJ

2 de novembre de 2009

CAP AL CEL



"Aquest cop toca una cançó preciosa del grup Menaix a Truà, grup format per Toni Xuclà, Cris Juanico i Juanjo Muñoz i que apareix en el seu disc "Petits moments d'estricta simpatia". La lletra d'aquesta cançó, (que trobareu aquí ) em fa pensar en aquells moments en que l'home, per la seva naturalesa, dubta en molts moments de la següent passa que ha de donar en la seva vida. De vegades (potser a vosaltres no us ha passat mai, qui sap?) les persones, en la inmensitat dels seus dubtes esperem que algú ens doni una resposta, que ens digui que és el que hem de fer. Si ho proveu i si, per casualitat, rebeu aquesta resposta, potser també vosaltres "aixecareu les mans i mirareu cap al cel" i també li demanareu "que el món no pari de girar" i es faci vell per a que, ara que ja sabeu què fer, us doni temps a posar en pràctica aquesta resposta que, mirant al cel, algú us ha donat."




Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes

30 d’octubre de 2009

LA FESTA

A. estava dempeus en la rotllana. Tenia la mà esquerra repenjada a la cintura, i amb la dreta aguantava el cubata. Rom amb Coca-Cola. Sempre es demanava el mateix. De fet, no li agradava el gust de l’alcohol, i per això acostumava a prendre aquest combinat: la dolçor del rom ajudava a buidar el got sense gaire esforç.

Podria haver estat en qualsevol altre lloc, però es trobava allà, enmig de la sala abarrotada de gent, inundada per la música que bramulava a tot volum. Podria haver estat en un concert de rock, o llegint un llibre, o dormint, però es trobava allà. I A. no era capaç de comprendre per què s’hi trobava. Perquè era divertit, hauria estat la resposta estàndard, aquella que diem mecànicament i sense pensar perquè sabem que tothom la donarà com a bona i deixarà de molestar.












A. s’esforçava en comprendre el que es deia al seu davant. Havia d’atansar moltíssim la l’orella als seus interlocutors perquè, com una violenta riuada, el soroll ambiental s’enduia les paraules amb ell. De tant en tant intervenia en la conversa tot cridant a ple pulmó. Parlaven de l’alcohol, de les noies, dels estudis... per fer-se entendre, calia forçar tant la veu que el regust desagradable del rom gairebé semblava un regal, en recórrer la boca cap a l’estómac, suavitzant una gola cada cop més adolorida. El fum del tabac que tot ho omplia, mesclat de tant en tant amb alguna bafarada de hashish, contribuïa encara més a crear l’aixafadora sensació d’incomunicació. Però A. somreia. Feia molt de temps que no sortia amb els seus amics.

Vaig al lavabo, va dir A. Fent esses entre la massa de cossos amuntegats a la sala, va allunyar-se dels seus companys. Al seu voltant, tot i la música, n’hi havia ben pocs que ballessin. Tot just algunes noies i gairebé cap noi. La major part simplement s’estava allà, amb el cubata a la mà, repenjant com a molt, al compàs, el seu pes primer sobre un peu, després sobre l’altre. Alguns fins i tot movien les mans. No miraven enlloc, i miraven a tot arreu. En aquell moment, A. va recordar les paraules del seu amic el cínic, aquell que tot ho veia a través del cristall de la ridiculesa: la diferència entre ells i jo és que jo faig el ruc conscientment i ells fan el ruc sense saber-ho. A. va sortejar un grup d’adolescents aspirants a fracassar en l’intent d’acompanyar els llençols amb algun altre cos que el seu i va creuar la porta del lavabo.

Algú havia vomitat a la pica. Aquella visió va provocar en A. unes fortíssimes arcades que el van obligar a tancar-se al vàter i fer el mateix que el seu predecessor. Només després d’aquest mal tràngol, un cop buit el seu interior, va tornar a preguntar-se: per què? Què era, el que l’havia fet anar allà? El que el feia beure sense plaer? El que el feia embotir-se en un mar de soroll insuportable, enraonar sense paraules, escoltar sense sentir-hi, fer veure que ballava i que, a més a més, li agradava? Què hi cercava, allà, en mig del laberint de fum i cossos ebris?

A. va tornar allà on eren els seus amics. Ep, nois, va dir, duc un pet a sobre... No us podeu imaginar quina potada! I va demanar un altre cubata. Rom amb Coca-Cola, que passa millor.


Ignacio Terrado
Grup de Joves la Mariana

28 d’octubre de 2009

AVUI INAUGURACIÓ DEL’EXPOSICIÓ HOMENATGE DEL BISBE PERE CASALDÀLIGA

Benvolguts/des,

Novament, i amb molt de gust, ens posem en contacte amb vosaltres per tal d’invitar-vos a l’exposició homenatge al nostre estimat amic i gran testimoni, Pere Casaldàliga, bisbe que va ser de Sao Félix do Araguaia (Brasil), acte que organitzem conjuntament el Comitè O. Romero i l’ ONG “Araguaia”.

L’atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de Sao Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar a l’ ONG “Araguaia, amics de Pere Casaldàliga” en l’oportunitat d’organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l’Amèrica Llatina.

L’exposició mostra la vida i l’obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: “Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida.” Unes idees que se’ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes.

Lloc de l’exposició : Institut d’Estudis Ilerdencs
Data d’inauguració: 28 d’octubre a les 19:30 h.
Data de clausura: 13 de desembre

Molt cordialment,
Comitè Óscar Romero de Lleida



(prem sobre les imatges per fer-les grans)


27 d’octubre de 2009

HEM SORTIT DE L'ARMARI!

El passat dissabte 17 va tenir lloc a l’Acadèmia Mariana la Primera Trobada de joves universitaris de Lleida sota el lema “Sortim de l’armari”. En aquesta trobada ens vam veure coneguts i vam conèixer cares noves. Vam estar xerrant sobre la importància que té ser cristià dins del món universitari, sobre que podíem aportar i sobre com som vistos pels altres integrants de la societat.

Puc dir que va ser una trobada molt fructífera, que la gent que hi va anar hi va posar moltes ganes i molta il•lusió.

La propera trobada no serà fins al Març, però no us preocupeu, perquè la Dele ens ha preparat un munt d’activitats on ens podem trobar! Que si tallers de pregària, que si estacions d’enllaç... Al final el que passarà és que estarem farts de veure’ns!

Per cert! Per la trobada de març us demanarem que penseu coses, projectes, idees variades sobre què podem fer els cristians a la universitat, però si teniu tantes ganes de col•laborar que no podeu esperar tant, estem oberts a qualsevol suggerència, només cal que ho deixeu aquí, al blog, o que envieu un correu amb la vostra idea (que segur que serà genial) al correu de la Dele: dpjlleida@gmail.com.

Com veieu a la foto, nosaltres ja hem sortit de l’armari, t’hi apuntes?



David del Blanco
Parròquia St.Ignasi

26 d’octubre de 2009

JORNADA D'ANIMADORS DE PASTORAL DE JOVES (APLEC DE L'ESPERIT)

El proper diumenge 15 de novembre, a Terrassa, ens trobarem tots els responsables, catequistes, professors, consiliaris, monitors i, en general, animadors de la pastoral de joves de Catalunya. L'objectiu és dedicar un dia a pensar junts al voltant dels nous reptes que ens planteja el treball pastoral amb joves a casa nostra, i aprofitar per conèixer, de primera mà, com es va preparant el proper Aplec de l'Esperit.

Si, tot i les dificultats, ets dels agosarats que avui en dia continuen apostant i creient en els joves, motor de l'Església de demà, vine amb nosaltres a Terrassa. Només cal que t'inscriguis www.jovesij.com (o ens escrius dpjlleida@gmail.com o ens truques a nosaltres i et farem la inscripció) i pugis, si vols, a l'autocar que sortirà aquell dia al matí de Lleida. Entre tots, ho farem millor. T'esperem!




Marta Serrano
Delegada DPJ

25 d’octubre de 2009

Inglorious Basterds (Malditos Bastardos)

La darrera pel•lícula de Tarantino està enmarcada en el primer any d’ocupació nazi a França. Aquest fet podria semblar que la història ja queda etiquetada sota uns símbols i uns estereotips. Però, sorprenentment no és així ja que l’argument queda matitzat per la ironia, el realisme i m’atreviria a dir que fins i tot té un toc de frivolitat per tractar un dels moments més dèspotes i cruels en que ha passat la humanitat.

La història narra com una nena que aconsegueix escapar de la matança de tota la seva família pot arribar a fer-se càrrec d’un cinema on per casualitats de la vida s’acaben reunint tots els alts càrrecs del govern nazi.

Paral•lelament es destapen altres trames on s’expliquen les gestes d’un grup d’americans que tenen com a objectiu exterminar militars alemanys. Alhora, el capità Hans Landa no para de “caçar” jueus i de tenir a tota França en alerta. En molts moments se’n donen suficients detalls com per imaginar i viure la trama.

A tots aquells que encara la tingueu pendent us animo a que gaudiu de la pel•lícula i dels moments que es poden extreure de reconciliació, de perdó i tanmateix de venjança, odi i por.








Blanca Salinas i Roca
Parròquia St.Ignasi

23 d’octubre de 2009

BOMBOLLES de SABÓ

Quan era petita sempre m’agradava fer bombolles de sabó. L’avi m’havia comprat un d’aquells artefactes fantàstics amb els quals podia omplir de bombolles el menjador de casa en qüestió de segons. L’àvia m’havia dit que havia de bufar amb energia a través del forat ensabonat i esperar que les bombolles es comencessin a repartir harmònicament per l’aire.

Aviat em vaig adonar que les bombolles són lliures i s’escapen dels teus ulls com si volguessin arribar a gratar el cel infinit. No les pots contenir. En elles viatgen les teves il·lusions, els teus desitjos, allò que diries al món, inclús allò que de vegades no ens atrevim a explicar. Les bombolles estan plenes del teu anhel per un món millor, un món de tendresa, un món de somriures, un món d’amor, un món tranquil que es reinventa a cada pas per deixar espai per tots i cadascun de nosaltres.

I aleshores… Bum!

Quan menys t’ho esperes esclaten i es precipiten cap al terra mullant a tot aquell que s’interposa en la seva caiguda. Així és com es contagia tot allò que el teu alè havia posat dins la bombolla. De fet mai arriben al cel però sempre es converteixen en un sospir d’eternitat.

Quan era petita jo també anava a l’esplai i cantàvem una cançó que deia alguna cosa com… “Déu ens parla i ens estima en els germans”. Ara he comprés que això és el que precisament sento cada cop que una bombolla decideix morir en mi, morir per néixer de nou i transformar la meva vida tocada per l’esperit que curosament algú havia bufat dins la bombolla.

I tu, què vols que hi hagi dins?


(el conte va ser escrit per precedir les pregàries
de l'Eucaristia de la Trobada de Monitors del CEC)



Joan Escolà
Grup de Joves la Mariana