9 de juny de 2009

I JO QUI FITXO PEL MEU EQUIP


Fa molt temps, un bon amic em va dir que el Barça era una religió, que fins i tot es reunien en un lloc especial com nosaltres, que tenien les seves cerimònies i càntics, que hi havia gent que no podia entendre la vida sense el Barça. Ara s’haurà de reforçar, ja que els seus rivals, que per als barcelonistes són com el dimoni, ho estan fent i de valent.

I vet aquí que els “futboleros” ens donen una lliçó: l’estiu també ha de ser un temps per a que els creients busquem forces i reforços per la nostra fe i les nostres institucions i grups. Així que, encara que hi hagi temps per relaxar-se, també s’ha de revisar, fer nous propòsits i tornar al setembre amb la màxima empenta, i més vosaltres joves que sou els que, com a cada generació, heu de trencar esquemes i refer el mon.

Un que va ser jove en edat. En esperit crec que encara ho soc.

Francesc López
Moviment de Professionals Cristians