1 de juliol de 2009

POEMA AUTO-COMENTAT

La mar s'ofegava en el petroli
............(sobretot vull que quedi clar que aquest vers
..............no és cap atac al sistema que està fent malbé
................el planeta, que és tan sols una imatge
.................poètica per subratllar la foscor del capvespre)
que cobria les petjades que Ell hi va deixar
..............(evidentment, no és aquesta una referència
................a Jesús, com alguns han volgut llegir,
.................ja que és obvi que el poeta no pot pas
..................compartir, en ple segle XXI, creences
..................tan obertament irracionals com les
...................narrades en l'Evangeli)
un silenci així és pressagi de tempesta
.................(altre cop em veig obligat a esclarir
..................que no és aquesta cap crítica als poetes
...................que no criden les veritats, que no n'hi ha,
....................i, menys encara, a la censura inexistent)
però sense tempesta no creixeria el blat
..................(pensar que aquest darrer vers és una crida
....................a la revolució és pura estupidesa)


Ignacio Terrado
Grup d'Universitaris
La Mariana

1 comentari:

Josevi ha dit...

Felicitats al poeta ! Sa poesia m'ha tocat per la senzillesa amb què diu la veritat. Però el comentari encara m'ha deixat més frapat per la força de la ironia amb què desvetlla l'engany ! Per què és ironia pura, no???