10 de juliol de 2009

SÓC UN PECADOR PER OMISIÓ

Sí, com ho llegiu, sóc un pecador per omissió. Marxo tranquil•lament de vacances i els problemes del món ja es resoldran. Sí senyor, si no admeto que és així, més val que em dediqui a una altra cosa. Cada cop que obro el diari hi ha quelcom o algú que pateix en un o altre indret. Ja sabem que no podem ésser a tot arreu, però això no ens ha d’alliberar de la nostra part de culpa o participació o com anunciava, sobre tot, d’omissió.


Omissió al no denunciar, al anar de vacances a llocs on els principals drets humans no són del tot respectats. A amagar-nos darrera d’un “mojito” a les platges de la Pineda, Cambrils o Salou. Seria molt poc humil si no reconegués que sovint ho faig. La nostra societat ens ho permet com a vàlvula d’escapament.

Llàstima que la gent de la Xina, l’Afganistan, l’ Irak, Hondures, etc, etc,... no s’ho pugi permetre.

“Vetllar” no coneix dates, ni vacances.



Francesc López
Moviment de
Professionals Cristians