23 de setembre de 2009

ABRAZADO A LA TRISTEZA



En aquesta segona entrada de l'apartat de música he decidit posar una cançó que, no per trista deixa de ser bonica o realitat. Es tracta de la cançó "Abrazado a la tristeza" que apareix a l'àlbum "Poesía básica" del grup "Extrechinato y tú" entre els quals hi participa Fito (trobaràs la lletra de la cançó aquí).

En escoltar-la m'ha vingut al cap la quantitat de vegades en que hom surt al carrer amb ulls tristos i que li fan descobrir la decepció que li provoca tot el que l'envolta. És possible que valorem el més negatiu només per aconseguir una victòria? Hem estat capaços de deixar que el més racional s'enfonsi només pel dessig de tenir més?

Tenim sort de que l'únic que ens quedi siguin les paraules, com a úniques armes per ferir sense fer mal. I donem gràcies per què tots els qui llegim aquest blog tenim en comú la paraula que, fa molts i molts anys, algú ens va deixar per a que ens defenssessim sols.



Isabel Mª Martínez
Parròquia de Pardinyes.