11 de setembre de 2009

COLÒNIES PARDINYES (1era part)

Hola a tots!

Fa uns dies, fent un xampú allà a la Sibila, la meva amiga Marta (aprofitant un moment en que jo tenia la guàrdia baixa) em va demanar si podia fer un escrit sobre el que havien estat per mi les colònies d’enguany i de com havia viscut el fet d’esser consiliària. En aquell moment vaig pensar. “No ha de ser tan difícil”.


Bé doncs aquí estic, sense saber ben bé què dir. I és que, qui ha viscut l’experiència de colònies (tant de nen, com de monitor o de responsable) sap que és quelcom que no es pot transmetre a la tornada per molt que ho vulguis explicar... s’ha de VIURE.

Pels qui no em coneixeu, us puc dir que va ser una sorpresa trobar-me de cop i volta “apuntada al carro” de les colònies 2009 del cau de Pardinyes. De fet jo havia estat monitora de colònies fa mooolts anys i en una altra vida. Va ser una experiència molt bona, però als meus 31 anys, amb la feina i el ritme de vida que tots portem, no em pensava que tornaria a trepitjar aquest terreny mai més.

I és que, un cop més, la meva amiga Marta (que està començant a adonar-se que no se dir-li que no...) em va fer la proposta d’acompanyar-la aquest any i... no ho se explicar, excepte que potser va bufar l’Esperit!

El cas és que allà estàvem, en les reunions de preparació, les programacions d’activitats, les posades en comú, fent paquets, repassant el material, la farmaciola, la reunió de pares... Tot i ser una feina de molts mesos va passar volant, i jo, em sentia una mica estranya perquè mai havia estat consiliària i sovint no sabia què fer o que dir...se me n’anaven “els peus” a fer de monitora i em costava una mica trobar el meu lloc.

Però un cop a Salgar, tot va ser diferent. Vam arribar a una illa, i ja la primera nit, vam ser envaïts pels pirates, i per poder sobreviure vam haver d’aprendre a ser com ells...com encabir aquí el tema de la fe...? tot un repte!


Afortunadament, tot estava previst i vam tenir ajuda. El Joan, un grumet molt trempat, i el capità del seu vaixell ens desvetllaven cada matí amb una història de pirates sobre la valentia, la cooperació, el perdó, l’amistat, l’alegria, l’amor...i ens ensenyaven a semblar-nos al millor pirata del món...un tal Jesús de Natzaret....i cada nit entre tots posàvem en comú allò que havíem viscut i après junts.

(continuarà...)


"Pitu"
Esplai Pardinyes