17 de setembre de 2009

"ENSENYA'NS A PREGAR"

Aquell dia estava molt cansat i, a més, feia molta calor. Potser per això, s’havien aturat en una de les grutes, camí de Jerusalem, dalt de la Muntanya de les Oliveres. Es va passar la mà per la front i es va treure la suor. Sentia tots els ulls posats en ell. Ensenya’ns a pregar, li havien demanat. Venia de passar uns dies a Betània, amb Llàtzer i les seves germanes. Durant un instant, el record del seu amic el va fer somriure. Però ara mateix es sentia petit, i insatisfet i incapaç. Ensenya’ns a pregar. Des d’allà on era, podia veure tot Jerusalem. Resseguí el temple amb la mirada, però va notar que se li humitejaven els ulls i, ràpidament, va tombar el cap i es va tornar a fixar en les cares que l’envoltaven.Ensenya’ns a pregar. I va sospitar que segurament ja era això, que a vegades la realitat es queda buida, que no sempre tot es profund i apassionant, que els altres, a vegades ens tensionen i fan saltar els nostres fusibles. I va sospitar que així ja estava bé.

Tot d’una alçà els ulls al cel i començà: Pare Nostre, que esteu en el cel...”





Marta Serrano
Delegada DPJ