16 de setembre de 2009

LA NENA QUE ROBAVA LLIBRES

Volia explicar un munt de coses a la lladre de llibres sobre la bellesa i la brutalitat. Però, què li podia explicar que ella no sabés ja? Li volia explicar que sempre sobrevaloro i infravaloro la raça humana. El que rarament faig és limitar-me a valorar-la. Li volia preguntar com era que una mateixa cosa podia ser tan horrible i tan meravellosa alhora. I les seves paraules, tan punyents i al mateix temps tan lluminoses.

De tota manera, res de tot allò va sortir de la meva boca.
Tot el que vaig ser capaç de fer va ser girar-me cap a la Liesel Meminger i dir-li l’única veritat que jo sabia del cert. La vaig dir a la lladre de llibre i ara te la dic a tu.

UNA ÚLTIMA NOTA DE LA TEVA NARRADORA Els humans em tenen turmentada.

Aquestes són les darreres paraules de la narradora del llibre que presento aquest cop: la Mort. Sí, sí, has llegit bé, la narradora d’aquest llibre no és altra que la Mort. Tot i això, no es tracta de la típica imatge de la mort amb una llarga toga negra i una gran dalla, aquella mort que fa fugir esporuguit tot aquell que se la troba.
És una mort reflexiva, que dóna gust de sentir. Una mort que, com a una de les habitants més antigues d’aquest món, pot donar molts (i bons) consells.

Resulta realment curiós que, de totes les històries que algú amb tanta experiència en la vida (per paradoxal que soni) com es la mort, es fixi precisament en aquesta: la història transcorre a Munic, durant l’Alemanya nazi, més concretament, al llarg del 1939, i no explica més que la vida d’una nena de 10 anys durant uns mesos de la seva vida a casa dels Hubermann, desprès que la seva mare i el seu germà petit morin.

Tot i l’aparent senzillesa de l’argument (sempre defenso que és millor un argument senzill amb un bon estil que no un bon argument amb mal estil), la màgia d’aquest llibre radica precisament en això: la visió que té una nena de 10 anys que ho ha perdut tot durant un dels pitjors períodes de la història.

Sembla que les novel•les i llibres sobre l’Alemanya nazi ja no hagin d’aportar res més, ja que és un tema tractat fins la sacietat (de fet, quan em vaig llegir el llibre, pensava que era més del mateix), però la seva lectura resulta un bonic exercici, i els comentaris de la narradora d’excepció que té són aquell puntet que li dóna la categoria (al meu humil parer) de bon llibre.

Em sembla que res més... Ah! Perdó, em deixava el més important: el llibre ha estat escrit per Markus Zusak i es titula “La lladre de llibres”.

Ara sí, salut i bona lectura!


David del Blanco
Parròquia de Sant Ignasi