7 de setembre de 2009

MÉS ENLLÀ DEL LÍMIT

L’esportista treballa dur per tal de guanyar unes centèsimes de segon al seu límit personal. El científic dedica moltes hores a mirar de fer recular el límit de la nostra ignorància. El poeta expandeix el llenguatge més enllà dels seus límits gramaticals. Aquests són alguns dels habitants del límit.

El pelegrí és també un habitant del límit i és en el límit que aprèn a ser pelegrí. El camí mateix és una exploració constant del teu propi límit. A estones, d’una violència inusitada; a estones, d’una dolçor increïble.


És en el límit del cansament, després d’una etapa esgotadora, que aprens a oferir-te a preparar el sopar i, si cal, després a rentar els plats.

És en el límit del mal d’esquena que aprens a portar la motxilla d’aquell que té un dolor encara superior al teu.

És en el límit del dolor d’ampolles que aprens a caminar encara cinc quilòmetres cantant “ese toro enamorado de la luna”.

És en el límit del desconcert que reps una paraula inesperada, d’algú insospitat, amb una llum imprevisible, que deixa una pau inusitada.

És en el límit de la indiferència i de l’apatia espiritual que aprens a confiar en Algú que estira el teu límit cap endavant i la teva vida cap als altres.


Ens podem enganyar pensant que els límits no existeixen i que a la vida tot és possible. No és cert, els límits sí existeixen i sovint se’ns imposen traumàticament. Una ampolla és una ampolla i fa molt de mal. Trenta cinc quilòmetres et deixen al límit de les teves capacitats. Unes simples hemorroides et poden deixar definitivament fora de joc...

El que ens ensenya el camí és que normalment posem els nostres límits molt avall, per mandra, per por i per egoisme. El camí ens ensenya que més enllà del límit no hi ha una coca-cola, ni un gofre, ni un mp3, ni el telèfon mòbil, ni el Messenger, ni el meu llit, ni la meva mascota, ni l’aparent tranquil•litat d’una vida sense risc.

El camí ens revela que hi ha una vida exuberant més enllà dels límits que ens imposem sovint a nosaltres mateixos a canvi d’un miserable plat de llenties. En el camí descobreixes que Algú t’estima i t’espera més enllà del límit. I te’n adones caminant, com no pot ser d’una altra manera, caminant més enllà del límit.



Marc Vilarassau s.j.
Parròquia St.Ignasi.
Col·legi Claver.
Equip DPJ.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Què limitadament humans que som... i quantes coses que hem d'agraïr!