21 de setembre de 2009

TAIZÉ 2009

Havia sentit a parlar de Taizé abans i tenia ganes de conèixer-ho i anar-hi, però no ho acabava de veure clar. No va ser fins al dia abans que em vaig decidir; va ser una decisió una mica precipitada, però va valer la pena.


Després d’unes quantes hores d’autocar... vam arribar a Taizé. Em va sorprendre veure la gran quantitat de gent que hi havia, de països diferents, la majoria joves, i tots reunits allí per un mateix motiu.

Ens va ploure algun dia, i a mi se’m va mullar quasi tota la roba. Per sort va acabar sortint el sol i se’m va assecar tota. Però tot i això, l’estada allí va ser molt agradable. Fèiem pregària tres cops al dia cantant cançons en diferents idiomes, amb una mica de silenci per poder dedicar-se a un mateix. A més a més, cadascú formava part d’un grup de reflexió amb el que poder parlar i aprofundir sobre diversos temes de la bíblia.

A Taizé però, també cal treballar una mica. En el meu cas, jo fregava els plats, els gots i les safates de l’esmorzar i del dinar. I és que és gràcies a l’esforç de tothom ajudant en alguna tasca que poden conviure tantes persones a Taizé.











Però no tot es pregar i treballar. Hi ha un bar on es reuneix tothom a la nit i on es canten cançons amb guitarra, es fan jocs i tothom s’ho passa molt bé i gaudeix del moment.

Durant aquests dies hi va haver moments per a tot: riure, pregar, descansar, fer silenci, passar bones estones, conèixer gent... Gràcies a tot això i a la gent amb la que vaig anar puc dir que de Taizé m’emporto molt més que un record.

Podeu veure les fotos a la galeria de la DPJ (aquí).



Xavier Aiguabella
i Maria Reimat

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que humil, senzill i proper a la vegada. Moltes gràcies per compartir-ho.