4 de setembre de 2009

TESTIMONI DE JAUME MELCIOR, SEMINARISTA DE LA DIÒCESI

Quants cops recordo amb agraïment els inicis del meu procés vocacional. El primer record de la crida al servei als meus germans en el sacerdoci ministerial, va néixer quan tenia deu anys. El Senyor es va servir d’una família de profundes arrels cristianes, i d’uns preveres exemplars per a engrescar-me amb la idea de ser sacerdot. Alguns d’aquests preveres ja no hi són, però tinc la seguretat de la seva intercessió davant Déu Pare; d’altres, segueixen treballant per la nostra estimada Església i són per a mi memòria viva d’aquella primera crida.

Els anys, les diferents situacions que Déu ha disposat en la meva vida, m’han ajudat a madurar i créixer en la ferma convicció de voler estar al seu servei. Cal estar atents, les paraules de Jesús segueixen de rigorosa actualitat, i avui no deixa de cridar a servir en el sacerdoci ministerial. Potser, el problema radica, en que vivim en un món amb molt de soroll, tant, que fins i tot la veu del Crist sembla estar apagada, quan no és així. En el silenci de l’oració, tot es veu més clar. Vaig decidir escoltar i no fer-me el sord, sense por al que diran els que no entenen aquesta opció d’entrega radical a l’anunci de l’evangeli. Com en tot camí de vida, humanament es troben alegries i tristeses, però la Gràcia de Déu fa que tot valgui la pena i tot es renovi en Ell.

He acabat ja l’últim curs acadèmic al seminari, i una cosa curiosa em succeeix: tant ahir com avui sento l’enorme alegria d’haver dit a Jesús: Sí vull !!! L’Alegria de saber que Ell m’estima com sóc i que jo vull ser com Ell em vol. És clar que sempre cal lluitar per no distreure’s d’allò més essencial en la vida d’un cristià: confiar plenament en el Déu que ens estima sense límits. Reconec que tan sols quan he dipositat en Ell la meva confiança, ha nascut en el meu interior una pau immensa. Aquesta pau és la presència de l’Esperit en nosaltres que em confirma que realment val la pena dir-li sempre a Déu: Sí vull !!!


Jaume Melcior
(nascut a lleida, 1978)