23 d’octubre de 2009

BOMBOLLES de SABÓ

Quan era petita sempre m’agradava fer bombolles de sabó. L’avi m’havia comprat un d’aquells artefactes fantàstics amb els quals podia omplir de bombolles el menjador de casa en qüestió de segons. L’àvia m’havia dit que havia de bufar amb energia a través del forat ensabonat i esperar que les bombolles es comencessin a repartir harmònicament per l’aire.

Aviat em vaig adonar que les bombolles són lliures i s’escapen dels teus ulls com si volguessin arribar a gratar el cel infinit. No les pots contenir. En elles viatgen les teves il·lusions, els teus desitjos, allò que diries al món, inclús allò que de vegades no ens atrevim a explicar. Les bombolles estan plenes del teu anhel per un món millor, un món de tendresa, un món de somriures, un món d’amor, un món tranquil que es reinventa a cada pas per deixar espai per tots i cadascun de nosaltres.

I aleshores… Bum!

Quan menys t’ho esperes esclaten i es precipiten cap al terra mullant a tot aquell que s’interposa en la seva caiguda. Així és com es contagia tot allò que el teu alè havia posat dins la bombolla. De fet mai arriben al cel però sempre es converteixen en un sospir d’eternitat.

Quan era petita jo també anava a l’esplai i cantàvem una cançó que deia alguna cosa com… “Déu ens parla i ens estima en els germans”. Ara he comprés que això és el que precisament sento cada cop que una bombolla decideix morir en mi, morir per néixer de nou i transformar la meva vida tocada per l’esperit que curosament algú havia bufat dins la bombolla.

I tu, què vols que hi hagi dins?


(el conte va ser escrit per precedir les pregàries
de l'Eucaristia de la Trobada de Monitors del CEC)



Joan Escolà
Grup de Joves la Mariana

1 comentari:

Andy ha dit...

Si fóssim al facebook clickaria aquella opció de “m’agrada”. Però, gràcies a Déu, estem al magnífic blog de la DPJ, i em molestaré a fer alguna cosa més que primer un botó.

Recordo quan es va llegir l’escrit, mentre alguns monitors “repartien bombolles harmònicament per l’aire”. Com no se’m dóna gaire bé expressar-me (per això sempre agraeixo l’opció de dir “m’agrada” sense necessitat de dir res més), simplement diré que va ser un moment meravellós, i que el text es magnífic.