9 d’octubre de 2009

CONCERT DELS MANEL. FESTES MAJORS DE LLEIDA 2009


El passat dimarts 29 de setembre de 2009 va succeir alguna cosa més que els Sants de tots els Miquels (als quals aprofito per felicitar des del meu estudi a New York), vaig venir en vol directe Manhatan - Camps Elisis fins aquest llogarret, província de Lleida on celebraven el colofó de les seves Festes Majors. Aquella nit em vaig trobar amb en Manel o més ben dit “ELS MANEL”. Com tinc per costum, recordo que anava molt ben acompanyat, això és important sempre, però sobre tot si vas a escoltar un grup de “tios”, que canten lletres que s’entenen i amb més instruments que una taula de so i una gravadora electrònica del segle 22. De la lluminària val a dir que va ser prou discreta, ho dic amb tota la intenció del món, perquè uns dies abans els mateixos llums al ritme de TEQUILA, em van deixa les pupil•les fora de joc i la retina pels terres.



Jo no sé que tenen aquests MANEL, però m’agraden. Potser siguin les seves cançons amb lletres d’històries surrealistes com “Si hagués nascut a Roma, fa més de 2000 anys, viuria en un imperi, tindríem un esclau, i àmfores al pati plenes d’oli i vi i una estàtua de marbre dedicada a mi.” entre d’altres.

Jo no sé que tenen aquests MANEL, però m’agraden. Potser sigui la ironia de les seves paraules, capaces de dir coses que el món no vol escoltar com que; “...els guapos són els raros...” o “...i que estimes, en el fons, les meves imperfeccions...” entre d’altres.

Jo no sé que tenen aquests MANEL, però m’agraden. Potser sigui en Guillem, el seu cantant, amo d’una veu masculina i mig trencada en els aguts sincers o la bonhomia, humilitat, pau interior i seguretat que com a mínim a mi em va suggerir. Guillem m’enamores entre d’altres.

Jo no sé que tenen aquests MANEL, però m’agraden. Potser sigui que amb totes les seves cançons, en el més estricte dels sentits (només tenen 12 cançons publicades) van ser capaços de motivar un públic entregat (i un altre de no tant) a ballar, riure, fer chorus, improvisar lletres de cançons, (jo vaig veure algú que feia altres coses que no diré, però que tots ja sabeu a que em refereixo, en un concert de caire romàntic, bla, bla, bla... i que no necessitaven massa motivació dels MANEL)... entre d’altres.

Jo no sé que tenen aquests MANEL, però m’agraden. Potser sigui el fet que a l’última de les cançons van proposar un rodoli on inventar-se la primera frase i ens van convidar a pujar a l’escenari a compartir-la amb la resta del públic. Lluny de fer-se els tímids van ser molts els valents que varen pujar a l’escenari, des de una mestre cantant que quasi retira als MANEL de lo bé que cantava fins a un nen que no devia tenir 8 anys, entre d’altres.

MANEL em fa pensar que necessitem un lloc on dir el que sentim (cantant o recitant), on ens escoltin, on ser protagonistes senzills i sincers. MANEL em fa pensar que volem sentir-nos estimats i estimar. MANEL em fa pensar que cal oferir els dons que tenim, encara que a vegades ens sembla que no en tenim o que no són prou importants. MANEL em fa pensar que “...a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim, i a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim...” entre d’altres.




FSOG
Equip DPJ

5 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt, Fer. Jo també vaig anar al concert i també molt ben acompanyada. marta

Anònim ha dit...

Visca els MANEL!

Irene ha dit...

ei aixo no val!!

jo tb sc bona companyia!

Manel va estar genial, sens dubte un dels grups més macos k he escoltat, amb molta senzillesa diuen molt.

Irene

Anònim ha dit...

" I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim"...

:-) tx-

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.