18 d’octubre de 2009

HA PASSAT UNA COSA EXTRAORDINÀRIA

Aquest estiu passat, durant la primera quinzena d'agost, va passar una cosa extraordinària, uns quants monitors i diversos quants nens i nenes vam trobar-nos durant deu dies a la casa de colònies Verge Blanca i vam fer unes colònies!

Com dieu? Que no és extraordinari? Que això passa durant tots els estius?
No pas!

Va ser totalment extraordinari perquè per la major part de nosaltres va ser totalment extraordinari. Mai havíem tingut l'oportunitat d'anar de colònies. Alguns no havíem pogut abans, altres no sabíem que aquesta mena d'activitats existien, altres no havíem volgut... el cas és que, en l'esforç que es fa des d'organitzacions com la Fundació Verge Blanca o el PROSEC per arribar a tots els nens, un matí del mes d'agost vam pujar a un autocar i vam marxar a la Vall de Boí!


Vam arribar a Llesp, el poble on està la casa de colònies, abans de l'hora de dinar i la primera sorpresa no es va fer esperar. L'autocar no va poder pujar fins el poble, per culpa de l'estretor de la carretera. Vam haver de fer els últims 40 o 50 o infinits quilòmetres a peu. Vam tardar cinc minuts però la pujada aquella ens va ensorrar la moral. Semblàvem una filera de processionària apunt de devorar un pi sencer, perquè anàvem molt lents i perquè teníem molta gana.

Però vam arribar, i va començar un món nou. Durant els deu dies que van durar les colònies no vam parar de jugar, de fer gimcanes, de fer excursions, de menjar, de dormir, de no deixar dormir, d'embrutar-nos, de rentar-nos, de tornar-nos a embrutar, de fer-nos rascades als genolls, d'embarcar pilotes, de riure, de plorar una mica, de riure de les tonteries que feien els monitors, de riure de les tonteries que feien els nens... Va ser tan xulo!


Perquè us en feu una idea us diré que, amb nens de 6 a 35 anys més o menys vam anar de Llesp a Irgo (700 m. de desnivell i 13 km. de distància, si no m'ho he inventat malament) en només tres o quatre o cinc hores. I el més impressionant de tot, tot just quan començàvem a sopar va començar una tempesta que va durar fins les cinc de la matinada que va fer que s'inundessin les tendes de campanya, hi havia un metre d'aigua i gairebé flotàvem, i que ens entressin cinc llamps a la tenda que van fer que canviés de color blau a color lila! Imagineu.

Ai, no sé si podré aguantar tot un curs a tornar a anar de colònies, sort que hi ha esplais durant el curs! De totes maneres estic content perquè el Nadal està cada vegada més a prop (i el Reixos) i això vol dir que també l'estiu està cada cop més a prop.

Només queden deu mesos!


PS. Per cert, a les fotografies ens podeu veure passant diferents moments del nostre entrenament com a pirates (som pirates, sabeu?). Estem lluitant contra balenes, buscant terra des del nostre vaixell i anant per la jungla (vam veure una serp fins i tot!)



Lluís Salinas
Parròquia St.Ignasi
Equip DPJ

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'encanta veure les colònies des del punt de vista d'un "nen" i més d'un nen que anar de colònies és un extraordinari! Esperem que aquesta iniciativa de la Verge Blanca cada vegada tingui més nens!

;-)

tx.