25 d’octubre de 2009

Inglorious Basterds (Malditos Bastardos)

La darrera pel•lícula de Tarantino està enmarcada en el primer any d’ocupació nazi a França. Aquest fet podria semblar que la història ja queda etiquetada sota uns símbols i uns estereotips. Però, sorprenentment no és així ja que l’argument queda matitzat per la ironia, el realisme i m’atreviria a dir que fins i tot té un toc de frivolitat per tractar un dels moments més dèspotes i cruels en que ha passat la humanitat.

La història narra com una nena que aconsegueix escapar de la matança de tota la seva família pot arribar a fer-se càrrec d’un cinema on per casualitats de la vida s’acaben reunint tots els alts càrrecs del govern nazi.

Paral•lelament es destapen altres trames on s’expliquen les gestes d’un grup d’americans que tenen com a objectiu exterminar militars alemanys. Alhora, el capità Hans Landa no para de “caçar” jueus i de tenir a tota França en alerta. En molts moments se’n donen suficients detalls com per imaginar i viure la trama.

A tots aquells que encara la tingueu pendent us animo a que gaudiu de la pel•lícula i dels moments que es poden extreure de reconciliació, de perdó i tanmateix de venjança, odi i por.








Blanca Salinas i Roca
Parròquia St.Ignasi