13 de novembre de 2009

SALUTACIÓ DEL DELEGAT DE VOCACIONS BLOG DE JOVENTUT

Hola amigues i amics!

Tot i que molts de vosaltres ja em coneixeu de la Delegació de Pastoral de Joves, em presento a tots vosaltres com a Delegat Diocesà de Pastoral Vocacional: sóc Josep Vicent Forner (Àlies: Josevi), diaca de Lleida i membre d’una comunitat de cristians anomenada Seminari del Poble de Déu.

Alguns us preguntareu què és això de la Pastoral Vocacional (¡atenció: és vocacional no vacacional!). Doncs, és molt senzill, és tracta d’ajudar-nos els uns als altres a que cadascú descobreixi quina és la seva vocació dins l’Església i el món. I “vocació”, com ja sabeu de sobres, vol dir “crida”; és a dir, a "què em crida Jesús, què vol de mi?"

Moltes vegades entenem la vocació com “fer o ser en la vida allò que més m’agrada”, però —tot i que, en el fons, aquí hi ha part de veritat, perquè respondre a la crida sempre és font de gaudi i d’autèntica alegria— per a un cristià el punt de partença no és el “jo” (què m’agrada, què vull jo, amb què em sento realitzat...) sinó el “Tu-Jesús” que es fa present en l’Església, en els altres, en qui em necessita (què espera ell de mi, què puc aportar-li, com puc fer ofrena de mi als altres...).

Per això la Pastoral Vocacional vol ajudar als joves a:

  1. Tenir en compte que cadascú de nosaltres és cridat personalment per Jesús a una missió concreta i específica a favor dels altres que ningú pot fer en lloc nostre.
  2. Aprendre a escoltar la veu del Senyor que ens crida, amb obertura de cor, sense deixar-li portes tancades, sense excloure cap opció d’entrega. En la família de l’Església hi ha moltes formes de viure i servir: matrimoni, compromisos laïcals, vida religiosa, monàstica o sacerdotal... Cadascuna té la seva gràcia i és un do necessari per al bé de tot el cos.
  3. Respondre amb generositat a la invitació de Crist, sabent que el que Ell vol és que siguem feliços fent feliços als altres. Si Ell ens demana alguna cosa és perquè sap que és la manera com podem créixer, oferir el millor de nosaltres mateixos i viure la vida a tope.

No es tracta de ratllar-se el cap sinó de viure obert a la sorpresa de la vida: obrir la ment per a descobrir quins dons i capacitats ha posat Déu en mi per a fer el bé; obrir els ulls per a veure les necessitats dels qui m’envolten, de l’Església i del món; i obrir el cor per a escoltar la veu de Jesús que em crida.

No es tracta de “complicar-se” la vida sinó de comprometre-la dient-li a Jesús: Aquí em tens!






Josevi F.
Delegat de Pastoral Vocacional
Membre de l’Equip de la DPJ