20 de desembre de 2009

RECÉS A POBLET EN 183 MOTS

La pregària de les hores, la vida contemplativa, la reflexió teològica... són dons exòtics que els nostres paladar no estan acostumats a assaborir. “Venir a Poblet m’ha servit per aturar-me” coincidíem en dir el darrer dia, aturar-nos per pregar i cultivar la nostra dimensió espiritual que pot ser fàcilment devorada pel tràfec de les nostres rutines diàries si no li fem un forat a les nostres ajustades agendes.

Se’ns ha dit que els convents de clausura tenen vocació d’oasi enmig del desert, far enmig la fosca, vocació d’arrels d’un arbre anomenat Església. Seguint amb aquest símil doncs, nosaltres durant aquests tres dies no hem fet res més que anar-hi a cercar saba fresca que desitgem poder compartir amb les nostres germanes i germans que com nosaltres són fulles que tremolen al compàs del vent hostil del nostre món.


Contagiats amb la força de l’Esperit i contents d’haver compartit aquests dies de reflexió i pregària amb persones d’altres bisbats d’arreu de Catalunya emprenem el repte de transformar les nostres vides i les de les persones que ens envolten amb la Bona Nova de Déu.



Joan Escolà
Grup de Joves la Mariana