26 de desembre de 2010

PREGARIA COMUNITARIA FAMILIAR

Amigos,

Unas letras para informaros que justo pasado el fin de semana de Navidad y el pequeño ajetreo hogareño, la Comunidad de Sant Ignasi (Grup de Pregària Familiar), nos convida a una plegaria para acabar de digerir bien tanto acontecimiento.

CONCRETAMENTE SE REALIZARÁ:


Lunes dia 27 de diciembre a las 20,30 h, en la Parroquia de Sant Ignasi

"PREGARIA COMUNITARIA FAMILIAR"

Os emplazamos a los que podaís a asistir, a acompañar y compartir estos momentos de serenidad y vida interior.

Un fuerte abrazo.

Emilio

23 de desembre de 2010

BON NADAL



Rescatem els vídeos nadalencs de l'any passat perquè va ser una experiència que val la pena reaprofitar... esperem que gaudiu d'aquestes festes el millor que pugueu!!

BON NADAL!!

Dpj lleida.

21 de desembre de 2010

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Com cada novembre des de l’any 2005, aquest mes passat s’ha realitzat la Cadena de Pregària per les Vocacions en les 10 Diòcesis amb seu a Catalunya.


Al nostre Bisbat s’han dut a terme molts actes d’oració amb aquesta intenció: Eucaristies, hores de pregària, Exposicions del Santíssim, rosaris, etc. Són moltes les parròquies, delegacions, congregacions religioses, associacions laïcals i escoles que han fet possible que la cadena no es trenqués durant les hores del dia de les jornades 3, 13 i 23, que eren les que teníem assignades.

La Delegació de Pastoral Vocacional de Lleida, amb la col•laboració de la Delegació de Pastoral de joves, i altres delegacions han organitzat diversos actes diocesans per a aquests tres dies: Vetlla per a joves a la Residència La Forja de la Bordeta, Oració amb joves universitaris, Hora de pregària preparada pel Seminari i presidida pel Bisbe a l’Oratori de l’Acadèmia Mariana, Exposició del Santíssim i Rosari a la Parròquia del Pilar, Pregària de les famílies a la Parròquia de la Magdalena, etc.

A més de la importància de la pregària personal i comunitària, caldria destacar que aquesta cadena esdevé recordatori de que promoure la pastoral vocacional és tasca de tots i ens ajuda a ser més conscients que som un cos i hem de treballar units per a que la diversitat esdevingui riquesa per a tots. Sols així donem el testimoni capaç d’afavorir els fruits de vocacions que l’Església i el món necessiten. Gràcies a tots!


Mn. Josep Vicent Forner, diaca
(Delegat de Pastoral Vocacional)

20 de desembre de 2010

Des de Taybeh...BON NADAL.

Els cristians palestins de la ciutat de Taybeh, que van estar fent el camí amb nosaltres i després van passar tres dies a Lleida aquest agost, ens envien aquesta felicitació de Nadal. Esperem que us agradi!!


Ells també són el poble que fabrica les llànties de la pau. Si us interessa adquirir-ne una podeu passar-la a buscar per la Delegació, per 10 euros.

19 de desembre de 2010

COM VISC EL NADAL

¿Què és el Nadal verdaderament? La primera cosa que ens ve al cap quan anomenem el Nadal,
són els regals, el pare Noel, i els Reis... tot i que sabem que aquesta no és millor manera d’enfocar -lo.

Aquests dies són sentiments, són gestos i detalls molt més profunds! Per entendre el que significa aquesta festa, hem de recordar que fa molts anys, en un pessebre i en la més gran de les humilitats va néixer el fill de Déu. Sense riqueses, sense luxes... Déu va voler que el Salvador vingués amb senzillesa. Si Ell va venir així i nosaltres celebrem el seu naixement, per què no ho celebrem de la mateixa manera ? L’autèntica essència del Nadal és aquesta: humilitat, senzillesa. Sentir-nos joiosos en dies de pau, en dies de conviure amb les persones que més estimem. Deixar els problemes de banda i alegrar-nos. Cantar, riure, ballar... ser molt feliços per què Ell és aquí!

Aquesta és la manera en la que jo visc el Nadal, per a mi és l’autèntica festivitat.

Alejandra Pino Luque
Grup de joves del Secà.


12 de desembre de 2010

SETMANA DE CINEMA ESPIRITUAL




Ja torna a ser aquí la Setmana de Cinema Espiritual per a les escoles del Bisbat,... us animem a participar-hi!! Recordeu que el dijous dia 16 de desembre serà la sessió oberta a les 20h amb INVICTUS, a l'auditori de CaixaForum.

10 de desembre de 2010

LO QUE NACE SE APAGA

La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó, "Lo que nace se apaga" del disc "Pequeño" de Dani Martín em van venir al cap moltes persones a qui hi vaig veure relfectides (potser, en alguns moment de la meva vida, fins i tot a mi mateixa).

La vida, de vegades, dóna moltes voltes. Tantes que decidim triar el camí que, segons pensem, més ens beneficia; el que ens fa més importants als ulls dels demés. Fins al punt que els demés semblen no tenir importància. Deixem de fer coses què fèiem abans, deixem d'anar amb algunes persones amb les que anàvem abans perquè ja no s'adeqüen al nostre "nivell". Ja no tenim temps per a tot allò ni per a tots ells. I llavors arriba el moment en què ens adonem que potser aquest camí no ens beneficia tant. Ja no som nosaltres qui no tenim temps per estar amb persones que, ara, trobem a faltar, si no que són ells qui ja no ens tenen en compte, perquè dubten que vulguem tornar.

I és que de vegades volem viure la vida de cop. Aconseguir absolutament tot, sense tenir en compte a ningú. Però és que la vida té un ritme i uns passos a seguir, i si correm molt per arribar a una meta no ens quedarà més camí per avançar. Tampoc camí per tornar enrere, i llavors haurem perdut tot el que hi teníem allà. I a tothom. I quan volguem tornar a buscar-les, potser, ja ens hauran oblidat.



Isabel Mª Martínez
Parròquia de Pardinyes

2 de desembre de 2010

CINEFÒRUM II: LA OLA


Aquest divendres, no us perdeu el segon cinefòrum amb la impressionant pel·lícula de... "La Ola". Especialment adreçada als joves majors de 18 anys!! Us hi esperem... segur que hi ha molt a parlar!!!


27 de novembre de 2010

RECÉS ADVENT


Hola a tots!!!

Com cada any us convidem al recés d'Advent
que organitzem desde el SIJ amb les altres delegacions de joves de Catalunya.

Aquest any serà del 5 al 7 de desembre.
Us envio adjunt el cartell on trobareu el preu i l'horari d'arribada i ...
Aquells que estigueu interessats responeu el correu o truqueu-nos
i us completarem la informació.

Que el Nadal no t'agafi d'improvist.
Recés d'Advent a Poblet.
5-7 desembre.
65 €



Inscripcions fins l'1 de desembre:
per mail a mailto:dpjlleida@gmail.com(poseu Recés Advent com assumpte) o bé

per telèfon de dimarts a divendres, a les tardes: 973260051.


25 de novembre de 2010

TESTIMONI

Avui us deixem amb el testimoni d'una jove de la Diòcesi que va sortir al Full Dominical d'Octubre i que creiem que és molt interessant!


24 de novembre de 2010

QUI ÉS UN MISSIONER...

Els últims nou dies hem tingut l’oportunitat de compartir l’experiència missionera del Pare Pietro Togni, missioner de la Consolata. Ell és italià d’origen, de ben jove treballava en una fàbrica de motors pesants, en una època on els moviments juvenils prenien força en defensa de les llibertats i dels drets humans. Estem parlant del maig del 68, (pregunteu als avis/pares què va ser allò). En aquell context decideix fer-se missioner i ordenar-se sacerdot. Ha d’esperar uns quant anys, però finalment es compleix el seu desig i marxa cap a Argentina. Ell diu que no podia ajudar als altres amb diners, doncs no en tenia; però el que si podia fer era donar era la seva vida. Així ho va fer i encara ho fa. A Argentina va viure una mica a la ciutat de Buenos Aires, però sobretot a la regió rural del Chaco i a la perifèria de la ciutat de Mendoza. En total 15 anys.


Els seus superiors van creure necessari que vingués a Espanya durant un temps per fer un servei d’animació missionera; és a dir, posar-se al servei de les diòcesis de Catalunya, Aragó, Balears i País valencià, per tal de donar a conèixer la realitat dels pobles empobrits. Aquesta és el tercer cop que venia a Lleida. Ha realitzat diverses xerrades a grups de secundària i batxillerat, on els alumnes han pogut conèixer la lluita dels missioners al costat de les persones desfavorides, mirant de buscar millorar les seves condicions de vida.

Ara, després de sis anys, espera que arribi el més de gener per tal de tornar a Argentina. Encara no sap on li tocarà viure, el que sap és que ha acabat el temps de les paraules i ha arribat l’hora dels fets. El P. Pietro és un home discret i reservat. Quan parla de la gent amb qui va conviure a l’Argentina, la seva mirada s’il•lumina amb la il•lusió d’un nen que espera la nit de Reis. La seva passió és donar-se al altres per amor a Crist.

Si voleu saber sobre les realitats que el P. Pietro va trobar a Mendoza, aneu a aquest enllaç.


Aquest curtmetratge, titulat “Las siete alcantarillas” , forma part d’un conjunt integrat en la cinta “En el mundo a cada rato”. En aquest cas es dramatitza la realitat quotidiana en un barri perifèric argentí. El curt esdevé un recull de situacions diverses, extremes, que formen part de la vida de moltes persones en aquest món.


Delegació diocesana de missions i OMP Lleida

23 de novembre de 2010

TALLER DE PREGÀRIA


Aquest divendres comença el Taller de Pregària... amb un inici molt interessant... Pregària i imatges!?... per a tots aquells que tingueu ganes de gaudir d'una estona tranquil·la, de retrobament amb allò que Déu us vol dir... i alhora aprendre diferents maneres de pregar: us ho recomanem!!

22 de novembre de 2010

PREGÀRIA DE JOVES PER LES VOCACIONS


Des de la Parròquia de la Mare de Déu del Pilar i la Delegació de Pastoral Vocacional ens conviden a tots i totes les joves a pregar amb ells per les vocacions. Acompanyem-los!

Serà demà dimarts, 23 de novembre, a les 18'00h a la Parròquia de la Mare de Déu del Pilar. Esteu tots convidats!!!

12 de novembre de 2010

CARTA DEL PARDAL DE COLÒNIES 2010

Cinc de juliol de 2010,

Matí caluros, tipic d’un dia d’estiu en ple mes de juliol.

Vaig passejant i malgrat el calor noto en el meu rostre un aire fresc caracteristic de les terres pirininques. De sobte, sento una música........, m’hi acosto. Veig un centenar de nens i nenes amb els ulls oberts com a plats. Estan escoltant atentament uns personatges vinguts des del llunya oest que dieun haver trobat una mina d’or.

Poc desprès, els infants s’engresquen i començen a realizar un seguit d’activitats plens d’energia i d’il•usio, per tal de poder aconseguir l’or i adjudar a aquells personatges tant peculiars.

Decideixo quedar-me a pasar la resta del dia amb tots ells, vaig a la piscina (aprofito per referescar-me), miro com dinen, juguen per la tarda i cap al vespre, amb molt de pesar, decideixo continuar el meu viatge.

Realment ha sigut un dia esgotardor, peró l’entusiasme i l’energia d’aquells menuts m’hant encomant ganes de compartir i conviure amb la gent, i a més, la seva inocencia m’ha fet adonar de que s’ha de gaudir de la vida. Ara només espero torar a coincdiri amb ells algun altre cop, ja que he de continuar el meu viatge cap a terres llunyanes.

Amb molt d’afecte,

Lo pardal dels pirineus.

Oscar Costa
Esplai Epis

11 de novembre de 2010

PREGÀRIA DE JOVES PER LES VOCACIONS

Us convidem a:


PREGÀRIA DE JOVES PER LES VOCACIONS
DIA: 13 de Novembre
HORA: 17:30h
LLOC: Capella de l'Acadèmia Mariana

"Tu ets qui ens crida i en silenci venim"
Us esperem, no hi falteu!


Josevi
DPVLleida

9 de novembre de 2010

CINEMA I DRETS HUMANS!




Ei nois!!

A tots aquells que us agradi el cinema... i a tots aquells que lluiteu pels drets humans... i especialment a tots aquells que us sentiu identificats amb ambdues opcions... ESTIGUEU ATENTS... perquè ja ha començat el SETÉ CICLE DE CINEMA I DRETS HUMANS al que ens conviden des del Comité Oscar Romero. Us ho recomanem!!


Dpj Lleida.




8 de novembre de 2010

TROBADA +18


Molt bones a tots i totes!!

Cada cop queda menys perquè ens retrobem després d'un llarg estiu (tot i que sembla que no hagi passat per la majoria) i tot just quan hem tornat a agafar la dinàmica del dia a dia. Recordeu que hem quedat aquest dissabte a les 11.00 hores al nostre quartel general!! (l'Acadèmia Mariana, òbviament). Aquest cop parlarem de tot allò que ens pot interessar als joves i tots i cadascú de vosaltres podreu donar el vostre punt de vista!



Recordeu que no existeix grup de +18! sense vosaltres, així que us esperem a tots!!
Ah! I no dubteu en reenviar aquest correu a totes aquelles persones a les que cregueu que els pot interessar o que s'hi trobaran a gust, que no pagaran més del que vau pagar vosaltres!

Ens veiem dissabte!!

DPJ Lleida.


2 de novembre de 2010

PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Aquest dimecres 3 de novembre, a les 21'30h
a la Residència La Forja (Trv. d'Extremadura, 13 -la Bordeta-):

Pregària per les vocacions


Us esperem,
DPJ i DPV Lleida




CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Hola a tots!
Un any més m’adreço a vosaltres, des de la Delegació Diocesana de Pastoral Vocacional, per a convidar-vos a participar en la Cadena de pregària per les vocacions que realitzarem durant el mes de novembre. Es tracta que ens sentim Església que prega, camina i avança amb fe i esperança en la crida de Déu.

Ja sabeu que cada diòcesi tenim assignats tres dies i a Lleida ens corresponen els dies 3, 13 i 23 de novembre, en els quals se’ns anima a pregar intensament i a fer-ho de manera personal però també en comunitat, ferms en les paraules del Senyor: «si dos de vosaltres aquí a la ter
ra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells» (Mt 18,19-20).

Enguany la Cadena té com a rerefons les visites apostòliques del Papa Benet XVI a Barcelona el proper 7 de novembre i a Madrid en agost del 2011 per les Jornades Mundials de la Joventut.

Us proposem un repte: que aconseguim entre tots que a la Diòcesi de Lleida hi hagi una autèntica cadena d’oració en què a totes les hores del dia (i les que sigui possible de la nit) hi hagi almenys una comunitat pregant per aquesta intenció. Penjarem en la web del Bisbat un quadre on podreu consultar qui i quan està participant de la cadena i quines hores encara estan “lliures”.

Per això, us animem a que tingueu present aquesta intenció vocacional, especialment durant aquests dies, en la vostra pregària personal i a participar en els actes d’oració que s’organitzen a les parròquies, delegacions, comunitats religioses, col•legis, grups, etc.

Gràcies a tots per la vostra pregària i col•laboració!

Josevi Forner
(Delegat de Pastoral Vocacional)

1 de novembre de 2010

CONFERÈNCIA: MENORS SOLDAT

Volem recomanar-vos l'assistència a una conferència que tindrà lloc a
Lleida, la setmana vinent. Esperem pugueu fer la màxima difusió.

MENORS SOLDAT
a càrrec de Chema Caballero, missioner xaverià (Badajoz, 1961).
Realitza la seva missió a Sierra Leona.

Dia 4 de novembre a les 19h.
Al Caixaforum, Av. Blondel, 3
Organitza: Fundació social "La Caixa".


Delegació diocesana de missions,
OMP Lleida, DPJ Lleida.

29 d’octubre de 2010

SOLIDARIUM


El cap de setmana del 16 i el 17 d’octubre Càritas Lleida, Troballes i la Delegació de Joves han participat en la Fira Solidarium 2010, celebrada a la plaça de l’Auditori.

L’objectiu principal era la sensibilització sobre la campanya “Contra la pobresa acTUa”, amb una recollida de signatures. Els joves van preparar “l’arbre dels desitjos”, per a que tothom pogués expressar els sentiments i els desitjos referents al tema de la pobresa.

27 d’octubre de 2010

POR LOS DÍAS QUE VENDRÁN




Segons com, pot semblar que les entrades musicals d’aquest blog, són entrades d’intent de llibre de psicoanàlisi o d’autoestima. No és el cas, perquè jo mateixa hauria de practicar amb l’exemple i, de vegades, tot i que ho intento, també em costa.

Aquesta cançó (Melon Diesel, Disc “Hombre en el espejo” 2001), es titula “Por los días que vendrán”. La cançó és un “brindis” a cada nou dia de la nostra vida, que hem de veure com l’oportunitat que, si no aprofitem, no tornarem a tenir.

Hem de saber acceptar cada dia amb les coses bones i no tan bones que ens passen, i entendre que totes passen per algun motiu i que ens ensenyaran tot el que sabrem per al dia següent.

És clar que a tothom ens agrada que ens passin només coses bones, i quan el que ens passa ho considerem dolent, ho passem més malament del que, potser, ho hauríem de passar. Com diu la cançó “Ya de nada sirve llorar cuando todo marcha mal. Es mucho mejor brindar por las noches que se van. [...] Por los días que vendrán como un rayo de luz, por cada oportunidad, por ellos, quiero brindar.”

Per això, si el dia d’avui és dolent, no val la pena pensar que tenim mala sort, que res del que ferm serveix de res, perquè sempre tot surt malament. No. És millor pensar que demà serà un nou dia, i que si ens ho proposem serà molt millor que avui, i passat demà serà millor que demà. I cada dia serà millor que l’anterior, només perquè nosaltres ho hem decidit així.





MªIsabel Martínez
Parròquia de Pardinyes

25 d’octubre de 2010

DOMUND: UNA ALTRA MANERA DE PRACTICAR LA SOLIDARITAT


Aquest diumenge, 24 d’Octubre s’ha celebrat la Litúrgia entorn al Domund.


El Domund és el diumenge mundial de les missions, és el dia especialment dedicat a l’Església per recordar i col•laborar amb les missions. Es pot participar en la setmana del Domund pregant pels missioners, cooperant amb els nostres donatius i prenent consciència que nosaltres també podem ser missioners cada dia amb la nostra actitud, el tracte als altres, l’Anunci de la Bona Nova en els nostres llocs d’estudi, treball, oci, etc.

Ser solidari, no sempre vol dir “actuar” de forma visible. El Domund també ens ofereix practicar la solidaritat des d’un àmbit més “personal”, basat en la pregària cap als altres, tot encomanant a Déu la bona tasca que realitzen cada dia moltes persones per a fer el bé i proclamar l’Evangeli. Així doncs, siguem també solidaris no sols d’acte, sinó d’espiritualitat, i pensem que no cal fer grans obres ni demostracions per a ser solidari.

Des del meu punt de vista, la solidaritat no és una manera de fer, és una manera de ser.







Mireia Castells
Dpj Lleida

21 d’octubre de 2010

TESTIMONI D'UN DESCOBRIMENT


Aquest estiu vaig estar a Taizé per primer cop. És curiós perquè, poc abans de marxar, vaig tenir la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar de colònies (com a monitora). Aquella sensació d’haver de passar uns dies fora de casa, sense la família, amb la que passo molta part del meu temps i amb qui, durant aquells dies, no podria parlar o fins i tot discutir-me.


A tot això se li va unir que feia dos mesos que havia acabat la carrera (ja sóc mestra, per fi) i sabia perfectament que em costaria trobar feina, com així està passant. Sabia que aquest seria un any molt dur perquè, tot i que en una altra ocasió ja vaig viure un “any sabàtic”, no volia repetir la mala experiència de buit que vaig sentir llavors. Necessitava pensar. I ho vaig anar a fer a Taizé.

M’han preguntat moltes vegades si m’ha servit d’alguna cosa anar-hi, i tot que dins meu sé que sí, no he sabut expressar-ho mai, degudament, amb paraules. I quan em van demanar si podia relacionar l’experiència de Taizé amb l’experiència de monitora vaig entrar en un “off” mental del que no vaig saber sortir fins que vaig posar-me davant del paper per escriure-ho.


A Taizé he descobert moltes coses, sí. He descobert que no estic sola, en un ampli sentit d’aquesta expressió. I aquesta companyia és la que em va ajudar a fer-me una mica més valenta (encara que, de vegades, no ho sembli) en el meu dia a dia. I el meu dia a dia, des de fa ja cinc anys, és fer gaudir als infants, en la mesura en que les meves possibilitats m’ho permetin.

Ser monitora, tant d’esplai com de colònies, no és una tasca gens fàcil, encara que a més d’un li ho pugui semblar. Va més enllà de vigilar a un nen o una nena mentre els seus pares no hi són. És tracta de donar-li alguna cosa més, alguna cosa que el marqui d’aquí en endavant, que l’ajudi i que li ensenyi. Qualsevol pot treure les forces d’allà d’on bonament pugui o vulgui. Jo, ara, les he tret del “menut” Taizé.


Anar a Taizé no et converteix en bona persona de sobte, però fa créixer la bondat que tens a dins i que li demostres a qualsevol persona, però en el meu cas, també li vull mostrar als infants que confien en mi cada dissabte o cada estiu, i que compten amb mi per a passar-s’ho bé.
I passar-ho bé i sentir l’estima i la bondat dels demés, és quelcom que jo he trobat a Taizé.

Ni a colònies ni a Taizé es fan les mateixes coses i activitats. Però la finalitat d’ambdós, trobo que és similar. I potser això és el que fa que les dues coses m’encantin.

Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes.

19 d’octubre de 2010

PREGÀRIA DE TAIZÉ



Aquest divendres 22 d'octubre, a les 20'30h a la parròquia de Sant Ignasi:


Pregària de Taizé


Us esperem,
DPJ Lleida.

17 d’octubre de 2010

UN ESTIU MÉS


Un estiu més, el nens i nenes de Colònies l’Anunciata hem marxat de colònies. Tot va començar el 22 de juliol; amb les motxilles carregades de ganes de passar-ho be, pujàvem a l’autocar camí de la Ridolaina a Bellver de Cerdanya.

Anàvem rere les passes d’un avantpassat de la família del Ridolongos. Una família hippie i un xic peculiar, que ens acompanyaria arreu del món, buscant un lloc per establir la seva llar.

Molts van ser els indrets que vam visitar i molts els personatges que pel camí ens vam trobar. Un esquimal preocupat pel canvi climàtic, a la Cleopatra desesperada perquè el sarcòfag del faraó havia desaparegut, uns mafiosos que ens van fer córrer d’allò més i fins hi tot a uns xinesos un tant “marranots”, que ens van deixar ben empastifats.

Molts han estat els racons, en els quals els Ridolongos es podrien haver establert, però el darrer dia, vam rebre una visita que els va fer acabar de decidir. Eren els pares dels nostres acampats, que van convidar a la nostra família a establir-se a la nostra ciutat. Dit i fet, la família hippie no s’ho va pensar dos cops i van acceptar de bon grat la proposta; i per celebrar-ho vam fer un dinar de germanor gaudint dels paratges idíl•lics de les muntanyes de la Cerdanya.

Han estat unes colònies , on hem rigut, plorat, pregat, caminat, saltat i cantat. En definitiva unes colònies on un any més, tant nens com monitors ens ho hem passat d’allò més bé. Hem après a conviure 10 dies tots plegats gaudint de la natura i donat gracies per poder participar un any més d’aquest torn de colònies.


Jordi Flix
Colònies l'Anunciata

14 d’octubre de 2010

SOLIDÀRIUM 2010


El proper cap de semana 16-17 d’Octubre es celebra a la nostra ciutat la V Fira d’entitats Solidàries de Lleida.

Enguany, la delegació de joves ens hem sumat a la iniciativa solidària, tot col•laborant i muntant alguna activitat per l’stand de Càritas.

Des d’aquí, et volem convidar a participar de l’activitat, així com col•laborar amb nosaltres i ajudar-nos a realitzar l’activitat de diumenge al matí.

També volem fer una crida als que són majors de 18 anys i vulguin estar a l’stand de Càritas alguna estona. Pensem que és una bona oportunitat perquè l’Església més activa i solidària de Lleida conegui cares noves i joves. Ens trobaràs a la plaça de l’Auditori de Lleida

Us hi esperem!


13 d’octubre de 2010

25è ANIVERSARI DE LA H.DE LOURDES


Jornada Conmemorativa del 25è Aniversari
de la Hospitalitat de Lourdes a Lleida

Dissabte 16 d'octubre
Acadèmia Mariana

“25 anys d’un projecte fet realitat”

12 d’octubre de 2010

AQUEST DIVENDRES: CINEFÒRUM!


Aquest divendres comencem de nou les activitats per a Joves!!!... i com no, comencem amb una pel·lícula del Cineforum que té molta teca!!! Així que tots els que vulgueu, ens veiem a les 20h puntuals a l'Acadèmia Mariana... i si algú es vol quedar a sopar, només cal que porti un entrepà i alguna cosa per beure!!

9 d’octubre de 2010

TOTA GENERACIÓ TÉ UNA LLEGENDA

Tota generació té una llegenda,
tot viatge, una primera etapa
tota saga, un començament.

Falten 310 dies.

8 d’octubre de 2010

¿CÓMO COMPARTIR MI FELICIDAD?

Soy Pedro, salvadoreño, de 33 años vivo desde el 2009 en Lleida y formo parte del grupo de jóvenes de la Parroquia del Carmen. Este mes de septiembre del 2010 he sido admitido como seminarista de la Diócesis de Lleida y he empezado el curso introductorio en el Seminario Interdiocesano (con sede en Barcelona).

Mi padre misericordioso me ha concedido iniciar este camino, doy gracias por ello, solo le pido que me permita crecer en sabiduría para comprender lo que tiene preparado para mí, ya que así puedo hacer bien la tarea que se me encomienda y ser feliz y hacer felices a los demás.

Al iniciar esta experiencia descubro lo afortunado que soy, reconozco la presencia de Dios a lo largo de mi vida, Él me ha conducido a este punto de encuentro sólo por gracia suya. Estoy seguro de que, sea cual sea nuestra vocación en la vida, si somos capaces de descubrirla con ojos de fe y vivirla con un corazón sincero nos dará dicha y felicidad, como la que siento en este momento. Ahora veo con una especial claridad cómo Dios ha estado caminando conmigo y guiando mis pasos, su consuelo en momentos de angustia, sus respuestas a mis dudas, su paz en momentos de aflicción y los amigos que me manda para que me acompañen con sus consejos cuando más los necesito.

Estoy convencido de que la experiencia de la vocación en todos y todas es más fácil de vivir de lo que creemos, cuando somos capaces de identificar el mensaje, nos damos cuenta de que es como un hilo conductor que nos muestra dónde dar el siguiente paso. Lo curioso es que nos resistimos a dejarnos guiar y anteponemos nuestros intereses que no nos dejan ver dónde y cómo descubrir lo que Dios nos está ofreciendo y pidiendo.

Por eso le pido a Dios recordar y vivir sus palabras “Tú no me has elegido, soy Yo quien te ha elegido a ti”.


Pedro.

6 d’octubre de 2010

CAP A L'ALTRE I PELS ALTRES

Com es tradueix en la vida quotidiana seguir el que Jesús ens va ensenyar? I en la parella? I en la vida política? I en el voluntariat?

El Dr. Robert Roche ha estat observant la conducta entre parelles i nens i el darrer dia 28 de setembre presentava en una entrevista les seves conclusions.

La veritat és que llegint les seves respostes sorprèn com és capaç de transmetre a adults i nens la necessitat de comunicar i de fer-ho sobre tot per buscar el bé de l’altre. Així, proposa que s’ha de conviure entre un equilibri entre l’amor passional i el prosocial (cap a l’altre i pels altres) per tal de descentrar el propi jo per escoltar a l’altre.

Tot i que rellegint-ho puguin semblar comentaris trivials, què n’és d’important que estimem a l’altre com el Pare ens va estimar . Roche apunta que la necessitat d’avui en dia és que representants polítics i dirigents aprenguin a centrar les seves accions i decisions des d’un punt més prosocial. Però, no ens quedem esperant que ells n’aprenguin, portem-ho nosaltres al nostre dia i dia i pels nostres actes ens coneixeran.


Blanca Salinas (Parròquia St.Ignasi)

5 d’octubre de 2010

COLÒNIES ST.IGNASI 2010

Hola a tothom!

Em dic Jaume Sangrà i aquest any he tingut el plaer de fer de monitor a les colònies de l’esplai St. Ignasi. Encara recordo la tarda en que em van trucar per fer-me aquesta proposta a la que vaig accedir encantat, i ara després d’haver viscut l’experiència només tinc paraules d’agraïment.
Aquest any s’han fet, per segon cop, a Cal Candi, una entranyable casa de colònies de Vilada, a prop de Berga. Erem 75 nens, 12 monitors, la intendent i la directora. Els nens han jugat, ballat, seguit pistes, corregut, mullat, embrutat, rigut i descobert el secret del fantasma de la casa de Cal Candi; i també vam anar d’excursió al monestir de Queralt.










Ha estat el meu primer any de monitor de colònies i he descobert que és una tasca que t’omple i et diverteix, que també és cansada, a mi mateix se’m tancaven els ulls en algunes de les reunions al final del dia. Et coneixes més a tu mateix ja que estàs convivint amb uns nens que requereixen molta atenció per part dels monitors i requereix paciència. Però l’alegria que et transmeten els nens no té preu. Només em queda dir una cosa, especialment a l’equip de monitors:

Moltes gràcies!


Jaume Sangrà
Esplai St.Ignasi

2 d’octubre de 2010

ANEM A LA SAGRADA FAMÍLIA

URGENT!!!!!!!!

Tenim 50 places reservades per joves als autocars que el proper diumenge 7 de novembre aniran a Barcelona a acompanyar el Papa en la consagració del temple de la Sagrada Família... i tenim lloc per aquests 50 joves en una mena de tribuna (espai "privilegiat") a la Façana del Naixement, des d'on el Papa resarà l'Angelus.

El que no tenim és gaire temps, així que aquí us deixo les dades, i tothom que estigui interessat que reservi la seva plaça el més aviat possible, responent aquest correu. Les places seran assignades per ordre d'arribada de la sol·licitud!!!!!

SORTIDA: diumenge 7 de novembre, 6'00h, davant del Rectorat (Rambla d'Aragó)
TORNADA: al voltant de les
19'30h
COST DEL VIATGE: 13 euros

*Participarem de l'Eucaristia al matí i a la tarde assistirem a la presentació de les Jornades Mundials de la Joventut i dels Dies Previs en les Diòcesis organitzada pel SIJ.
*Cal portar dinar o comparar-lo a Barcelona.
DPJ lleida.

29 de setembre de 2010

TARDE ALEGRE

El proper diumenge 3 d'octubre a les 17:30h no us perdeu la TARDE ALEGRE a la que ens conviden els Joves de la Parròquia de El Carme, a la Parròquia de St.Pere (local Francesc Castelló).

La gresca està assegurada amb un Festival que inclou des de música, ball i humor, fins a una rifa!!! No us ho perdeu!! Esteu tots convidats!!!

L'entrada són 2€ per persona/ 3€ parella i la recaptació serà utilitzada per a les activitats solidàries del grup de joves de la Parròquia del Carme.


28 de setembre de 2010

EL PELIGRO

"Hi ha qui diu que les persones pessimistes haurien de veure la vida d'una manera més positiva, encara que els costi. Tenen raó. Però també hi ha qui diu que una persona pessimista ho serà tota la vida, i que no canviarà mai. S'equivoquen. I ho dic per experiència.

Hi ha moltes cançons que marquen moments importants en cadascú de nosaltres. Hi ha moltes cançons que m'han fet veure el món d'una manera més senzilla, que m'han ajudat en un moment o altre. Però tampoc puc recordar-les totes. Aquesta, però, sí que la recordo. No sé d'on veníem, ni què hi havíem anat a fer, només sé que tornava dins d'un cotxe i de sobte va sonar aquesta cançó. "El Peligro" de Revolver (Disc "Grandes Exitos" 2005). I només va necessitar la primera frase per captar la meva atenció: "el peligro no es cuestión de un par de golpes".

No totes les cançons diuen el mateix a tothom, i potser aquesta cançó a vosaltres no us diu res. A mi em va fer sentir que, de vegades, ens preocupem massa per coses que es poden solucionar, per coses que creiem impossibles d'aconseguir però és que, en el fons, no ens hi esforcem massa... I si les petites coses ens fan por... què serà de nosaltres quan ens trobem amb perills realment importants? Potser aquestes petites coses ens han portat, irremediablement, als grans problemes... i ho podíem haver evitat... De vegades som tan superficials que creiem que el mínim esforç ens portarà a la derrota. I ens lamentem constantment de nosaltres mateixos, i abandonem els nostres propòsits per por... per cobards... i moltes vegades no em pogut ni veure que al nostre costat, cada dia, hi ha gent què realment està en perill...

Però, que és per a tu el perill? més enllà d'un parell de cops..."



Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes

26 de setembre de 2010

ELS ANIMALS ES REBEL·LEN!



Res en la granja Manor feia pensar que hi podria haver aquell daltabaix. El granger s’aixecava com cada dia i feia les seves feines al camp i amb els animals i se n’anava a dormir. Ara bé... ningú va pensar en els animals!

La rebel•lió dels animals (o Animal Farm o Rebelión en la granja) és una obra de George Orwell que narra com en aquesta granja els animals fan una revolució, capitanejats per dos porcs, i expulsen al granger, de manera que prenen el control total de la plantació. Però amb el temps els mateixos animals que abans defensaven una llibertat total aniran ambicionant cada cop més poder, de manera que fins i tot un dels dos porcs trairà a l’altre per fer-se amb el poder absolut de la granja.

Hi ha varies maneres d’entendre aquest llibre, totes ens faran reflexionar per igual sobre què és el que volem o com ens posicionaríem si passes quelcom similar al nostre voltant. Ens podem prendre el llibre com això senzillament, un passatemps; com una rondalla amb moralitat; o des d’un punt de vista més polític o (si voleu) intel•lectual.
Aquesta era la intenció de l’autor, llençant una crítica velada al suposat comunisme d’Stalin on tots els soviètics passarien a ser iguals. No obstant, suposo que a Orwell no li sabria gens de greu saber que en la seva obra també hi podem veure un rerefons més ètic i moral, on cadascú de nosaltres ens podem identificar fàcilment amb algun dels personatges del llibre: des de l’ambició de Napoleó, passant per la resignació de Snowball o la passivitat de les ovelles o de Boxer.

Us fico a continuació un fragment del llibre, tot desitjant que hagueu passat un bon estiu, que tingueu molta paciència durant el començament de les classes i, com sempre, una bona lectura!

"Doce voces gritaban enfurecidas, y eran todas iguales. No había duda de la transformación ocurrida en las caras de los cerdos. Los animales asombrados, pasaron su mirada del cerdo al hombre, y del hombre al cerdo; y, nuevamente, del cerdo al hombre; pero ya era imposible distinguir quién era uno y quién era otro."



David del Blanco
DPJ Lleida

23 de setembre de 2010

SÉ EL QUE HAS FET AQUEST ESTIU.

Per segon estiu consecutiu he participat en les colònies de la FRATER de Girona (Fraternitat: Associació Católica de discapacitats físics).



En una casa de colònies a Sant Feliu de Pallerols, un grup d’una seixantena de persones: discapacitats físics (alguns d’ells amb alts graus de dependència), col·laboradors, mares, pares, fill@s, avies, nen@s, joves, grans... hem passat 15 dies junts tot compartint i celebrant el do de la Vida. El sentiment que queda desprès d’aquesta experiència és sentir-se família amb els qui s’ha conviscut.

Aquest any he volgut compartir aquest tresor d’experiència invitant a participar a les colònies al meu pare, una amiga i el seu fill de 6 anys, els tres s’hi van estar durant la primera setmana. Crec que tots vam poder sentir aquesta germanor tan especial. A les colònies tot es fa conjuntament: s’ajuda a parar taula, a servir, a qui ho necessita se l’ajuda a menjar, a dutxar-se , a vestir-se... també gaudim molt fent tallers: pintem camisetes, anem un dia a la platja, altres a la piscina, fem teatre, ballem, riem... Els col·laboradors acabem sent part de les persones discapacitades, som els seus peus per als qui no poden caminar, els seus ulls per als qui no hi poden veure, les seves mans per als qui no poden moure-les.


Com a creient descobreixo que Déu té cura dels més vulnerables a través de les persones. També veure l’actitud d’acceptació, de les persones amb discapacitats, en vers les seves limitacions em fa valorar la seva fortalesa interior. Conviure amb ells fa que puguem apreciar i donar gràcies per tota la salut que hem rebut a la vida i fa entendre que cadascú té el seu ritme per a fer les coses, que tots som necessaris i que tots junts ens podem complementar.



Anna Escur.




21 de setembre de 2010

ENVIAMENT DELS EDUCADORS CRISTIANS


Un nou curs comença i un cop més som enviats a anunciar als nens i als joves la bona notícia de l'amor incondicional de Déu. Per això, el Bisbe Joan ens convoca a tots els educadors cristians a la Celebració d'Enviament del proper dijous. Us esperem a tots,

Equip DPJlleida


CELEBRACIÓ DE L'ENVIAMENT DELS EDUCADORS CRISTIANS
Dijous 23 de setembre, 18'30h
Paranimf de l'Acadèmia Mariana (Lleida)

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15)
Carta enviament Bisbe

18 de setembre de 2010

COLÒNIES AL PAÍS DE LES MERAVELLES

Aquest any els nens i nenes del Esplai Sant Jaume hem anat 11 dies al País de les Meravelles! Hi vam entrar el dia 18 de Juliol per un passatge secret que vam trobar a la casa de colònies Can Mas de Torroelles de Llobregat i la majoria hi vam haver de sortir el 28 per tornar cap a casa. Dic la majoria perquè el grup de xiquets (de P3, P4 i P5) van haver de tornar el dia 23, perquè per ells ja havia estat un llarg viatge!

Res més arribar al país el senyor alcalde ens va demanar si podíem trobar el conill blanc, perquè no havia donat senyals de vida des de feia molt temps i estaven preocupats, doncs el conill era el guia que portava turistes. Molts personatges ens van ajudar a trobar-lo, alguns amb més bona voluntat que altres, com per exemple el Barretaire Foll, la Reina Blanca o la Reina de Cors.

Al final resulta que el conill s’havia amagat perquè tenia por de la guerra que hi havia al país entre la Reina Blanca i la de Cors, així que vam haver de fer una mica de negociadors per posar-hi pau pel bé de tots.

Ara bé, el grup dels Joves (els nois i noies de la ESO) van tenir unes colònies completament diferents a les normals, de fet tenien unes Anti-colònies on tot de personatges de la flor i la nata de la nostra societat se’ls apareixien i els intentaven portar cap al seu terreny, per mostra un botó: Pocholo, Aïda Nizar o Emilio Botín. Afortunadament, després de veure el panorama que hi havia, els joves van adonar-se que allò no els hi agradava gens mica.

Aquestes colònies ens van servir a tots per adonar-nos del que tenim i per lluitar per allò que realment mereix la pena. Sens dubte, els millors dies de l’any!


David del Blanco
Esplai St.Jaume!