28 de gener de 2010

2a JORNADA DE PASTORAL JUVENIL

La 2a Jornada de Pastoral Juvenil és una trobada organitzada per les delegacions de Pastoral Juvenil dels Bisbats de Lleida, Solsona i Urgell. Aquesta trobada pretén ser un espai de formació pràctic per a totes aquelles persones que acompanyen o volen acompanyar realitats i projectes vinculats a adolescents i joves.

També és un moment festiu i d’encontre entre monitors i monitores, catequistes, animadors i animadores que volen compartir el seu testimoni, vivències i experiències.

Volem oferir aquesta jornada com un do de Déu, d’obertura als altres i de caliu fratern i solidari. Aquest any la jornada tracta sobre EL SERVEI I LA SOLIDARITAT EN LA PASTORAL DE JOVES.

Podeu trobar tota la informació i la programació al següent tríptic (cliqueu sobre les imatges per fer-les grans):

Aquells que vulgueu apuntar-vos podeu fer-ho enviant les vostres dades (mirar la butlleta d'inscripció que us deixem aquí baix) per correu electrònic a: dpjlleida@gmail.com.


Us ho recomanem!!



26 de gener de 2010

CONTE AL TORNAR DE TAIZÉ

Hi havia una vegada tres grans rius que naixien en una mateixa muntanya. El de la cara nord era el més cabalós; rebia l'aigua de les grans glaceres i davallava lentament per un pendent bastant suau. De tant en tant fins i tot es permetia el luxe de formar alguns meandres. El de la cara est duia menys aigua però, com que baixava pel vessant més escarpat, formava els més bonics salts d'aigua. Per la cara oest només hi discorria un rierol minúscul. Ara bé: era sempre ple de gent, ja que al seu llit s'hi trobava el valuós metall que els homes anomenen or.

En temps antics els tres rius s'unien més o menys cap a la meitat de la muntanya. Però com que no es posaven mai d'acord sobre com havia de ser el nou riu que es formava després de l'aiguabarreig -l'un el volia ple de meandres, l'altre amb molts més salts espectaculars, i el tercer poc profund i curull de metalls preciosos- finalment van decidir de separar-se i seguir cadascun el seu propi camí. Ben cert és que tots desembocaven, un xic més cap aquí o cap allà, al mateix mar, però com que tots tres estaven convençuts de saber com havia de ser el bon riu, cap d'ells no era capaç de conviure amb els altres.

Un dia, un ermità anomenat Roger va instal•lar-se al peu de la muntanya. Roger era un molt bon granger i havia après a canalitzar l'aigua per regar les seves hortalisses. L'ermita de Roger estava a la vora d'un dels salts d'aigua del riu de la cara est, però l'ermità va adonar-se que el riu més gran era millor per fertilitzar la terra, així que va desviar-lo un xic per a formar una gran bassa sota el salt d'aigua. El conjunt era preciós. I va pensar l'ermità: "Això està molt bé, però el color daurat del llit d'aquest rierol de l'oest potser li donaria més vida, a la meva bassa". I, gràcies al seu enginy, el fons de la bassa ben aviat va prendre el color del sol.

Com que no era pas la intenció de Roger la de crear un nou riu, repartia altre cop l'aigua entre les tres diferents conques. Tot i que, ara, els rius tenien una sensació estranya. El gran havia hagut de fer un petit salt per tornar al lloc d'on venia i, sabeu què?, li havia agradat. El petit havia vist que no és or tot el que lluu, i que les truites també tenen uns colors així de bonics. I el dels salts d'aigua, per primer cop a la seva vida, començava a enyorar la calma i el repòs d'un bon estany.



Ignacio Terrado
Grup Joves la Mariana

20 de gener de 2010

FA UNS DIES QUE NO TINC AMICS

Les persones que ens considerem normals i més o menys coherents devem estar en perill d'extinció. L'altre dia, fent zàping per la tele, vaig escoltar el terme “follamigo”, us recomano que el poseu al buscador. Vaig escoltar com donaven arguments per tenir sexe amb els seus amics si un no tenia cap relació estable. L'argument més utilitzat era el de “ho faig amb els amics perquè tinc necessitats i abans de fer-ho amb un desconegut... i l'amic té clar que no hi ha sentiments al mig...”

Revisem: en lloc de necessitats posem desitjos, i fins aquí encara ho entendria, però que amb un amic no hi ha sentiments... pot ser que revisin el que entenen per un amic. Penso que no és més que la falta de valors que està caracteritzant la nostra societat. Ara, el més perillós es que aquest nou terme, per la novetat que presenta, predestino que s'estendrà com la pólvora. Igualment, un aplaudiment per la gent que no ens deixem engolir per la novetat i cada dia reflexionem i ens plantegem quina vida volem.



Francesc López
Equip DPJ

19 de gener de 2010

MÚSICA I ...A BALLAR!!!!

Arriba el moment de planificar el cap de setmana, quan rebo una proposta ben diferent a les habituals, però no per això menys engrescadora. Així que, sense pensar-ho massa, m’hi apunto. I aquí em teniu, amb tres amigues més, l’Anna, la Laia i la Marta, de camí a Mas Blanc a participar en un curs de Dansa Contemplativa. La veritat és que la meva idea de dansa, de contemplativa en tenia ben poc. Sinó, digueu-me que hi ha de contemplatiu en uns passos de salsa o en un bon rock and roll. Per a mi la paraula ball em feia pensar en diversió, moviment, alegria… però ara puc afegir quelcom més. I és que ballant ens podem escoltar a nosaltres mateixos, connectar una mica més amb el nostre interior. I com a dansaires agosarats, donarem un pas més i direm que el centre de la dansa contemplativa, pels creients, és pregar dansant o, perquè no, dansar pregant. I és que quan ens mirem endins, trobem sentiments, emocions i, és clar, a Déu i el resultat és que la dansa esdevé instrument de pregaria i ens ajuda a obrir-nos i comunicar-nos amb Ell.


Així que, seguint les paraules de la Bíblia, “David i tots els Israelites dansaven davant el senyor acompanyats amb tota mena d’instruments...” (2Sam,6,5), us convido a dansar obrint el vostre cor i els vostres passos al ritme que Déu us marqui.


Marta Riera
Parròquia de Pardinyes

18 de gener de 2010

15 de gener de 2010

PREGUEM PER HAITÍ

Bon Déu, silenci, tendresa,...
voldria pregar... però no sé com fer-ho!
Pregar? Per a qui? Pels qui han mort?

Necessito pregar...
Necessito pregar pels infants.
Necessito pregar pels qui no trobaran, durant molt de temps, consol!
Pels qui necessitaran sense poder demanar.
Pels qui ho han perdut tot!

Necessito pregar...
Necessito pregar pels solidaris.
Necessito pregar pels qui han sobreviscut,
pels qui la vida serà un recordar amb dolor!
Vull pregar pels qui tindran esperança i pels qui no la tindran...

Senyor, ensenya’ns a pregar...
Ensenya’ns a ser solidaris...
Que la nostra pregària, el nostre gest, construeixi la PAU.




Marta Serrano
Delegada DPJ

14 de gener de 2010

ESTACIÓ D'ENLLAÇ A CATALUNYARELIGIO.CAT

Com ja sabeu, aquest divendres farem la tercera Estació d'Enllaç a Lleida, la qual coincideix de nou amb la de Barcelona. D'aquesta iniciativa conjunta en parlen a catalunyareligio.cat.

Catalunyareligió.cat és un nou portal molt interessant d'informació i opinió religiosa en català que abarca moltes vessants d'actualitat religiosa (noticies, opinió, blogs, recomanacions de llibres, recursos per la família, la contemplació, la pregària...) i on us recomanem que us hi passeu sovint!







13 de gener de 2010

A CANTAR NADALES

El passat dia 28 de desembre vam anar diferents guitarristes i cantaires a la residència La teva llar per cantar unes nadales. Volíem transmetre l’alegria i l’esperit nadalenc que fan tanta falta en els nostres temps.


Amb els instruments més utilitzats en aquestes ocasions (guitarres i panderetes) vam animar a tots aquells avis que hi resideixen. En poques hores vam poder recórrer les diferents sales (distribuïdes en tres plantes) cantant les nadales més tradicionals com:
A betlem o Fum fum fum...

El proper any no dubtarem a tornar a visitar-los. Així que ja estem començant a afinar les nostres veus. Animem a totes aquelles persones que l’any vinent vulguin gaudir d’un moment diferent al que estem habituats.



Ma Alba Forné,
Bea Miguelena i Anna Prior
Col•legi Claver

10 de gener de 2010

ESTACIÓ D'ENLLAÇ III: TEATRE!!

I ara que comença un nou any, i ara tot és possible i tot està per fer... arriba la TERCERA ESTACIÓ D'ENLLAÇ!!! (si encara no saps de què t'estem parlant fes click aquí).

Així que agafeu les agendes i subratlleu el 15 de gener... perquè segons diuen els "rumors"... hi haurà una obra de teatre... ESPECTACULAR!


Us hi esperem!!



8 de gener de 2010

CYRANO DE BERGERAC: PRODIGIÓS NAS I PRODIGIOSA RIMA

Com ja vaig anunciar en el racó de lectura del mes passat, aquest cop us presentaré una obra de teatre. Es tracta de Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand. Es pot parlar de l’estil i de la composició, cosa que no faré perquè no n’entenc, però el que més puc destacar és que és una obra molt, molt divertida i enginyosa.

La història que es conta és la de Cyrano, un cavaller de la Gasconya que s’enamora de la seva cosina (era una altra època!), però aquesta li demana que, quan vagi a la guerra, cuidi del seu enamorat (això ja és més actual), un altre soldat que serveix amb Cyrano.

Una història molt típica del teatre del segle XIX, però que s’adoba amb grans quantitats d’humor i situacions grotesques i, fins i tot, absurdes lligades al respecte que tothom té per Cyrano i el seu nas. Un exemple és l’extracte que fico a continuació, quan un baró se’n riu del nas del protagonista i aquest li contesta que el seu insult és molt pobre i afegeix tota una llista de comparacions que es poden fer amb el seu propi nas:

Seguid; ya escucho (Pausa.)
Eso es muy corto, joven; yo os abono
que podíais variar bastante el tono.
Por ejemplo: Agresivo: "Si en mi cara
tuviese tal nariz, me la amputara".
Amistoso: "¿Se baña en vuestro vaso
al beber, o un embudo usáis al caso?"
Descriptivo: "¿Es un cabo? ¿Una escollera?
Mas, ¿qué digo? ¡Si es una cordillera!".
Curioso: "¿De qué os sirve ese accesorio?
¿De alacena, de caja o de escritorio?".
Burlón: "¿Tanto a los pájaros amáis,
que en el rostro una alcándara les dais?".
Brutal: "¿Podéis fumar sin que el vecino-
¡Fuego en la chimenea! - grite?". Fino:
"Para colgar las capas y sombreros
esa percha muy útil ha de seros".
Solícito: "Compradle una sombrilla:
el sol ardiente su color mancilla".
Previsor: "tal nariz es un exceso:
buscad a la cabeza contrapeso".
Dramático: "Evitad riñas y enojo:
si os llegara a sangrar, diera un Mar Rojo".
Enfático: "¡Oh, Nariz!… ¡ Qué vendaval
te podría resfriar? Sólo el mistral".
Pedantesco: "Aristófanes no cita
másque un ser sólo que con vos compita
en ostentar nariz de tanto vuelo:
el Hipocampelephantocamelo".
Respetuoso: "Señor, bésoos la mano:
digna es vuestra nariz de un soberano".
Ingenuo: "De qué hazaña o qué portento
en memoria, se alzó este monumento?".
Lisonjero: "Nariz como la vuestra
es para un perfumista linda muestra".
Lírico: "¿Es una concha? ¿Sois tritón?".
Rústico: ¿Eso es nariz o es un melón?".
Militar: "Si a un castillo se acomete,
aprontad la nariz: ¡terrible ariete!".
Práctico: "¿La ponéis en lotería?
¡El premio gordo esta nariz sería!".
Y finalmente, a Píramo imitando:
"¡Malhadada nariz que, perturbando
el rostro de tu dueño la armonía,
te sonroja tu propia villanía!".

Es veu que és un vocabulari antic, però segur que hi ha traduccions més actuals, tot i que probablement la rima se’n ressenteixi. Tot i aquest vocabulari, el llibre es llegeix força ràpid, ja que el ritme és molt bo i capta l’atenció des del primer moment.

Per avui res més, només dir-vos que el llibre mereix francament la pena i que passareu una bona estona llegint-lo.

Bona lectura!!



David del Blanco
Parròquia St.Ignasi

5 de gener de 2010

EMOCIONS

Emocions? D’uns anys enrere cap aquí es parla molt d’intel•ligència emocional. Però, realment, què en sabem de les emocions? La veritat és que no hem estat educats en aquest llenguatge. Abans això no es feia. Si més no, l’únic que se’ns transmetia era un això està bé o això està malament, i, moltes vegades, en forma de repressió.

He estat fent un curs amb el Carles Sanmartin, curtet però força interessant. El títol ja en diu molt: Comprendre les nostres emocions. M’agradaria compartir-ne algunes idees amb vosaltres.
Identificar les pròpies emocions (l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por, l’enveja i la vergonya) ens ajuda a conèixer-nos millor: com som, com reaccionem davant un fet i perquè ho fem així, què ens preocupa, on hem de posar l’accent per gestionar millor aquestes emocions... De la mateixa manera, podem fer una lectura de les emocions dels altres, tal com ells també poden interpretar les nostres.

A continuació us escric l’esquema bàsic, segons el Carles, per la comprensió de les emocions:

Per mitjà de la seva por, l’ altre em diu: “Protegeix-me”.
Per la seva ràbia (ira), em diu: “Canvia la meva situació”.
Per la seva tristesa em diu: “Consola’m”.
Per la seva alegria en diu: “Vull compartir-ho amb tu”.
Per la seva enveja: “Hi ha alguna cosa en mi que no marxa bé”.
Per la seva vergonyaTinc por de no ser acceptat”.

Feu-ne la prova: agafeu una situació qualsevol de la vostra vida i penseu en l’emoció manifestada i compareu si les vostres “demandes” envers l’altre tenen a veure amb els indicats. Jo crec que sí, i molt!





Clara Nadal
Parròquia Pardinyes

4 de gener de 2010

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS


Durant el passat mes de novembre en les 10 Diòcesis amb seu a Catalunya s’ha portat a terme la cadena de pregària per les vocacions.

Al nostre Bisbat s’han realitzat molts actes d’oració amb aquesta intenció: Eucaristies, hores de pregària, Exposicions del Santíssim, rosaris, etc. Són moltes les parròquies, delegacions, congregacions religioses, associacions laïcals i escoles que han participat en aquesta cadena i no tan sols els tres dies assignats a la nostra Diòcesi —3, 13 i 23— sinó durant tot el novembre.

La Delegació de Pastoral Vocacional, amb la col·laboració de la Delegació de Pastoral de joves i altres delegacions, ha organitzat tres actes diocesans, un per a cadascun dels dies de la cadena a Lleida.

El dimarts 3 a les 19 h. a la parròquia de la Mercè, se celebrà la Missa i a continuació una hora de pregària.

El divendres 13 a les 20:30 h. a St. Ignasi, un grup de joves de la parròquia preparà una pregària de Taizé, la qual fou molt participada per nombrosa joventut i persones de totes les edats de diverses parròquies de la Diòcesi.

I el dilluns 23 a les 19:30 h., se celebrà l’Eucaristia a la parròquia del Carme, presidida pel Vicari de Pastoral, Mn. Josep Anton Jové, en representació del Sr. Bisbe —que era a Madrid en la Plenària de la CEE

.

Confiem fermament que la nostra pregària personal i comunitària és escoltada pel nostre Pare del Cel i continuem pregant i treballant perquè cadascú de nosaltres sapiguem acollir la crida de Jesús i hi responguin amb generositat. Esperem, de manera especial en aquest Any Sacerdotal, que l’oració, unida al testimoni de vida cristiana i al zel de tots per promoure la pastoral vocacional, doni bons fruits de vocacions al sacerdoci ministerial.

Gràcies a tots per la vostra pregària i col·laboració!


Josevi F.

Delegat de Pastoral Vocacional

Membre de l’Equip de la DPJ

3 de gener de 2010

UN CRISTIÀ A LA UNIVERSITAT

El Joan forma part d’un grup d’Universitaris Cristians que cada setmana es troben a Lleida per compartir la seva vida a la llum de l’Evangeli. El darrer dissabte, el Joan no va poder venir a la reunió i ens va fer arribar això:


Bon dia!

Us faig arribar aquestes línies amb la finalitat de ser partícip, malgrat la distància, d’aquesta llum que s’encén a la Universitat i que lluny d’apagar-se estic convençut que generarà un pandèmia més important, sense dubte, que la de grip A. De fet, he sentit dir que alguns laboratoris ja treballen en la vacuna. Bromes a banda, voldria compartir amb vosaltres l’experiència de ser cristià i universitari, que no dubtaria en qualificar de repte. En el meu cas, al principi tot era molt fosc i fins i tot em sentia una mica sol però la llum va arribar amb la certesa que Déu ens parla i ens estima en les germanes i germans, que no només són aquells que es consideren cristians i per tant sigui quina sigui la gent que trobem a la nostra facultat podem llegir senyals divines en la seva companyia.

Molts ànims amb la Revisió de Vida. Smuaks, com diem a Lleida, Bon Nadal i Feliç 2010, 10 amb accent perquè en aquest any que aviat encetarem, Déu ens continuarà acompanyant en aquesta petita gran revolució que estem començant des de les aules.


Adéu-siau.

Joan


Joan Escolà
Grup de Joves la Mariana

2 de gener de 2010

CELDA 211

Celda 211 se presenta como la última película del mallorquín Daniel Monzón, que podemos encontrar en otras producciones como El corazón guerrero y La caja Kovak. Destaco un trabajo de sonido impresionante. Momentos de silencio que te hacen partícipe de la intimidad más íntima de cada personaje, respiraciones pausadas y apresuradas, sonidos estridentes, el latir de un corazón a ritmo frenético,… son algunos de los acentos que dan forma a su banda sonora.

Su protagonista, Juan Olivares (Alberto Ammann), decide visitar la prisión de Zamora para causar buena impresión un día antes de su incorporación a su nuevo destino. Durante su visita se desata un motín carcelario y Juan sale herido. Es abandonado por sus compañeros funcionarios con lo que se ve obligado a hacerse pasar por un preso más para salvar su vida e intentar frenar la situación.

Se trabajan tramas típicas del mundo carcelario como la corrupción de los políticos, la lealtad entre presos, medios de comunicación que interfieren en los avances de los jefes de prisión, el maltrato a los presos, las condiciones sanitarias precarias, etc. No faltan además los tópicos de contenido social (familias de los presos) y político. Todo esto aparece combinado con acertados momentos cómicos que ofrecen al espectador una merecida tregua que rompe la continua tensión de la película.

Sin embargo, el director presenta todos estos temas como secundarios y se centra en situaciones límite. Veremos cómo en un segundo la vida de un hombre da un giro de 180 grados y pasa de tenerlo todo a no tener nada, y cómo ese “no tener nada y no tener nada que perder” hace aflorar la mejor y la peor parte de uno mismo. Parece que cuando uno no tiene nada que perder, sólo puede ganar y juega todas las cartas. La entrega a una causa aunque eso signifique la pérdida de la propia vida.
También subrayo lo que a mi personalmente me ha parecido una manera muy acertada de tratar la familia como entidad. Aparece como lo más importante (aquello sagrado) y que da todo un sentido a la vida del personaje de Juan Oliver especialmente.

En general, me ha parecido una película bien hecha, con buenos efectos de sonido y personajes muy bien trabajados. Destaco como brillante la interpretación de Luis Tosar (Mala Madre). Otros personajes muy creíbles en la historia son los interpretados por Carlos Bardem (jefe de los colombianos en la prisión), Antonio Resines (funcionario) o Marta Etura (interpreta a Elena, la mujer embarazada de Juan).

Por lo demás, juzgad por vosotros mismos. Yo sin duda os la recomiendo.





CrisCazor
Grup de Joves la Mariana

1 de gener de 2010

JOGUINES PER A TOTHOM

El dia 16 de desembre va sortir una notícia a la premsa de les nostres comarques. Poc a poc però amb pas ferm dues entitats varen començar a col·laborar, per una banda Càritas i per l'altra la Fundació Aspros totes dues lluiten per dos col·lectius força desafavorits històricament , els pobres i els discapacitats.

Ara col·laboren en la recollida de joguines en desús i la seva posterior re-utilització .


Es compleixen dos objectius essencials donar ocupació tant a Càritas com a Aspros i beneficiar a les famílies amb pocs recursos que tenen canalla. Tots hi podem ajudar per que tenim fills, germans, i nebots que van creixent i deixen d'utilitzar les joguines, així dons els podem informar i que deixin als contenidors taronges de Troballes i Roba Amiga aquestes joguines que anaven a parar als abocadors, igualment també podeu comprar i regalar aquestes joguines que trobareu a les seves botigues.


Ah, i estigueu atents i atentes a la premsa que ens aniran informant de les seves iniciatives.



Francesc López

Equip Permanent DPJ