8 de gener de 2010

CYRANO DE BERGERAC: PRODIGIÓS NAS I PRODIGIOSA RIMA

Com ja vaig anunciar en el racó de lectura del mes passat, aquest cop us presentaré una obra de teatre. Es tracta de Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand. Es pot parlar de l’estil i de la composició, cosa que no faré perquè no n’entenc, però el que més puc destacar és que és una obra molt, molt divertida i enginyosa.

La història que es conta és la de Cyrano, un cavaller de la Gasconya que s’enamora de la seva cosina (era una altra època!), però aquesta li demana que, quan vagi a la guerra, cuidi del seu enamorat (això ja és més actual), un altre soldat que serveix amb Cyrano.

Una història molt típica del teatre del segle XIX, però que s’adoba amb grans quantitats d’humor i situacions grotesques i, fins i tot, absurdes lligades al respecte que tothom té per Cyrano i el seu nas. Un exemple és l’extracte que fico a continuació, quan un baró se’n riu del nas del protagonista i aquest li contesta que el seu insult és molt pobre i afegeix tota una llista de comparacions que es poden fer amb el seu propi nas:

Seguid; ya escucho (Pausa.)
Eso es muy corto, joven; yo os abono
que podíais variar bastante el tono.
Por ejemplo: Agresivo: "Si en mi cara
tuviese tal nariz, me la amputara".
Amistoso: "¿Se baña en vuestro vaso
al beber, o un embudo usáis al caso?"
Descriptivo: "¿Es un cabo? ¿Una escollera?
Mas, ¿qué digo? ¡Si es una cordillera!".
Curioso: "¿De qué os sirve ese accesorio?
¿De alacena, de caja o de escritorio?".
Burlón: "¿Tanto a los pájaros amáis,
que en el rostro una alcándara les dais?".
Brutal: "¿Podéis fumar sin que el vecino-
¡Fuego en la chimenea! - grite?". Fino:
"Para colgar las capas y sombreros
esa percha muy útil ha de seros".
Solícito: "Compradle una sombrilla:
el sol ardiente su color mancilla".
Previsor: "tal nariz es un exceso:
buscad a la cabeza contrapeso".
Dramático: "Evitad riñas y enojo:
si os llegara a sangrar, diera un Mar Rojo".
Enfático: "¡Oh, Nariz!… ¡ Qué vendaval
te podría resfriar? Sólo el mistral".
Pedantesco: "Aristófanes no cita
másque un ser sólo que con vos compita
en ostentar nariz de tanto vuelo:
el Hipocampelephantocamelo".
Respetuoso: "Señor, bésoos la mano:
digna es vuestra nariz de un soberano".
Ingenuo: "De qué hazaña o qué portento
en memoria, se alzó este monumento?".
Lisonjero: "Nariz como la vuestra
es para un perfumista linda muestra".
Lírico: "¿Es una concha? ¿Sois tritón?".
Rústico: ¿Eso es nariz o es un melón?".
Militar: "Si a un castillo se acomete,
aprontad la nariz: ¡terrible ariete!".
Práctico: "¿La ponéis en lotería?
¡El premio gordo esta nariz sería!".
Y finalmente, a Píramo imitando:
"¡Malhadada nariz que, perturbando
el rostro de tu dueño la armonía,
te sonroja tu propia villanía!".

Es veu que és un vocabulari antic, però segur que hi ha traduccions més actuals, tot i que probablement la rima se’n ressenteixi. Tot i aquest vocabulari, el llibre es llegeix força ràpid, ja que el ritme és molt bo i capta l’atenció des del primer moment.

Per avui res més, només dir-vos que el llibre mereix francament la pena i que passareu una bona estona llegint-lo.

Bona lectura!!



David del Blanco
Parròquia St.Ignasi