28 de març de 2010

“VINE I SEGUEIX-ME”

Així d’interpel•ladora és la crida de Jesús. Respecta sempre la decisió de cadascú i no condicionarà mai la resposta, però no fa un simple suggeriment a l’estil d’una oferta publicitària, sinó una invitació en tota regla que demana canviar la manera de viure.

Aquesta Setmana Santa et convido a reflexionar sobre quina és la teva resposta personal a aquesta invitació a compartir la sort Jesús, el seu camí de donació de vida que desemboca en la Pasqua, vida nova i plena.

Tots els batejats hem rebut aquesta crida al seu seguiment, però ell espera la nostra resposta; una resposta que, viscuda a fons, no ens du tan sols a ser cristians de manera genèrica, sinó a ser-ho d’una manera ben concreta en una vocació o missió particular. Tots hauríem de sentir-nos més responsables en la tasca d’ajudar-nos els uns als altres a descobrir la pròpia vocació.

Hi ha qui diu que els joves d’ara no voleu aprofundir en segons quines coses i que no us deixeu interpel•lar per por al compromís, preferint “nedar i guardar la roba”. És possible que sigui així en més d’un cas, però penso que si hom trobés més signes de qualitat evangèlica i radicalitat de vida en els cristians que coneix, en nosaltres mateixos, podria arribar a fer-se preguntes a fons sobre la pròpia vocació. Si més no, li cridaria l’atenció i voldria comprendre què hi ha dins d’aquell home i d’aquella dona que es fan sempre disponibles als altres i capaços de viure compartint els seus béns amb generositat, o jugant-s’ho tot en favor dels més fràgils, o estimant a fons perdut i perdonant sempre a l’estil de Jesús, o no perdent mai l’alegria de viure, etc. ¿Què o qui els fa ésser i viure així? Tal vegada alguns podrien arribar a experimentar l’atractiu d’aquesta opció de vida que anomenem “d’especial consagració” i sentir-se contagiats fins a identificar-s’hi i prendre decisions.

Us escric tot això perquè crec que hem de viure aquests dies sants no tan sols com un temps de festa sinó sobre tot com el temps d’implicar-nos a fons en el projecte de Jesús i decidir-nos per un sí valent a lliurar la pròpia vida pel Regne, com ell va fer.

Des d’aquesta perspectiva, també vull compartir amb vosaltres la meva preocupació per les vocacions presbiterals. Com suscitar vocacions al ministeri sacerdotal? Què trobeu a faltar a l’hora de descobrir junts motivacions que “enganxin” i alliberin? Com afavorir un possible diàleg entre el Senyor que crida i aquell que pot sentir-se cridat?

Us convido a compartir amb mi aquestes inquietuds i a que junts, amb actitud d’escolta a l’Esperit, hi trobem respostes evangèliques. Per això, també us convido a participar en l’anomenada MISSA CRISMAL, el proper dimarts 30 de març: a les 18’15h ens trobarem a la nostra ESGLÉSIA CATEDRAL per celebrar el Sagrament de la Misericòrdia i a les 19h celebrarem l’Eucaristia en la qual donem gràcies pel do del sacerdoci i els mossens fan la renovació de les promeses ministerials en comunió amb el Bisbe. Serà una bona oportunitat per a agrair la dedicació i la generositat dels nostres germans capellans que esmercen la seva vida, temps, forces, salut..., confiant en Jesucrist que els ha cridat a ser pastors del seu poble

Bona Setmana Santa i feliç Pasqua del vostre germà bisbe,


+Joan Piris

25 de març de 2010

PASQUA: dues propostes!


A Lleida tenim sort, dues propostes per celebrar la Pasqua. Totes dues són un espai de trobada dels joves i l'oportunitat de rellegir la pròpia vida a la llum de Jesús:


PASQUA JOVE CLAVER 2010 "CRIDA".
De l'1 al 4 d'abril al Col·legi Claver de Raimat.


Per joves a partir de 3r ESO.
+ info aquí:













PASQUA AVELLANES 2010 "UN COR 100% NOU",
de l'1 al 4 d'abril al Monestir de Les Avellanes.




Per joves a partir de 17 anys.
+ info aquí:


24 de març de 2010

Exercicis Espirituals de Sant Ignasi
Cinc dies d'exercicis a Manresa


Moment de renovació espiritual. D'aturada enmig del brogit diari. Diàriament es donen orientacions en grup per a la pregària (dos o tres cops). En el grups s'ofereix acompanyament personal o possibilitat d'entrevista.

Del divendres 26 al dimecres 31 de març de 2010

A càrrec de Xavier Rodriguez i Ignasi Vila, sj.

A la Casa d’Exercicis i d’Espiritualitat Cova de Sant Ignasi, a Manresa.


Per inscripcions: serranozapata@yahoo.es



Marta Serrano
Delegada DPJ

22 de març de 2010

LA VIDA I LA MORT

El passat 2 de març a La Vanguardia van entrevistar a Robert Horvitz, premi Nobel en Fisiologia i medicina l’any 2002.

L’entrevista és extensa però hi ha un parell de preguntes en les que es pot veure la llum de l’evangeli, tot i que el Robert Horvitz es declari en la presentació com “Mi política es promover la salud mundial. No tengo creencias”.

Amb motiu del seu descobriment sobre els gens de la mort cel•lular, li pregunten al Sr. Horvitz si la mort és necessària per la vida. I bé la resposta va ser que sí. En temps de quaresma solament aquest fragment ja em va donar suficient corda per fer volar les idees i adonar-me que fins i tot la ciència podria explicar que cal la mort per arribar a la vida. Llegint Jn 11, 25-26 (Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?).

Crec que pot ser interessant llegir la perspectiva des que es mira Robert Horvitz fenòmens tant interessants com la vida i la mort. Espero que trobeu una estoneta per fer-ne un cop d’ull, podeu fer-ho aquí.



Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

19 de març de 2010

L'ELEGÀNCIA DE L'ERIÇÓ

<<"La vida té un sentit que els grans posseeixen" és la mentida universal que tothom està obligat a creure's. Quan, a l'edat adulta, hom comprèn que tot fals, és massa tard. El misteri continua intacte però tota l'energia disponible s'ha malbaratat des de fa temps en activitats estúpides. No queda res més que anestesiar-se com es pugui tot intentant emmascarar-se el fet de que no trobes cap sentit a la vida i que enganyes els teus propis fills per tractar de convèncer-te millor a tu mateix. De les persones que la meva família freqüenta, totes han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel•ligència, esprement com una llimona el filó dels seus estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment per què tals esperances han desembocat una existència tant vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera. Em pregunto si no fóra més senzill ensenyar des de l'inici als nens que la vida és absurda. Això trauria alguns bons moments a la infantesa però faria guanyar un temps considerable a l'adult -sense comptar que ens estalviaríem si més no un trauma, el de la peixera.>>


Ja saps que normalment el títol de l’entrada és similar al del llibre, per allò de les llicències poètiques, però aquest cop m’ha semblat que el títol del llibre ja era prou poètic. “L’elegància de l’eriço” de Muriel Barbery.

No és un llibre que m’hagi acabat, de fet, només porto 50 pàgines de les gairebé tres centes que dura, però de moment pinta molt bé. Tracta sobre dues persones; d’una banda una portera d’immoble que va deixar d’estudiar al acabar la educació primària, però que, al contrari del que pugui pensar tothom, és molt més culta que la majoria de persones, i per altra banda hi ha una nena superdotada de dotze anys que viu al mateix immoble i que vol suicidar-se el dia que en compleixi tretze, doncs diu que no troba res especial pel que viure, ara bé, que si ho troba aleshores reconsiderarà la seva postura.

D’alguna manera, aquestes dues persones es troben i comencen a parlar i a trobar un sentit a les seves vides.

Si t’agrada el cinema francès, per exemple la pel•lícula d’Amelie o Las invasiones bárbaras aquest llibre t’encantarà, doncs sembla que estigui escrit pel puny i lletra de les seves protagonistes. És com si ens fiquéssim al seu cap Els seus pensaments, la seva visió de la realitat és veu d’una manera molt clara, com si fos la nostra.

No puc dir massa més, tot i que sembla un llibre pessimista davant la vida, res més lluny de la realitat pel que he pogut llegir en comentaris, doncs diuen que és tracta d’un autèntic cant a viure i a descobrir la part positiva.

Per part meva res més, com sempre, salut i bona lectura!




David del Blanco
Parròquia St.Ignasi

16 de març de 2010

5ena ESTACIÓ D'ENLLAÇ!!!: ja està aquí!




Agafeu-vos ben fort!!! Conteniu els xiscles i tanqueu les boques...
perquè,
ja està aquí... ja ha arribat...
és imminent...i res ni ningú podrà aturar-la...

el moment més esperat per molts de vosaltres...
l'esdeveniment que mourà joves d'arreu de Lleida i contrades...

la trobada que no deixarà indiferent a ningú...


ja està aquí...

la cinquena estació... d'ENLLAÇ!!
!



Aquest divendres, desenes de joves farem una peregrinació NOCTURNA pel casc antic de la nostra ciutat... empapant-nos de sensacions i recorrent alguns dels carrers amb més concentració de pobresa de Lleida.

Durant el camí farem dues aturades en dos centres dedicats a servir i estimar a persones sense recursos on escotlarem testimonis impactants de joves voluntaris . Finalment, recollirem l'experiència amb una pregària per les diferents pobreses del nostre món en l'emblemàtica Seu Vella, que ens ha facilitat l'espai per aquesta trobada.

És una oportunitat d'apropament al 4art món... d'implicació i de descobriment que recomanem a tots els joves!!! (i no tan joves!)



19 de març a les 21h a
l'Acadèmia Mariana

(C/Acadèmia nº17).

Us hi esperem!!



15 de març de 2010

RUA DE CARANAVAL (el CAU- Colònies l’Anunciata)


El passat 20 de febrer, els esplais del Cau de Pardinyes i el de Colònies l’Anunciata, ens vàrem ajuntar per celebrar plegats una rua de carnaval, pels carrers del barri lleidatà. Els de l’Anunciata anàvem com a convidats a una rua, que els monitors del Cau celebren cada any pels carrers de Pardinyes.

L’enrenou va ser considerable, gràcies a l’ il•lusió que van posar tant els nens/es i els monitors, per passar una tarda de dissabte tot jugant i ballant.


Començàrem la rua des del local del Cau, tots guarnits amb les nostres disfresses de cartes de póker. Pels carrers de la barriades es barrejaren cors, trèvols, piques i rombes, que al so de la música despertaven la migdiada dels veïns.

La rua estava en marxa; s’hi anaven afegint veïns que amb la seva disfressa donaven una aire més heterogeni a la desfilada i refermaven que els barris de la ciutat estan vius.
Jocs i danses anaven presidint el recorregut i van fer que les gairebé 3 hores de rua, passessin en un plis, plas..

Però… quedava un dels plats forts de la tarda. Una gran farinada on tothom estava convidat a participar. Dos bàndols es fan enfrontar, on el color blanc era el protagonista. Les corredisses amunt i avall, tot llençant pessics de farina, van deixar l’ambient enterbolit per la pols de la farina.
Un cop emblanquinats vam concloure la rua, amb una xocolatada amb els pares, nens/es i monitors, per així recuperar forces desprès d’una tarda molt intensa.

Des d’aquí, dona les gràcies a tots els que vam fer possible aquesta rua i animar-los a seguir en el servei d’educar i servir als nens, en el món del temps del lleure.



Jordi Flix
Colònies L'Anunciata

11 de març de 2010

LA BELLEZA ESTÁ EN TU INTERIOR

Jose Andrëa, el cantant del grup Mägo de Oz, va versionar en solitari una cançó titulada "Be with you" de Mr. Big, donant-li el nom de "La belleza está en tu interior".

Aquest cop el missatge está ben clar a la pròpia lletra. Tots tenim moments puntuals, de vegades fins i tot alguna època més llarga, en què ens sentim lletjos físicament. Molta gent diu (i no tota aquesta gent actua en conseqüència) que per a que els demés et vegin bé, primer t'has de veure bé tu mateix. Suposant que ens hem de passar vint-i-quatre hores al dia amb nosaltres mateixos, potser estaria bé provar-ho (nota mental: jo també m'he d'aplicar aquest conte).

Els nostres complexos els hem de superar nosaltres mateixos, som nosaltres qui ens hem de fer forts, però si algun dia us mireu al mirall i veieu que no us agradeu, escolteu aquesta cançó... al menys, per gairebé cinc minuts, us tornareu a animar.







Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes

10 de març de 2010

UNIVERSITARIS DEL MÓN!

Ho estaveu esperant des de fa uns mesos, i per fi ha arribat!! La segona Trobada d'universitaris cristians serà aquest dissabte a les 11.00h a l'Acadèmia Mariana!

El títol ja ho diu tot "A cor obert: compromís cristià en l'Universitat". Durant dues horetes (minut amunt minut abaix) parlarem del voluntariat, de si n'hem de fer o no i de com la Universitat ens ajuda. També intentarem decidir algunes activitats cara el curs que vé on tothom podrà dir la seva, per tant, ens treureu feina de sobre i farem coses que us agradin a vosaltres (dos per un!).

Però no només això! Hi haurà ratos de riure, de riure molt i de riure fins a plorar (això només a l'abast d'uns pocs privilegiats). Així que que fas encara llegint això! Jo si fos tu aniria a fer cua a l'entrada de la Mariana, no sigui que et prenguin el lloc!!




David del Blanco
Parròquia st.Ignasi

9 de març de 2010

CARNESTOLTES: Cursa de llits!!

Des de la DPJ sovint us fem algunes propostes d'activitats per a joves en les que podeu participar. Aquesta vegada us volem convidar a participar, de cara a propers anys, a la Cursa de Llits que s'organitza des de Cultura com un dels actes més engrescadors del Carnaval de Lleida.

Consisteix en un ral·li festiu de vehicles amb forma de llits amb tracció humana però que disposen dels mecanismes que els participants i fabricants consideren oportú. Els participants han d'anar disfressats i superar una sèrie de proves pel camí. Surten des del local dels Castellers de Lleida i arriben a la Paeria. Pot ser una experiència que podeu compartir amb altres joves del vostre grup o parròquia i fer bastant caliu! La Blanca Salinas, de la Parròquia St.Ignasi, ens ho explica:


Fotografia: Marc Vilarassau s.j.

Fa molts anys… en la vila de la parroquia St. Ignasi…
- Escolta i si participem a la cursa de llits?
- Uffff però què dius… serà un follon
- Va ho proposem a l’assemblea!

Ja fa uns quants anys... però no tants com abans
- Eiiii va per què no tornem a proposar de fer un llit i així participem a la cursa de llits?
- Uffff aquest any cau malament carnestoltes hi ha excursió

Fa un mes
- Eiiii que queda super poc per la cursa de llits
- Algú té un llit
- Ei jo en tinc 3!!!
- I la meva àvia diu que també en té
- Jo puc anar a buscar matalassos, però no sabré posar-los al cotxe
- Va jo t’ajudo
- Quedem aquest diumenge?
- Uffff però farà fred eh...
- Vinga va jo envio els mails als joves de la parròquia

Finalment la perseverància i la paciència han funcionat!!!!! I fins i tot van donar fruit perquè el llit No tenim assegurança va quedar segon i el Paca BS i el Potet Express també van fer un bon paper! Va ser tota una demostració de treball en equip. Animeu-vos a participar i gaudireu!


Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

7 de març de 2010

Invictus: el factor humano

Sota el títol d’aquesta pel•lícula; Invictus s’amaga un subtitol prou original pels temps que corren; la interioritat de l’esser humà. Una interioritat viscuda com un miracle o què sinó pot fer canviar els cors de les persones? Quin Déu no faria un miracle i ens negaria un cor de carn?

Tot i pertànyer sense cap mena de dubte al gènere èpic, Invictus ens desvelarà molt subtilment la tendresa senzilla i humana, gens heroica. Cadascun dels personatges (guardaespatlles, col•laboradors, esportistes,...) són terriblement humans en lluita pel que els sembla ust. Dues realitats enfrontades blancs i negres, ingredients perfectes per una batalla memorable, però crec que lluny de les aspiracions del film. Es cert que Morgan Freeman en el paper de Nelson Mandela, desperta certa força i coratge en els espectadors i en els personatges que es creuen amb ell durant els 134 min que dura la cinta, però també és cert que no és la eufòria el que domina el seu discurs, més aviat jo diria l’entusiasme. Un entusiasme que ve de dins, del nostre interior i que toca el cor de les persones. Des de el més pur dels realismes mostra la lentitud amb que es produeixen els canvis de debò, sense donar un final ja escrit, sinó més aviat firmant un començament intens i ple de contingut.
Des de la interioritat, es llegeix a les paraules, als gestos, a les mirades,... ... i als silencis; una critica constructiva a la manera de fer política i per tant als polítics.

Finalment comentar que desconec amb profunditat el carisma de Nelson Mandela i la història d’aquest país que és Sudàfrica, però sigui com sigui un cop més el nostre amic Clint Eastwood, el mateix que com actor escopia, a “el bueno, el feo y el malo” i que com a director ens presentava ja fa anys “Sin perdón”, en aquests darrers temps aposta com ja ho va fer a “gran Torino”, pel perdó com a eix fonamental. Invictus mostra un home que es fa càrrec d’un país, ens presenta un home amb defectes, que s’ha quedat sol, un home que té tants motius per odiar...
Però... i si només un home lliure pot conduir el seu poble cap a la llibertat? I si ser lliure et condueix a la soledat? I si el teu poble no vol ser alliberat perquè estan prou còmodes en l’esclavitud?

Llavors només ens queda un camí: estimar que vol dir perdonar.







Fernando Sánchez de Ocaña
Equip DPJ

3 de març de 2010

CONCERT SOLIDARI PER HAITÍ

Malgrat ja no estigui a les primeres planes, la problemàtica d'Haití continua i la reconstrucció emocional, física i humana dura i durarà molts anys... us convidem a no deixar de tenir-los presents en la pregària i a participar de les diferents iniciatives que, per sort, encara es proposen per recaudar diners: per exemple, demà dijous, al Campus de Cappont, es fa un concert solidari per recollir fons.

CONCERT SOLIDARI PER HAITÍ

Des dels Consells de l'estudiantat, AECS i la OCiS, s'ha organitzat un concert per enviar diners a Haití. AECS: Asociació Estudiants de Ciències de la Salut OCiS: Organització Cooperació i Solidaritat

PROGRAMA
20-21 h: Master Class de Salsa + Batucada
21-22 h: Concert: THE CRAZY-EVOLUTION
22-23 h: Teatre Circus + Colla castellera Los Marracos+Hip-Hop+Break+G&B Style
a partir 23 h: CONCERT D'AMBAPARÀ

UNA CREU SOBRE UN MAPA


El fred i el vent de les 9 de la nit del divendres 29 de gener desafiaven la invitació de la Delegació diocesana de joves. Participar a la pregària per Haití. Però molts, especialment joves, ho vam fer. En el sòl d’un espai ample, un mapa de la geografia d’Haití i tots nosaltres al voltant. Uns joves porten una gran Creu que deposen sobre el mapa. Ja som dins del gran misteri del dolor i del sofriment humà. Ja la pregària ens envolta. Unes llumenetes vénen a obrir l’horitzó i ens deixen sentir que la solidaritat humana posarà en peus un poble que la natura i la injustícia humana han durament castigat. Silenci.



Ve la lectura dels fets dels… haitians. I, com el Jesús davant del sofriment i de la mort, murmurem cantant en cànon «a les teves mans, Pare, encomano el meu esperit». La frase repetida penetra en les nostres interioritats. Ja no podem anar enrere… tot té sentit. «Que els vostres cors s’asserenin…» ens diu la Paraula proclamada. La pregària és serenor: no estem fora de joc, sinó que estem en el cor de la humanitat salvada. Malgrat les qüestions. Ens ho confirma el germà Joan, bisbe diocesà, creient entre els creients, «bàcul» ferm en la pertorbació. Sorgeix el més bonic dels credos: «Déu és amor… no tinguis cap por». Ho cantem i repetim. En un paper escrivim els nostres desigs, pregàries de serenor, els deixem sobre el mapa mentre cantem «Beneïts sou els pobres, perquè és vostre el Regne del cel.»

Intens temps de pregària d’una gran qualitat: en la preparació, en la forma, en la participació. Us ho agraïm!

Josep Alexandre Baró Ania
Delegat de Mitjans de
Comunicació Social del Bisbat de Lleida