7 de març de 2010

Invictus: el factor humano

Sota el títol d’aquesta pel•lícula; Invictus s’amaga un subtitol prou original pels temps que corren; la interioritat de l’esser humà. Una interioritat viscuda com un miracle o què sinó pot fer canviar els cors de les persones? Quin Déu no faria un miracle i ens negaria un cor de carn?

Tot i pertànyer sense cap mena de dubte al gènere èpic, Invictus ens desvelarà molt subtilment la tendresa senzilla i humana, gens heroica. Cadascun dels personatges (guardaespatlles, col•laboradors, esportistes,...) són terriblement humans en lluita pel que els sembla ust. Dues realitats enfrontades blancs i negres, ingredients perfectes per una batalla memorable, però crec que lluny de les aspiracions del film. Es cert que Morgan Freeman en el paper de Nelson Mandela, desperta certa força i coratge en els espectadors i en els personatges que es creuen amb ell durant els 134 min que dura la cinta, però també és cert que no és la eufòria el que domina el seu discurs, més aviat jo diria l’entusiasme. Un entusiasme que ve de dins, del nostre interior i que toca el cor de les persones. Des de el més pur dels realismes mostra la lentitud amb que es produeixen els canvis de debò, sense donar un final ja escrit, sinó més aviat firmant un començament intens i ple de contingut.
Des de la interioritat, es llegeix a les paraules, als gestos, a les mirades,... ... i als silencis; una critica constructiva a la manera de fer política i per tant als polítics.

Finalment comentar que desconec amb profunditat el carisma de Nelson Mandela i la història d’aquest país que és Sudàfrica, però sigui com sigui un cop més el nostre amic Clint Eastwood, el mateix que com actor escopia, a “el bueno, el feo y el malo” i que com a director ens presentava ja fa anys “Sin perdón”, en aquests darrers temps aposta com ja ho va fer a “gran Torino”, pel perdó com a eix fonamental. Invictus mostra un home que es fa càrrec d’un país, ens presenta un home amb defectes, que s’ha quedat sol, un home que té tants motius per odiar...
Però... i si només un home lliure pot conduir el seu poble cap a la llibertat? I si ser lliure et condueix a la soledat? I si el teu poble no vol ser alliberat perquè estan prou còmodes en l’esclavitud?

Llavors només ens queda un camí: estimar que vol dir perdonar.







Fernando Sánchez de Ocaña
Equip DPJ