28 de març de 2010

“VINE I SEGUEIX-ME”

Així d’interpel•ladora és la crida de Jesús. Respecta sempre la decisió de cadascú i no condicionarà mai la resposta, però no fa un simple suggeriment a l’estil d’una oferta publicitària, sinó una invitació en tota regla que demana canviar la manera de viure.

Aquesta Setmana Santa et convido a reflexionar sobre quina és la teva resposta personal a aquesta invitació a compartir la sort Jesús, el seu camí de donació de vida que desemboca en la Pasqua, vida nova i plena.

Tots els batejats hem rebut aquesta crida al seu seguiment, però ell espera la nostra resposta; una resposta que, viscuda a fons, no ens du tan sols a ser cristians de manera genèrica, sinó a ser-ho d’una manera ben concreta en una vocació o missió particular. Tots hauríem de sentir-nos més responsables en la tasca d’ajudar-nos els uns als altres a descobrir la pròpia vocació.

Hi ha qui diu que els joves d’ara no voleu aprofundir en segons quines coses i que no us deixeu interpel•lar per por al compromís, preferint “nedar i guardar la roba”. És possible que sigui així en més d’un cas, però penso que si hom trobés més signes de qualitat evangèlica i radicalitat de vida en els cristians que coneix, en nosaltres mateixos, podria arribar a fer-se preguntes a fons sobre la pròpia vocació. Si més no, li cridaria l’atenció i voldria comprendre què hi ha dins d’aquell home i d’aquella dona que es fan sempre disponibles als altres i capaços de viure compartint els seus béns amb generositat, o jugant-s’ho tot en favor dels més fràgils, o estimant a fons perdut i perdonant sempre a l’estil de Jesús, o no perdent mai l’alegria de viure, etc. ¿Què o qui els fa ésser i viure així? Tal vegada alguns podrien arribar a experimentar l’atractiu d’aquesta opció de vida que anomenem “d’especial consagració” i sentir-se contagiats fins a identificar-s’hi i prendre decisions.

Us escric tot això perquè crec que hem de viure aquests dies sants no tan sols com un temps de festa sinó sobre tot com el temps d’implicar-nos a fons en el projecte de Jesús i decidir-nos per un sí valent a lliurar la pròpia vida pel Regne, com ell va fer.

Des d’aquesta perspectiva, també vull compartir amb vosaltres la meva preocupació per les vocacions presbiterals. Com suscitar vocacions al ministeri sacerdotal? Què trobeu a faltar a l’hora de descobrir junts motivacions que “enganxin” i alliberin? Com afavorir un possible diàleg entre el Senyor que crida i aquell que pot sentir-se cridat?

Us convido a compartir amb mi aquestes inquietuds i a que junts, amb actitud d’escolta a l’Esperit, hi trobem respostes evangèliques. Per això, també us convido a participar en l’anomenada MISSA CRISMAL, el proper dimarts 30 de març: a les 18’15h ens trobarem a la nostra ESGLÉSIA CATEDRAL per celebrar el Sagrament de la Misericòrdia i a les 19h celebrarem l’Eucaristia en la qual donem gràcies pel do del sacerdoci i els mossens fan la renovació de les promeses ministerials en comunió amb el Bisbe. Serà una bona oportunitat per a agrair la dedicació i la generositat dels nostres germans capellans que esmercen la seva vida, temps, forces, salut..., confiant en Jesucrist que els ha cridat a ser pastors del seu poble

Bona Setmana Santa i feliç Pasqua del vostre germà bisbe,


+Joan Piris