29 d’abril de 2010

PREGÀRIA DE LA MARE TERESA DE CALCUTA

















El dia més bell: avui.
La cosa més fàcil: equivocar-se.
L'obstacle més gran: la por.
L'error més gran: abaixar els braços.
L'arrel de tots els mals: l'egoïsme.
La distracció més bella: la feina.
La pitjort derrota: el desànim.
Els millors professors: els nens.
La primera necessitat: comunicar-se.
El que fa més feliç: ésser útil als altres.
El misteri més gtran: la mort.
El pitjor defecte: el mal humor.
La persona més perillosa: la mentidera.
El sentiment més roí: el rancor.
El regal més bell: el perdó.
El més imprescindible: la llar.
La ruta més ràpida: el camí correcte.
La sensació més grata: la pau interior.
L'esguard més eficaç: el somriure.
El millor remei: l'optimisme.
La major satisfacció: el deure acomplert.
La força més potent del món: la fe.
Les persones més necessàries: els pares.
La cosa ,és bella de totes: L'AMOR




Luís Asín
Equip Permanent DPJ




28 d’abril de 2010

EN LA HUMANITAT RAU LA CLAU DE L'ÈXIT

L’entrevista a Abraham Verghese el passat dia 31 de març a la Vanguàrdia (aquí) és un exemple de professional que troba l’equilibri entre la tècnica i la humanitat, un fet imprescindible per a tots aquelles persones dedicades a la ciència.

El personatge és un metge nascut a Etiòpia que exerceix la medicina a California i a la Universitat de Stanford. Abraham Verghese descriu, com mitjançant la medicina es pot arribar al més desvalgut, i principalment en descriu les seves vivències com a pioner a EEUU en el tractament contra la SIDA. Alhora dóna una lliçó d’humanitat a tots aquells científics que fan prevaler la tècnica abans que la persona i que per tant deixen d’exercir la “bona” medicina per passar a tractar amb fetges, pulmons, dits, o vàlvules.

Finalment crec impacte com descriu la vocació espiritual de la medicina... I jo em pregunto. Nosaltres com a joves com hi encabim la nostra vocació espiritual en la professió?

Si us sembla interessant podeu consultar Hijos del ancho mundo (Editorial Salamandra), el llibre que ha escrit ja que com ell diu, escrivint és com ha après a ser bon metge.


Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

27 d’abril de 2010

2a TROBADA UNIVERSITARIS

El passat dissabte 13 de març es va fer la Segona Trobada d’Universitaris Cristians a l’Acadèmia Mariana. Jo és el primer cop que hi vaig a les activitats que fan des de la Pastoral de Joves i les primeres impressions, per ara, han estat bones. Us conto:

El que es pretén en aquestes trobades és que els joves cristians que estem a la universitat, en primer lloc, veiem “que no estem sols!”, que hi ha més gent que pensa així, i en segon lloc, buscar maneres de fer que l’alegria dels cristians arribi a més gent que estudia amb nosaltres; gent que no sap que es fan activitats amb les que pot ajudar a moltes gent dedicant una mica del seu temps i, per que no, que això també els pugui fer conèixer a Déu.


Es va parlar de tot el que s’està fent de voluntariat, de les activitats que es fan a l’esplai (amb un exemple d’allò més atípic “made in” Joan, nomes dir que vam acabar tots pel terra), de les vetlles nocturnes dels Joves del Pilar que es fan, lògicament a la parròquia del Pilar, d’activitats que actualment està organitzant la Delegació de Pastoral (que Déu n’hi do), etc, etc, etc, i també vam proposar moltes activitats que es podrien fer a la universitat per a cristians, o no, tot de forma mol oberta. I per acabar un “pica pica”, eren dos quarts de dos i hi havia molta gana!!!

Vaig convidar a uns amics dels Joves del Pilar per a que vinguessin, també universitaris, i tot i que no estàvem gaire convençuts en un principi, tots vam sortir molt satisfets.

En resum, vam riure, van cantar (dic van perquè si jo canto potser no em deixen tornar), vam debatre idees, i en van fer propostes d’allò mes interessants, i tot en un ambient molt bo!!! Ànims als indecisos que val molt la pena.

Repetirem!



Luis Casaña
Grup de Joves del Pilar

26 d’abril de 2010

HONDURAS I DRETS HUMANS (Ismael Moreno sj.)

El proper dissabte 1 de maig a les 18h tindrem el privilegi de tenir entre nosaltres el director de Radio Progreso, Ismael Moreno sj. en la xerrada-col·loqui "Honduras i Drets Humans: Cop d'Estat amb perspectiva continental", als locals de Dr.Combelles,11.

Radio Progreso és un mitjà que emet a Honduras i que el passat estiu va ser objecte de la censura durant tot el procés que acabà enderrocant el president Zelaya. El sr. Moreno actualment està amenaçat de mort degut a la seva defensa del poble hondureny i la llibertat d'expressió.

Hi esteu convidats i ens agradaria fessiu difusió entre els vostres contactes. Rebeu una salutació cordial,


Monica Cabezuelo,
Comitè de Solidaritat Óscar Romero.


25 d’abril de 2010

JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

En aquest diumenge 25 d'abril (IV diumenge de Pasqua, com a dia del Bon Pastor) l'Església celebra la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Tenint en compte que aquest any és Any Jubilar Sacerdotal (dedicat a la renovació i promoció dels sacerdots)us convidem a pregar de manera especial per les vocacions a la vida sacerdotal i religiosa.

Per això us animem a llegir i reflexionar el missatge del nostre Bisbe en la glossa dominical (aquí) i us oferim el testimoni de Juan Ignacio, seminarista de la nostra Diòcesi, amb un video (properament) fet per al dia del seminari d'enguany.



TESTIMONI JUAN IGNACIO

«No me habéis elegido vosotros a mí, sino que yo os he elegido a vosotros, y os he destinado para que vayáis y deis fruto, y que vuestro fruto permanezca; de modo que todo lo que pidáis al Padre en mi nombre os lo conceda» (Jn 15,16).

Desde esta linda frase del evangelio de Juan voy a dar a conocer un poco la experiencia de mi llamada a seguir a Jesús en la vocación del sacerdocio. Nací en Pamplona una cuidad del departamento de norte de Santander de mi país, Colombia, en una familia numerosa, católica y cercana a la iglesia —por parte de mi mami pero de mi papa no mucho—. Recibí los sacramentos más por iniciativa de mi mami y mis tías que por conciencia propia, pues la cuestión de Dios cuando uno es muy joven casi ni se la plantea —al menos éste era mi caso—, además yo tenía poca relación con los curas porque me parecían viejitos chochos y anticuados y también regañones, e iba muy poco a misa, en fin era poco religioso.

Un día en el descanso de las clases en el colegio, un compañero —que era todo calladito y nosotros lo molestábamos mucho— estaba escuchando una grabación de Martín Valverde (cantautor cristiano de Costa Rica), yo le quité los auriculares para escuchar y en ese momento salió la canción: “Ten calma”; para mí escucharla fue algo impactante porque era como si estuviera hablándome a mí: “mira Juan ten calma”; sentí la voz de Dios —esto lo interpreto ahora, claro, en ese momento sólo dije que era una canción muy bonita.

Al tiempo, vinieron unos seminaristas al colegio a invitarnos a un encuentro, al cual algunos fuimos y todo nos pareció interesante... pero ahí quedó.

Cuando estaba terminando el bachillerato, se me presento una dificultad y pasando por la parroquia me encontré allí al párroco —que era muy amigo de mi familia— y con él iba también un cura joven que era el nuevo padre colaborador. A mí me causó curiosidad de ver un cura joven y fue a partir de aquí como empecé a acercarme un poco a la parroquia, porque con él empezamos a hacer actividades como realizar el pesebre en Navidad o ir al seminario a jugar fútbol, ir a los pueblos vecinos a encuentros con jóvenes, etc. Así creo que el Señor fue encaminando mi vida al sacerdocio, pues él me llamó, me agarró y yo me enamoré, porque él escribe derecho sobre renglones torcidos y llama y elige a los que él quiere, cuando él quiere.

24 d’abril de 2010

ENS CALEN TESTIMONIS


25 Abril 2010


La proposta vocacional pot tenir més efecte quan va acompanyada per un testimoni de qualitat d’aquelles persones que han donat una resposta positiva a la crida del Senyor en el ministeri sacerdotal o en la vida consagrada. Això és el que ve a dir el Missatge de Benet XVI per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions d’aquest diumenge (aquí).

Realment la història de la meva vocació (com la de molts altres) va unida al testimoni de capellans als quals he vist viure amb alegria el do total de si mateixos i la seva generosa entrega de cada dia. I a més, no han tingut cap inconvenient en convidar-me en el seu moment a fer donació de la meva vida en aquest ministeri.

La Jornada Mundial de Pregària és avui una preciosa oportunitat perquè els joves (i els no tan joves) reflexionin sobre què haurien de fer de la seva vida: moltes de les nostres comunitats, i tantes altres arreu del món, no tenen un prevere al seu servei amb disponibilitat suficient i ni tan sols poden celebrar l’Eucaristia dominical a la que tenen dret.

Per la meva part, vull demanar avui als membres de l’Església de Lleida dues coses: que intensifiquin la pregària per aquesta intenció, de manera confiada i permanent en cada comunitat, perquè la vocació al ministeri i a la vida consagrada és un do i ha de ser fruit de l’Esperit que bufa on vol (Jo 3,8); però també que mirin si, en consciència i a la llum d’aquest mateix Esperit, no haurien de fer la proposta directa i explícita a algun membre de la pròpia comunitat, del propi grup o de la pròpia família, perquè prengués la decisió ben concreta de lliurar la seva vida en favor dels altres d’una manera plena en aquest servei ministerial, fent al món aquest do impagable que és presentar el Crist i la seva Paraula com a l’únic camí per a fer nova la humanitat i, a més, possibilitant a tants la celebració dels Sants Misteris de la Salvació.

Com ens diu el Papa, la fecunditat de la proposta vocacional depèn primàriament de l’acció gratuïta de Déu, però tots sabem que Déu s’ha valgut habitualment de les mediacions humanes per anar cridant uns i altres. La Bíblia i la història de l’Església mostren abundosament com aquesta flama de la crida ha anat passant d’uns als altres i com, fins i tot, alguns dels cridats, després d’haver experimentat el goig d’aquest descobriment, han sentit la necessitat de comunicar-ho a un altre. El mateix Missatge papal recorda els casos de Pere, Joan, Andreu, Natanael, Bartomeu i Felip, tots ells deixebles de la primera hora que han anat compartint la seva experiència del Crist i responent a la crida amb fidelitat i confiança (Jo 1, 41-45).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

Joan Piris Frígola
Bisbe de Lleida

23 d’abril de 2010

APLEC DE L'ESPERIT: OBERTES LES INSCRIPCIONS!

Des d'ahir mateix ja estan obertes les inscripcions de l'Aplec de l'Esperit!!! Així que totes aquelles i tots aquells que vulgueu apuntar-vos ja podeu fer-ho a través de la seva pàgina (aquí).


21 d’abril de 2010

LA FAMÍLIA PER ALS JOVES



"La família es un espai on sempre s'hi pot trobar acollida i recolzament".
Pilar, 22 anys

“La familia es la manifestación cotidiana de Dios hecho: ternura en mi mamá, disciplina en mi papá, comprensión y fortaleza en mis hermanos.”
Juan Ignacio, 28 anys

"La família són aquells que tenen més temps per a nosaltres però pels que sovint guardem menys temps, són aquells dels que rebem més i sovint donem menys, són aquells que ens estimen tal com som, i que sempre hi són quan no queda ningú."
Rosa, 25 anys

"La família és el so del riure de la meva mare i la sensació de les seves mans calentes sobre la meva panxa quan em feia mal; és la disponibilitat del meu pare per dur-me allà on necessito a qualsevol hora i en qualsevol moment; és la complicitat del meu germà quan volem “sotirn-nos” amb la nostra; és el meu padrí cantant a totes hores. La família són els petits detalls!"
Maria, 20 anys.

17 d’abril de 2010

Com arribo de Lleida a Terrassa el dia de l’Aplec?


1. Una possibilitat és viatjar plegats amb l’autocar organitzat des de la Delegació de Pastoral de Joves de Lleida, per tal de començar l’aplec en la quotidianitat d’un viatge que ens apropa a un lloc i una experiència comú com és la trobada simbòlica amb l’Esperit Sant.

2. L’autocar sortirà des del Camp d’Esports, a les 8:30h del matí del dissabte 22 de maig cap a Terrassa.

3. L’autocar sortirà de Terrassa en acabar el concert, aproximadament al voltant de les 22’00h. Es calcula ser a Lleida a les 12 de la nit.

4. La reserva de plaça a l’autocar l’heu de enviant un correu a la delegació dpjlleida@gmail.com o trucant al 973 26 00 51 les tardes de dilluns a dijous, i fent-nos saber el nom del grup i el número de places

5. El preu del viatge (a part del de la inscripció de l’Aplec) és de 10 € per persona. El pagament el podeu fer a la mateixa Delegació de Pastoral de Joves (C/Acadèmia núm. 17 de Lleida) o fent un ingrés al compte de la Delegació, fent-hi constar el nom del grup i el número de places que necessiteu a l’autocar. (número de compte: “La Caixa” 2100-0181-28-0101552505).


Agraïm la vostra paciència a l’hora de realitzar tots els tràmits necessaris i us animem a seguir endavant, cercant l’Esperit “amb vosaltres cada dia”!!!





16 d’abril de 2010

Com faig la inscripció a l’Aplec de l’Esperit?

1. La inscripció s’ha de fer en grup. Si algú no té un grup concret en el que inscriure’s, parleu amb la Delegació i us inclourem al grup de la Delegació de Joves de Lleida

2. L’animador, responsable o catequista del grup (la persona que els acompanyarà) ha de fer la inscripció del grup en la següent adreça: www.aplecesperit2010.com, omplint el formulari online (és el mateix formulari que el dels joves).

3. En aquesta inscripció, entre d’altres dades us demanarà un correu electrònic, és molt important que l’ompliu correctament. Mitjançant aquesta direcció de correu, que els responsables de cada realitat pastoral faciliteu en la inscripció, la secretaria de l’Aplec us enviarà un codi (ex:“aa-0aa”).

4. Per a inscriure els joves/adolescents, s’ha de fer un per un, introduint el vostre codi per a cada jove/adolescent i posant cada cop, al formulari, el vostre nom com a responsables.

5. En cas dels menors d’edat, que aquest any estan cursant 3r d’ESO, no esteu obligats a posar e-mail o telèfon de l’adolescent, podeu posar el del responsable. En el cas dels nascuts l’any 1993 o 1994 (corresponent a 1r/2n BATX o CFGM) seria convenient que on posa telèfon fixe poséssiu el telèfon familiar (l’ e-mail i el mòbil del menor és opcional).

6. Si més endavant algun jove més del vostre grup volgués apuntar-s’hi, també es podria fer de la mateixa manera, introduint el codi a l’hora d’inscriure’l.

7. Feu el pagament fent una transferència o ingrés al CC de “La Caixa”: 2100.3385.37.2200115557. L’aportació per persona és de 15€. Heu de fer constar a l’ingrés el següent: Codi + Nom catequista/animador + núm. de joves del seu grup abonats. El nom del catequista/animador ha de ser el mateix que heu utilitzat per fer les inscripcions del joves/adolescents.

8. Porteu el dia de l’Aplec el resguard del pagament!

9. Cada responsable s’haurà d’assegurar que els menors d’edat tinguin firmada una autorització per poder assistir al dia de l’Aplec. L’autorització la pot fer el mateix responsable del grup, no cal entregar-la, però si portar-la a sobre el dia de l’Aplec. Si voleu, a la Delegació us podem facilitar un model d’autorització.

10. En cas dels joves músics, si es vol participar tocant a l’Eucaristia, trobareu al web totes les partitures. Per participar, el jove ha d’enviar un e-mail amb nom, cognoms, edat i el nom de la realitat pastoral (o codi). A més d’especificar l’instrument. A l’e-mail cal posar com a assumpte: “Músic voluntari”. Si el músic és un jove participant de l’Aplec ha d’estar inscrit.


Per qualsevol dubte o informació:
Delegació de Joves de Lleida:
dpjlleida@gmail.com ó 973260051




14 d’abril de 2010

SETMANA DE LA FAMÍLIA









La família per a mi és: AMOR, AFECTIVITAT, UNIÓ, COMPARTIR, CONVIVÈNCIA, DISPONIBILITAT, OFRENA, ESTIMAR, FAMILIARITAT, AJUDA, SUPORT, tot un conjunt de bons valors i sentiments.
Marta, 23 anys


Per a mi família és acollida, educació, identitat i comunitat.
Família som tots, descendents d'un mateix Pare, un Pare que acull, és mestre i igualitari, ens mostra el rostre i és generós. D'estructura familiar només en conec una, i és la de l'estima.
Miquel, 18 anys


La família és, com diu l’arrel llatina de la paraula, la servitud al grup, al conjunt;
’acolliment de la persona en un nucli on la confiança i la comunicació han de ser els llaços que la reforcen en el dia a dia.
Òscar, 24 anys







12 d’abril de 2010

TROBADA DIOCESANA! (VI Estació d'Enllaç)

Obriu les portes, llenceu les xarxes, deixeu-ho tot i seguiu-me... perquè ja està aquí... ja ha retornat... no hi ha qui la pari... dissabte que ve...

la tRoBaDa dIoCeSaNa!!!

18:00 h - Benvinguda i inscripcions (als tallers i al sopar)
18:30 h -
TXOU al teatre de l’Acadèmia Mariana amb testimonis de joves compromesos en diferents ambits de la seva vida i actuacions de diferents grups de la nostra diòcesi.
19:30 h
TALLERS a escollir d’estils diferents per joves i adolescents diferents! (cuina cassolana, esports, relaxació davant dels estudis, malabars i sardanes)
21:00 h
SOPAR al claustre de la Mariana ( si el temps acompanya!). Preu tiket jove 3€
22:00 h
PREGÀRIA a la Parròquia de Sant Llorenç (fins les 23:00 h aprox.).


Què dius? Encara no ho tens clar? Et fa "cosa", et sents indecís?... Doncs mira el vídeo de l'any passat i acaba't de convéncer...
SERÀ UNA PASSAAAADAAA!!!
segur que t'ho vols perdre??



7 d’abril de 2010

CANVIS ALS ESTATS UNITS

Son les 18:00 h. i estic mirant les notícies a internet , de sobte, no m’ho puc creure; la notícia es que ha Estats Units en poc més d’una hora votaran la reforma de la sanitat. Jo em pregunto, potser que un president hagi vençut una força tant potent com son les asseguradores, un grup de pressió que unit al farmacèutic regeix el destí de 32 milions d’americans que no tenen una assegurança mèdica?.

Una altra pregunta em colpeja , quin preu , segurament elevadíssim haurà de pagar en Obama per aconseguir tal nombre de vots?, segurament no ho sabrem mai , potser soc un malpensat , segurament ha estat capaç de convèncer tothom sense pagar cap preu, o que els contribuents ho paguin d’una altra forma.

Si quan llegiu aquest article ha guanyat la votació , serà un miracle , també us insto a tots a conèixer que suposarà això per ha tots inclosos els que estem a l’altre cantó de l’oceà.

Nosaltres més o menys joves ens hem trobat un estat del benestar que garanteix la sanitat gratuïta e universal . posem-nos un instant en la pell del malalt de Texas , que no es pot pagar una operació i morirà si no te diners estalviats per pagar-ho.





Francesc López
Equip DPJ

4 d’abril de 2010

PASQUA DE RESURRECCIÓ

A simple vista, res havia canviat quan vam tornar d Emmaús, però desde llavors diuen que estem perduts, només perque caminem en una altra direcció.

De pastoralsj.org



De pregaria.cat





1 d’abril de 2010

TESTIMONIS

Avui és dijous Sant, el dia de l’amor fratern i de la institució de l’Eucaristia i del Sacerdoci, per això, tal com es deia el Bisbe en la seva darrera aportació al blog, volem ‘agrair la dedicació i la generositat dels nostres germans capellans que esmercen la seva vida, temps, forces, salut..., confiant en Jesucrist que els ha cridat a ser pastors del seu poble’, oferint-vos el testimoni de dos mossens de la nostra diòcesi molt vinculats a la DPJ.


Carta al Director

publicada en el Diari “El Segre” el dia 19 de març


El 19 de març és el dia del seminari. Jo no recordo la jornada festiva que alguns dels meus companys capellans de la diòcesi celebraven, pel fet que sóc “massa jove” (35 anys!). Per a ells era i continua sent un dia important. Per mi també ho és. De fet és un dia com un altre, però en ell recordem que ser capellà val la pena, i ho celebrem d’una manera especial amb la comunitat cristiana. També ho donem a conèixer allà on es vulgui compartir el fet. Fer una carta al diari, per què no. Dir als quatres vents allò que un es diu a sí mateix. Dir-ho o escriure-ho, i abandonar-se sense buscar res a canvi. Lliurar-ho tal com ve. M’agrada dir “sóc cristià”. M’agrada dir “estic content de ser capellà catòlic”. I experimento dues coses: d’una banda el pes del passat (en tots els sentits) i d’una altra banda que el meu credo em supera, com em supera la vida dels sants. Pascal deia que allò que fa feliç l’home no s’ho pot conferir ell mateix. Alguna cosa així visc jo el dia del seminari, i ho intento recordar i celebrar.

Xavier Navarro
rector de les parròquies
d’Alcarràs i Soses








DE PROFESSIÓ, SERVIDOR.

Si ets una persona que ha experimentat el gust de posar-se al servei d’algun altre o altres, i/o d’alguna causa o ideal, estàs molt capacitada per poder comprendre el que voldria dir-te.

Viure l’experiència de “posar-se al servei de...” no és automàtic ni evident, és més, es podria pensar que el que ens surt espontàniament és voler que els altres es posin al nostre servei. Més encara, vivim en una societat en la qual hom podria pensar que com que paguem impostos tenim dret a... que ens serveixin !

Però, sóc dels qui afirmen que hi ha més joia a donar que a rebre. En aquest sentit, crec que hi ha més joia a servir que a fer-se servir !

Pot ser tu tinguis experiència de servei gratuït a altres persones, i també pensis el mateix. Quan algú lliurement i per voluntat pròpia decideix viure la vida de cada dia com un “posar-se a disposició de...”, probablement ja abans ha experimentat en ella mateixa, que altres persones li han ofert llur servei. Al meu entendre, passa el mateix amb l’amor, quan algú mira de viure la vida com un “estimar a...” de ben segur ja abans, s’ha sentit estimat per algun altre.

El qui escriu tot això pertany a un col•lectiu de professionals, que amb més o menys encert, mirem d’exercir la professió que hem escollit, com “un posar-se al servei de...”; com un “estimar a...” ; i tot fent-ho “en nom de...”.

Quina és aquesta professió ? Tot plegat una mica misteriós...Oi ? Primer que tot, voldria dir que la nostra professió no té l’exclusiva del servei ni de l’amor, sortosament n’hi ha moltes més. En la meva professió, sí hi una característica peculiar, sense la qual aquest ofici ni s’entén, ni es pot viure i experimentar durant massa temps de manera joiosa, com “un posar-se al servei de...” i com “un estimar a...”. La meva professió és, capellà !

La “professió” de capellà, és exercida per humans i per tant éssers limitats i febles, però si es viu com un “posar-se al servei dels altres”, és una font de realització personal. La “professió” de capellà, quan s’experimenta com un “estimar a persones concretes, però sense preferències ni distincions”, dóna un goig profund i perdurable.

Ser capellà, però, no és solament “professió”, és sobretot “vocació”, perquè un capellà, sigui català, alemany, colombià o de Costa d’Ivori, ho és “en nom de Jesucrist”. És en nom de Jesús que cada mossèn vàrem escollir que la nostra professió fos: Servidor. I és que “servint i estimant”, no fem més que seguir la manera de viure que tingué Jesús de Natzaret, per aquesta raó, més ben dit, per Ell som capellans.


Carles Sanmartín Sisó.
Capellà de la Diòcesi de Lleida.