24 d’abril de 2010

ENS CALEN TESTIMONIS


25 Abril 2010


La proposta vocacional pot tenir més efecte quan va acompanyada per un testimoni de qualitat d’aquelles persones que han donat una resposta positiva a la crida del Senyor en el ministeri sacerdotal o en la vida consagrada. Això és el que ve a dir el Missatge de Benet XVI per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions d’aquest diumenge (aquí).

Realment la història de la meva vocació (com la de molts altres) va unida al testimoni de capellans als quals he vist viure amb alegria el do total de si mateixos i la seva generosa entrega de cada dia. I a més, no han tingut cap inconvenient en convidar-me en el seu moment a fer donació de la meva vida en aquest ministeri.

La Jornada Mundial de Pregària és avui una preciosa oportunitat perquè els joves (i els no tan joves) reflexionin sobre què haurien de fer de la seva vida: moltes de les nostres comunitats, i tantes altres arreu del món, no tenen un prevere al seu servei amb disponibilitat suficient i ni tan sols poden celebrar l’Eucaristia dominical a la que tenen dret.

Per la meva part, vull demanar avui als membres de l’Església de Lleida dues coses: que intensifiquin la pregària per aquesta intenció, de manera confiada i permanent en cada comunitat, perquè la vocació al ministeri i a la vida consagrada és un do i ha de ser fruit de l’Esperit que bufa on vol (Jo 3,8); però també que mirin si, en consciència i a la llum d’aquest mateix Esperit, no haurien de fer la proposta directa i explícita a algun membre de la pròpia comunitat, del propi grup o de la pròpia família, perquè prengués la decisió ben concreta de lliurar la seva vida en favor dels altres d’una manera plena en aquest servei ministerial, fent al món aquest do impagable que és presentar el Crist i la seva Paraula com a l’únic camí per a fer nova la humanitat i, a més, possibilitant a tants la celebració dels Sants Misteris de la Salvació.

Com ens diu el Papa, la fecunditat de la proposta vocacional depèn primàriament de l’acció gratuïta de Déu, però tots sabem que Déu s’ha valgut habitualment de les mediacions humanes per anar cridant uns i altres. La Bíblia i la història de l’Església mostren abundosament com aquesta flama de la crida ha anat passant d’uns als altres i com, fins i tot, alguns dels cridats, després d’haver experimentat el goig d’aquest descobriment, han sentit la necessitat de comunicar-ho a un altre. El mateix Missatge papal recorda els casos de Pere, Joan, Andreu, Natanael, Bartomeu i Felip, tots ells deixebles de la primera hora que han anat compartint la seva experiència del Crist i responent a la crida amb fidelitat i confiança (Jo 1, 41-45).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

Joan Piris Frígola
Bisbe de Lleida