31 de maig de 2010

TALLER DE PREGÀRIA!!


Dilluns 31 DE MAIG A LES 20.00h A LA CAPELLA DE L'Acadèmia Mariana
TALLER DE PREGARIA PER A JOVES
NO HI FALTIS . T'ESPEREM


Organitza: Parròquia de la Merce
Equip d'Espirtualitat de la Delegació de Joves





26 de maig de 2010

CONCERT NOU DISC KAIROI: catalunyareligió regala entrades!


Des del portal www.catalunyareligio.cat ens conviden al concert de presentació del nou disc de Kairoi, si esteu interessats podeu trobar més informació aquí (no us adormiu: demà dijous 27 regalen entrades!).

És una proposta fantàstica
i des de la DPJ us la recomanem enèrgicament!!





24 de maig de 2010

SUPERGESTO

Supergesto és la revista dels adolescents i joves compromesos amb la missió i els missioners; i que volen col•laborar amb ells. És una publicació molt diferent a d'altres que pots trobar al mercat. No hi trobaràs la darrera novetat sobre roba, ni sobre tendències, ni sobre actors, ni cantants de moda; et parlarà de persones que lliuren la seva vida pels altres, especialment per aquells que no tenen veu i que pateixen situacions de dolor i d’injustícia.

Supergesto t'ofereix informació sobre els països on treballen els missioners i missioneres, testimonis i entrevistes amb ells; informació sobre campanyes de suport i, sobretot, detalls dels projectes missioners que infinitat de grups de joves estan posant en marxa arreu de l’Estat. Iniciatives que, en molts casos, passen per fer un viatge a algun país de missió durant l'estiu per col•laborar directament amb algun missioner i viure l'experiència de la missió a primera línia de foc.

Supergesto no s'oblida de la diversió. La prioritat és l'actualitat missionera, però les nostres pàgines estan obertes a tots els temes que interessen avui als joves: Internet, llibres, televisió, música, cinema..., a més d'oferir altres elements d'entreteniment com relats, passatemps, anècdotes...

Supergesto vol ser un fòrum obert a la participació. Sabem que dels adolescents i dels joves es parla molt als mitjans de comunicació. La revista vol que siguin els adolescents i joves els que parlin, doncs són ells els protagonistes. Hi trobareu un espai obert per a que ens expliqueu com sou, què feu, que penseu i quines són les vostres il•lusions i inquietuds.

Supergesto és una revista per a joves que no fugen del compromís, que no els importa remar contracorrent. Per als que es fan preguntes, per als que dubten, pels que no es conformen amb mirar el que succeeix a seu al voltant, sinó que volen actuar i canviar tot allò que és injust, com la pobresa, la fam, el dolor.

Més informació aquí.
Ompl@planalfa.es

Delegació diocesana de missions i OMP, Lleida

21 de maig de 2010

PALESTINA: PASQUA CADA DIA

Aquesta setmana celebrem la mort i resurrecció de Jesús amb l’esperança que el poble palestí que avui pateix un sofriment de creu algun dia ressuscitarà” ens deia l’abuna (capellà) Manuel.

A vegades se’ns fa difícil expressar amb paraules allò viscut però jo diria que la terra on hem passat aquests dies sants, tot i estar assolada per les injustícies, derivades d’un conflicte que mai ha escollit però que ha esdevingut una rutina, es lleva cada matí amb un sol de resurrecció que inunda amb els seus rajos totes les cases.

Els darrers dies de Jesús ens porten a la denúncia d’una situació caduca que cal renovar amb una nova aliança feta entre persones i regida pels designis de l’amor, ens porta a ser conseqüents amb les nostres conviccions fins la més crua de les conseqüències, a parar l’altra galta quan es tracta de violència alienant de la nostra humanitat, ens porta al sofriment solidari però no gratuït, a fer de Déu el quotidià i a viure des de la fe, i a vegades amb incomprensió, els miracles que tenen lloc a les nostres vides. I això és precisament el que marca el caminar de la comunitat cristiana de Taybeh amb qui hem tingut el privilegi de compartir aquests dies. Jesús visqué i morí a Palestina però el sepulcre encara és buit i Ell és viu en nosaltres, omplint-nos d’un Esperit que es contagia més enllà dels murs que el temor i l’odi ens han fet aixecar.

Ara és temps de pair aquest gruix de vivències i traslladar aquest testimoni a les nostres comunitats. La vida dels i de les joves que hem conegut pot llegir-se com un Evangeli viu, un cinquè Evangeli que no exclou a ningú i amb el qual tota la humanitat està estretament compromesa.


Amb l’ànim d’estrènyer llaços de fraternitat i d’exportar aquesta experiència, malgrat les dificultats infringides pel setge al qual està sotmès el poble palestí, naix el Projecte Taybeh que posa rumb cap al seu pròxim objectiu: aconseguir els mitjans necessaris per poder compartir amb joves palestins el pelegrinatge, organitzat pel SIJ, a Santiago de Compostel·la. Elles i ells han pres la decisió i per fer-ho possible comptem amb la vostra participació i col·laboració. Gràcies!


També us volem fer arribar la invitació a la presentació del nostre testimoni:

PALESTINA, MÉS ENLLÀ DELS MURS.
Divendres 28 de maig 2010, 19:30 hores
Sala Pere Casaldàliga: C/ Roger de Llúria, 5 Barcelona



Donatius al número de compte: 2100 3200 99 2201150353 (indicar Projecte Taybeh al concepte d’ingrés).




20 de maig de 2010

TORMENTA DE ARENA

"El passat 17 de març, un grup de joves de la DPJ vam tenir la gran sort d'assistir al concert que l'artista Rosana Arbelo va donar al Palau de la Música de Barcelona. Va ser un concert molt apassionant i molt proper, en el que la cantant es va dirigir al públic en diferents ocasions com si fossim amics seus, de tota la vida.

Eren tantes les ganes que el públic teníem de que la Rosana s'apropés més als que estàvem en una posició poc privilegiada, que després de poques insistències va decidir començar un pupurrí de temes mentre passejava per tot el Palau, per totes les grades i abraçava a tot aquell, petit o gran, que se li posava a davant, sense perdre en cap moment el seu somriure ni la seva veu.

Els joves que veníem des de Lleida estàvem molt emocionats; no es pot anar a un concert d'aquesta mena tots els dies. Tot i això no podem presumir d'haver tingut un bon lloc a les grades i per tant, donat a la distància (i també la mala qualitat de la càmera, ho he de reconèixer), tant fotos com vídeos no van quedar massa bé. Però la gran eina que és Internet, em va permetre trobar, just el dia següent, el vídeo de l'actuació més impactant de tot el concert (d'algú que tenia una càmera i una distància a la Rosana molt més bona que la nostra).

Va sortir sola a l'escenari, només amb aquesta guitarra elèctrica. Va començar a cantar i va regalar tot el do que Déu li ha donat per compartir amb el seu públic. S'hi deixa la veu. Tothom està en silenci. I l'ovació, ben merescuda, dura més d'un minut.

M'agradaria dir que de gran vull ser com ella, però com diu la seva cançó "no le pidas a Dios que me cambie por nadie"... Aquesta cançó no es pot explicar, simplement s'ha de sentir (tant per l'oïda com per la pell). Però això només és l'opinió d'una humil fan d'una molt més humil cantant."






Isabel MªMartínez

Parròquia de Pardinyes

18 de maig de 2010

VISITA D'UN GERMÀ DE TAIZÉ

El germà Mikel, de la comunitat ecumènica de Taizé, estarà aquest dimecres a Lleida. Amb ell parlarem sobre els joves, l'Església i el món. Serà a les 20'30h a la parròquia de Sant Ignasi. Us esperem!





16 de maig de 2010

TORNO A ESCOLTAR

A la vida és important escoltar... potser, fins i tot, més que parlar. Escolto que últimament la gent no es mobilitza ni amb ni pels seus diners. L'assumpte és que semblem anestesiats. Un exemple: hi ha persones que cada cop acaparen més riqueses i nosaltres encara ho aplaudim, ho silenciem, molt poca gent ho denuncia públicament, a més tenim polítics que tampoc ho fan (encara que és una de les seves responsabilitats) i a més decideixen “pagar” sense avaluar.

Explicació: La notícia és "els estats socorren els bancs”. Davant la crisi el diner públic salva les entitats financeres per a que continuïn donant crèdit, elles no han respost a posterior, continuen amb l'aixeta tancada. Sabem algú de nosaltres que si aquestes entitats fan fallida els dipòsits de la senyora “Maria” estan assegurats pel fons de dipòsits? Així doncs a quí hem salvat?

Doncs sí, hem salvat als accionistes i propietaris, hem salvat els seus beneficis,... qui ens salva a nosaltres quan estirem més el braç que la màniga?


Francesc López

Equip Permanent DPJ


10 de maig de 2010

VOCACIÓ AL MATRIMONI

Quan ens varem casar teníem clar tota una sèrie de premisses sobre els quals volíem basar el nostre projecte de parella: no ens casàvem per ser només una parella sinó per donar-nos als altres, especialment als nostres pares i mares, ja grans i malalts, per intentar construir un món més esperançat... Fins aquí... res que ens pugues diferenciar de qualsevol altra parella no creient que s’estimés .


Però... era possible que Déu ens hi convidés a que això fos així? Podien coincidir els nostres desitjos amb els seus? Si estàvem (i hi estem) convençuts que sí, com podíem explicar-ho a la resta de la gent? La millor manera que trobem de fer-ho és partint de les lectures que vàrem triar el dia del casament:

- No ens casàvem per donar l’esquena al món, a les injustícies que vèiem: vam trobar en les paraules de Monsenyor Oscar Romero, profeta d’una Església alliberadora, la invitació a donar-nos als altres, a implicar-nos directament envers la construcció d’un món més just i amb una clara opció preferencial pels més pobres (“Importancia del matrimonio para los cambios del mundo” )

- Volíem tenir en compte els nostres pares i mares, acompanyar-los en la seva vellesa i malalties, fer-los partícips de la nostra vida junts. La lectura de l’A.T. (Sir 3,1-16) ens esperonava: Déu ens convidava a fer-ho tal i com volíem.

- “No tingueu por, sóc Jo qui truco. No tingueu por, i ompliré el vostre cor de pau, i ompliré el vostre cor de joia“. El casar-se sempre comporta una petita por, una incertesa sobre com anirà, com serà la convivència, el compartir espai, projectes, dificultats, somnis. Jesús ens deia que ens hi volia acompanyar i ajudar-nos.

- Això volia dir sentir-nos acompanyats per Jesús... Hi havia una lectura que ens colpia directament: Emmaús: Un Crist ressuscitat que apareix en el camí dels deixebles preocupats, acompanyant–los, lluny d’estridències, cohorts d’àngels cantant i obertura de núvols..., només de tu a tu. Us podeu imaginar en aquell camí? I a Jesús sortint al vostre encontre, tot posant-se a caminar al vostre costat, preguntant com esteu, resolent els vostres dubtes, donant-vos pau...?

La paraula vocació està en desús... però per a nosaltres vol dir preguntar-nos què volem realment de la nostra vida. I tot seguit preguntar-nos a què ens convida Déu. Estan realment tant lluny una resposta de l’altra? Costa tant apropar-les? Creiem que no. I que val la pena fer-se ambdues preguntes amb sinceritat de cor. Ens sorprendrem de tot el que rebrem a canvi.


Una abraçada !!!

Ramon i Camino i David

8 de maig de 2010

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS

Hola a todos los cinéfilos. Soy un joven cubano que por primera vez asisto, en la Academia Mariana de Lleida, a un Cine fórum. vimos la película “El niño con el pijama de rayas", dirigida por Mark Herman. El argumento está basado en la novela homónima de John Boyne.

Es una película muy interesante, y en mi punto de vista, describe la realidad de una familia alemana, cuyo padre de familia es ascendido y enviado a dirigir un campo de concentración nazi. El pequeño de casa, Bruno, desde su inocencia, se introduce en una realidad, poco a poco, que lo llevará, primeramente a tener una amistad con un niño de su misma edad que está internado en el campo de concentración. Ambos viven esta experiencia desde realidades distintas. También su hermana, madre y empleados viven dentro de la casa desde la misma vivencia y diferencias que caracterizaba el ser alemán o Judío.

A continuación y después de verse dentro de esta trama muchos detalles que muestran la prisión en la que viven tanto los judíos, como también y de manera curiosa, la propia familia. La situación se complica al enterarse la madre que cerca de allí en un horno, quemaban lo cuerpos de los presos asesinados; y también por el incidente entre los dos niños, donde Bruno, por temor al oficial, niega la amistad de su amigo Shmuel, y además el hecho de haberle dado de comer, el oficial interpreta en el niño judío un ladrón y mentiroso. Todos estos hechos desatan una serie, desesperada de intenciones y hechos que hacen llevar al limite la relación familiar y la relación de amistad de los dos niños.

Ante esta situación la madre intenta sacar de este ambiente a sus hijos. Por otra parte Bruno intenta reconciliarse con su amigo, shmuel. El niño judío tiene un conflicto, por haber perdido a su padre. Bruno se ofrece para emprender esta búsqueda, pero tiene que cruzar los límites del campo de concentración.

El final, me gustaría dejarlo en incógnita, para permitir que ustedes puedan ver la “peli” y hacer sus propias reflexiones.

Una parte importante del cine fórum, fue el encuentro que tuvimos para hacer un debate de la película. En mi opinión muy instructivo y enriquecedor. Todos dimos nuestra opinión y detalles del filme que fueron interesantes. A través de preguntas dirigidas, hicimos el debate, acompañado de unas “ametlles garrapinyades” que en forma de circulo, y como un halo, santificó el momento.


Nos encontraremos en la próxima… La paz sea con vosotros.



Ernesto E.Massagué
Parròquia de St.Jaume

6 de maig de 2010

DARRERA ESTACIÓ D'ENLLAÇ



Si ets estacióaddicte, o estacióescèptic, si ets estacióagnòstic o estacional... si de vegades vens i de vegades no vens, si vens sempre o no has vingut mai... si no saps si venir o no venir, revenir o esdevenir... si "vindries però..." si vindràs passi lo que passi!! si... vindràs?... Siguis com siguis, hagis vingut o no hagis vingut mai... et convidem a la DARRERA ESTACIÓ D'ENLLAÇ!.

Després de tot un curs junts, compartint tota classe d'experiències (música, màgia, teatre, pregària, llum, dansa, pobresa, tallers....)... ens acomiadem amb una "traca final": la primera explosió: 14 de maig. PREGÀRIA + BATUKADA + BOKATADA!!... la segona: 22 de maig, APLEC DE L'ESPERIT. Serà... ESPECTACULAR!!

Us hi esperem!


video

continuarà...






5 de maig de 2010

NOVA SECCIÓ: ESPORTS!

La pràctica d’esport pot ser una forma de socialitzar-se, de treure tensions, de trobar la nostra part més primitiva, de mantenir la forma (o guanyar-la, jejeje)... és a dir, una activitat més que recomanada per una bona salut tant física com psíquica.

I ara vosaltres al llegir això potser os plantejareu: però... què ens vol dir aquest home al que la delegació (potser de forma equivocada, jejeje) han donat l’oportunitat d’escriure aquí de tant en quant? Doncs... que a partir d'ara engeguem una nova secció en la qual, en la mesura que pugui, aniré aportant una visió diferent i que ens provoqui una rialla del món de l’esport, un món tant curiós alguns cops...

Per exemple, per començar, i encara amb les imatges a la retina de l'eliminació del Barça a la Champions (i com "sense voler" es van obrir els aspersors del Camp Nou al finalitzar el partit, jejeje), des d’aquestes modestes línies proposo, el proper cop, soltar un gos, però no un gos qualsevol...ni cap de violent, sinó un gos com el del següent vídeo que, enmig d’un partit de beisbol, salta al camp i...




Oriol Saura
Parròquia St.Ignasi

3 de maig de 2010

INSCRIPCIONS APLEC DE L'ESPERIT!


Ja podeu realitzar les vostres incripcions per l'Aplec de l'Esperit. Premeu aquí baix i trobareu les instruccions de com fer-ho!! També trobareu informació sobre com anar en els autocars de la DPJ (Delegació de Pastoral de Joves) de Lleida.