20 de maig de 2010

TORMENTA DE ARENA

"El passat 17 de març, un grup de joves de la DPJ vam tenir la gran sort d'assistir al concert que l'artista Rosana Arbelo va donar al Palau de la Música de Barcelona. Va ser un concert molt apassionant i molt proper, en el que la cantant es va dirigir al públic en diferents ocasions com si fossim amics seus, de tota la vida.

Eren tantes les ganes que el públic teníem de que la Rosana s'apropés més als que estàvem en una posició poc privilegiada, que després de poques insistències va decidir començar un pupurrí de temes mentre passejava per tot el Palau, per totes les grades i abraçava a tot aquell, petit o gran, que se li posava a davant, sense perdre en cap moment el seu somriure ni la seva veu.

Els joves que veníem des de Lleida estàvem molt emocionats; no es pot anar a un concert d'aquesta mena tots els dies. Tot i això no podem presumir d'haver tingut un bon lloc a les grades i per tant, donat a la distància (i també la mala qualitat de la càmera, ho he de reconèixer), tant fotos com vídeos no van quedar massa bé. Però la gran eina que és Internet, em va permetre trobar, just el dia següent, el vídeo de l'actuació més impactant de tot el concert (d'algú que tenia una càmera i una distància a la Rosana molt més bona que la nostra).

Va sortir sola a l'escenari, només amb aquesta guitarra elèctrica. Va començar a cantar i va regalar tot el do que Déu li ha donat per compartir amb el seu públic. S'hi deixa la veu. Tothom està en silenci. I l'ovació, ben merescuda, dura més d'un minut.

M'agradaria dir que de gran vull ser com ella, però com diu la seva cançó "no le pidas a Dios que me cambie por nadie"... Aquesta cançó no es pot explicar, simplement s'ha de sentir (tant per l'oïda com per la pell). Però això només és l'opinió d'una humil fan d'una molt més humil cantant."






Isabel MªMartínez

Parròquia de Pardinyes

1 comentari:

Miriam ha dit...

Bunic dia, bunica cançó, bunica companyia i gran artista.