16 de maig de 2010

TORNO A ESCOLTAR

A la vida és important escoltar... potser, fins i tot, més que parlar. Escolto que últimament la gent no es mobilitza ni amb ni pels seus diners. L'assumpte és que semblem anestesiats. Un exemple: hi ha persones que cada cop acaparen més riqueses i nosaltres encara ho aplaudim, ho silenciem, molt poca gent ho denuncia públicament, a més tenim polítics que tampoc ho fan (encara que és una de les seves responsabilitats) i a més decideixen “pagar” sense avaluar.

Explicació: La notícia és "els estats socorren els bancs”. Davant la crisi el diner públic salva les entitats financeres per a que continuïn donant crèdit, elles no han respost a posterior, continuen amb l'aixeta tancada. Sabem algú de nosaltres que si aquestes entitats fan fallida els dipòsits de la senyora “Maria” estan assegurats pel fons de dipòsits? Així doncs a quí hem salvat?

Doncs sí, hem salvat als accionistes i propietaris, hem salvat els seus beneficis,... qui ens salva a nosaltres quan estirem més el braç que la màniga?


Francesc López

Equip Permanent DPJ