28 de juny de 2010

5dies 5 testimonis: IRENE

SER JOVE, CRISTIÀ

Fa poc he vist al cine la pel•lícula de Alicia en el País de las Maravillas de Tim Burton, és un llibre que sempre vaig voler llegir, i encuriosida pel que significa els elements d’aquest conte de Lewis Carroll vaig trobar que el conill blanc significa l'acte de seguir a alguna cosa o a algú cegament, i la persecució del qual desemboca en aventures i descobriments, obviant la part de cegament, ja que crec que tot cristià ho ha de fer amb els ulls oberts, aquesta seria la descripció de com em sento vers una vida cristiana.

La meva família sempre ha estat creient, encara que no practicant, em van batejar, vaig fer la comunió i vaig decidir confirmar-me, però no va ser fins anys després que vaig descobrir a Jesús.

Ja fa gairebé 4 o 5 anys de tot això, i la por o vergonya a dir que soc cristiana va desapareixent, en cada bona acció de les persones vec aquell Jesús amic, bo, tendre, Abba; vec tants camins al meu voltant, tanta gent que decideix tantes coses en un mateix moment de la seva vida, de com la vida em va fent adulta, i de com la meva voluntat humana va quedant cada cop més en mans del/a pare/mare.

Últimament m’ha passat que hi ha gent que es sorprèn de que diguis que ets cristiana, de la manera en que ho vius, que quan dubtes et preguntes que faria Jesús? o per que passes tot el dissabte al matí com a catequista i desprès al GJ? La resposta és senzilla, perquè en cadascuna de les persones que comparteixo la meva fe vec l’alegria del Crist ressuscitat.

El dia a dia per mi es complicat de vegades portar la meva fe, les persones i les situacions no ho fiquen gens fàcil, però en aquests moments recordo que ell és amb mi, que no em falla mai, que m’estima tal i com soc, que no vol res més de mi que jo mateixa, coneixeu un amor més gran que aquest?

Crec que per a ser cristià avui dia has de ser valent, un valent no sol per dir que creus en alguna cosa, si no pel fet que hi ha alguna cosa per dins que et crida a moure’t, no per diners, si no pels altres, donar la teva vida pels altres.
Donar les gràcies a Déu pel que tens, i no sol en cas de necessitat espiritual, perquè com em van dir una vegada, sol els valents se’n recorden d’Abba per a expressar-li gratitud pel que tenen, per que com diuen en un capítol de Futurama, “cuando las cosas van bien la gente no esta tan segura de que hayas intervenido”.

Irene Garcia
23 anys.
DPJ LLeida.