29 de setembre de 2010

TARDE ALEGRE

El proper diumenge 3 d'octubre a les 17:30h no us perdeu la TARDE ALEGRE a la que ens conviden els Joves de la Parròquia de El Carme, a la Parròquia de St.Pere (local Francesc Castelló).

La gresca està assegurada amb un Festival que inclou des de música, ball i humor, fins a una rifa!!! No us ho perdeu!! Esteu tots convidats!!!

L'entrada són 2€ per persona/ 3€ parella i la recaptació serà utilitzada per a les activitats solidàries del grup de joves de la Parròquia del Carme.


28 de setembre de 2010

EL PELIGRO

"Hi ha qui diu que les persones pessimistes haurien de veure la vida d'una manera més positiva, encara que els costi. Tenen raó. Però també hi ha qui diu que una persona pessimista ho serà tota la vida, i que no canviarà mai. S'equivoquen. I ho dic per experiència.

Hi ha moltes cançons que marquen moments importants en cadascú de nosaltres. Hi ha moltes cançons que m'han fet veure el món d'una manera més senzilla, que m'han ajudat en un moment o altre. Però tampoc puc recordar-les totes. Aquesta, però, sí que la recordo. No sé d'on veníem, ni què hi havíem anat a fer, només sé que tornava dins d'un cotxe i de sobte va sonar aquesta cançó. "El Peligro" de Revolver (Disc "Grandes Exitos" 2005). I només va necessitar la primera frase per captar la meva atenció: "el peligro no es cuestión de un par de golpes".

No totes les cançons diuen el mateix a tothom, i potser aquesta cançó a vosaltres no us diu res. A mi em va fer sentir que, de vegades, ens preocupem massa per coses que es poden solucionar, per coses que creiem impossibles d'aconseguir però és que, en el fons, no ens hi esforcem massa... I si les petites coses ens fan por... què serà de nosaltres quan ens trobem amb perills realment importants? Potser aquestes petites coses ens han portat, irremediablement, als grans problemes... i ho podíem haver evitat... De vegades som tan superficials que creiem que el mínim esforç ens portarà a la derrota. I ens lamentem constantment de nosaltres mateixos, i abandonem els nostres propòsits per por... per cobards... i moltes vegades no em pogut ni veure que al nostre costat, cada dia, hi ha gent què realment està en perill...

Però, que és per a tu el perill? més enllà d'un parell de cops..."



Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes

26 de setembre de 2010

ELS ANIMALS ES REBEL·LEN!



Res en la granja Manor feia pensar que hi podria haver aquell daltabaix. El granger s’aixecava com cada dia i feia les seves feines al camp i amb els animals i se n’anava a dormir. Ara bé... ningú va pensar en els animals!

La rebel•lió dels animals (o Animal Farm o Rebelión en la granja) és una obra de George Orwell que narra com en aquesta granja els animals fan una revolució, capitanejats per dos porcs, i expulsen al granger, de manera que prenen el control total de la plantació. Però amb el temps els mateixos animals que abans defensaven una llibertat total aniran ambicionant cada cop més poder, de manera que fins i tot un dels dos porcs trairà a l’altre per fer-se amb el poder absolut de la granja.

Hi ha varies maneres d’entendre aquest llibre, totes ens faran reflexionar per igual sobre què és el que volem o com ens posicionaríem si passes quelcom similar al nostre voltant. Ens podem prendre el llibre com això senzillament, un passatemps; com una rondalla amb moralitat; o des d’un punt de vista més polític o (si voleu) intel•lectual.
Aquesta era la intenció de l’autor, llençant una crítica velada al suposat comunisme d’Stalin on tots els soviètics passarien a ser iguals. No obstant, suposo que a Orwell no li sabria gens de greu saber que en la seva obra també hi podem veure un rerefons més ètic i moral, on cadascú de nosaltres ens podem identificar fàcilment amb algun dels personatges del llibre: des de l’ambició de Napoleó, passant per la resignació de Snowball o la passivitat de les ovelles o de Boxer.

Us fico a continuació un fragment del llibre, tot desitjant que hagueu passat un bon estiu, que tingueu molta paciència durant el començament de les classes i, com sempre, una bona lectura!

"Doce voces gritaban enfurecidas, y eran todas iguales. No había duda de la transformación ocurrida en las caras de los cerdos. Los animales asombrados, pasaron su mirada del cerdo al hombre, y del hombre al cerdo; y, nuevamente, del cerdo al hombre; pero ya era imposible distinguir quién era uno y quién era otro."



David del Blanco
DPJ Lleida

23 de setembre de 2010

SÉ EL QUE HAS FET AQUEST ESTIU.

Per segon estiu consecutiu he participat en les colònies de la FRATER de Girona (Fraternitat: Associació Católica de discapacitats físics).



En una casa de colònies a Sant Feliu de Pallerols, un grup d’una seixantena de persones: discapacitats físics (alguns d’ells amb alts graus de dependència), col·laboradors, mares, pares, fill@s, avies, nen@s, joves, grans... hem passat 15 dies junts tot compartint i celebrant el do de la Vida. El sentiment que queda desprès d’aquesta experiència és sentir-se família amb els qui s’ha conviscut.

Aquest any he volgut compartir aquest tresor d’experiència invitant a participar a les colònies al meu pare, una amiga i el seu fill de 6 anys, els tres s’hi van estar durant la primera setmana. Crec que tots vam poder sentir aquesta germanor tan especial. A les colònies tot es fa conjuntament: s’ajuda a parar taula, a servir, a qui ho necessita se l’ajuda a menjar, a dutxar-se , a vestir-se... també gaudim molt fent tallers: pintem camisetes, anem un dia a la platja, altres a la piscina, fem teatre, ballem, riem... Els col·laboradors acabem sent part de les persones discapacitades, som els seus peus per als qui no poden caminar, els seus ulls per als qui no hi poden veure, les seves mans per als qui no poden moure-les.


Com a creient descobreixo que Déu té cura dels més vulnerables a través de les persones. També veure l’actitud d’acceptació, de les persones amb discapacitats, en vers les seves limitacions em fa valorar la seva fortalesa interior. Conviure amb ells fa que puguem apreciar i donar gràcies per tota la salut que hem rebut a la vida i fa entendre que cadascú té el seu ritme per a fer les coses, que tots som necessaris i que tots junts ens podem complementar.



Anna Escur.




21 de setembre de 2010

ENVIAMENT DELS EDUCADORS CRISTIANS


Un nou curs comença i un cop més som enviats a anunciar als nens i als joves la bona notícia de l'amor incondicional de Déu. Per això, el Bisbe Joan ens convoca a tots els educadors cristians a la Celebració d'Enviament del proper dijous. Us esperem a tots,

Equip DPJlleida


CELEBRACIÓ DE L'ENVIAMENT DELS EDUCADORS CRISTIANS
Dijous 23 de setembre, 18'30h
Paranimf de l'Acadèmia Mariana (Lleida)

Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15)
Carta enviament Bisbe

18 de setembre de 2010

COLÒNIES AL PAÍS DE LES MERAVELLES

Aquest any els nens i nenes del Esplai Sant Jaume hem anat 11 dies al País de les Meravelles! Hi vam entrar el dia 18 de Juliol per un passatge secret que vam trobar a la casa de colònies Can Mas de Torroelles de Llobregat i la majoria hi vam haver de sortir el 28 per tornar cap a casa. Dic la majoria perquè el grup de xiquets (de P3, P4 i P5) van haver de tornar el dia 23, perquè per ells ja havia estat un llarg viatge!

Res més arribar al país el senyor alcalde ens va demanar si podíem trobar el conill blanc, perquè no havia donat senyals de vida des de feia molt temps i estaven preocupats, doncs el conill era el guia que portava turistes. Molts personatges ens van ajudar a trobar-lo, alguns amb més bona voluntat que altres, com per exemple el Barretaire Foll, la Reina Blanca o la Reina de Cors.

Al final resulta que el conill s’havia amagat perquè tenia por de la guerra que hi havia al país entre la Reina Blanca i la de Cors, així que vam haver de fer una mica de negociadors per posar-hi pau pel bé de tots.

Ara bé, el grup dels Joves (els nois i noies de la ESO) van tenir unes colònies completament diferents a les normals, de fet tenien unes Anti-colònies on tot de personatges de la flor i la nata de la nostra societat se’ls apareixien i els intentaven portar cap al seu terreny, per mostra un botó: Pocholo, Aïda Nizar o Emilio Botín. Afortunadament, després de veure el panorama que hi havia, els joves van adonar-se que allò no els hi agradava gens mica.

Aquestes colònies ens van servir a tots per adonar-nos del que tenim i per lluitar per allò que realment mereix la pena. Sens dubte, els millors dies de l’any!


David del Blanco
Esplai St.Jaume!

16 de setembre de 2010

OMPLIREM DE FLORS LES TERRES ESTÈRILS



De vegades perdem massa temps desitjant allò que volem ser, exigint-nos, per poder ser les persones en que ens volem convertir, buscant allò que creiem que ens omplirà (reconeixement, acceptació, amistats, una bona feina, una parella que m’estimi…). Ens passem el dia mirant als nostres cantons (bé, primer els nostres melics!) i pensem… “hauria de ser més entranyable, com la Mariona”, “hauria de cuidar-me més, com la Laura”, “hauria de ser més forta, com la Mireia”, “hauria de ser més cristiana, com el Joan”, “hauria de ser més autèntica, com el Ricard”… i ens esforcem tant en ser tot allò que “voldriem” que no ens adonem ni deixem sortir el que ja som en realitat… o més ben dit, del que Déu és en nosaltres en realitat.

Sovint ens preguntem “què faig en aquest món?”… i en petits moments de valentía fins i tot ens atrevim a preguntar “què vols Tu de mi?”… però poques vegades escoltem de veritat… sino que ens autoresponem, demanant-nos coses que sovint no formen part de nosaltres mateixos… i ens oblidem d’aquell trosset de Déu que tenim dintre nostre i que demana a crits de sortir!! Ens acostumem a saber que Déu està allà, cada dia, cada moment… deixem de sentir-nos agraïts per la grandesa que un amor tan gran significa. Ens oblidem del casco i l’armadura i ens lamentem de no poder portar “gossets” i “pollets”… en comptes de “taurons i eriços”… i només de tant en tant, confiem i ens deixem endur per un “bon Esperit” i ens sentim les persones més afortunades del món perquè Déu està allà, fent camí amb tu, sabent que ets lo més meravellós que ha vist mai… i esperant que algún dia, tu també ho vegis i omplis de flors les terres estèrils.

DPJ Lleida.

14 de setembre de 2010

SÓN TEMPS D'ELECCIONS

Ja ha passat l’estiu i arriben temps d’eleccions, ara toquen les de Catalunya. Com a jove saps a qui votaràs? Sembla una ximpleria: “jo no voto, passo!”, aquesta és una expressió molt comuna entre els joves, però no tots.

Per vosaltres, joves implicats, també hi ha una crida política al vostre voltant... hem d’elegir i a conciencia, si no “qui calla, atorga”. La nostra fe ens diu que hi hem d’ésser presents en aquestes decisions, del delegat de classe al president del govern, del president de l’escala al president de la Generalitat.

No és fàcil, podem votar a la persona, al partit, fins i tot fer un vot de càstig, un vot en blanc, no perdeu l’oportunitat de governar el vostre futur, ningú es pot queixar si no participa. Això sí, d’una forma responsable, un s’ha d'informar de a quí vota, persona o partit, no tot val, i menys per a nosaltres, que som uns privilegiats que tenim la vara de mesurar molt clara, el Crist ens la va deixar per poder revisar tot el que fem, si fas revisió tens una gran eina, és un fet de vida molt clar i contundent.




Francesc López
DPJ Lleida

13 de setembre de 2010

LA MENT... PODER DE LLIBERTAT i AMOR

El còrtex pre-frontal és la zona encarregada de la llibertat!!!! Ho sabíeu? Doncs sí.


Ja fa uns mesos el Sr. Joaquím Fuster (fill d’una llarga saga de metges) va visitar Barcelona procedent d’UCLA (Califòrnia) per tal de realitzar una conferència a l’Hospital Clínic. En l’entrevista que li van fer a La Vanguàrdia s’intueix un gran coneixement en medicina però encara més rotunds resulten les seves paraules sobre la llibertat, sobre l’amor i en el coneixement que transmet sobre la condició humana.

En Joaquím Fuster, psiquiatra, va emigrar a California per seguir la seva carrera investigadora en neurociència que l’ha portat no solament a descobrir les cèl•lules de la memòria del treball sinó també a elaborar una teoria sobre l’evolució del comportament humà i com l’amor és el centre o hauria de ser-ho de les relacions humanes. Això podria perdre’s si, segons Fuster, la humanitat no es sap superposar a la desconfiança entre homes.

La proximitat i la claredat de la seva explicació d’algunes actituds egoistes i narcisistes en la nostra societat queden contrastades amb la “fàcil” solució que ens proposa: Ama y haz lo que quieras (San Agustí).

Blanca Salinas (Parròquia St.Ignasi)


9 de setembre de 2010

GRUP DE JOVES!




El Grup de Joves de la Mariana, format per nois i noies d'entre vint i vint-i-cinc anys, tornem a reunir-nos després de l'estiu. Aquesta és la nostra proposta. Què et sembla?



Marta Sangüesa (Grup de Joves)

8 de setembre de 2010

TAIZÉ


Del 21 al 29 d’agost un grup de 25 joves del Bisbat de Lleida va marxar cap a Taizé. Per a molts era la primera vegada, d’altres repetien, il•lusionats, l’experiència.

Els dies anaven passant, davant la incertesa del què ens trobaríem... i el resultat va ser extraordinari. En els temps que corren no és gens normal trobar gaires persones que es reuneixin en un mateix lloc (i molt menys durant diversos dies) per sentir a Déu tan a prop. Però a Taizé és diferent. Tot és diferent.

I malgrat les nits fredes i el terra dur que ens allotjava per dormir, els qui hi hem anat ens emportem, no només la gratificació d’haver conegut a tantíssimes persones, sinó haver trobat a Déu en cadascuna d’elles.



Isa Martínez (Parròquia Pardinyes)

ESTIU entre MONITORS!



No fa pas tant, jo era un nen a Colònies més feliç que un gínjol. Ara, amb una mica de sort i voluntat, obtindré el títol de monitor de lleure. Aquest Agost, durant 10 dies, vint-i-tres joves de la província de Lleida hem estat realitzant el curs de monitors a la casa de colònies de la fundació Verge Blanca a Llesp (Pirineu Lleidatà). Proveníem de diversos centres d'esplai o colònies com l'Estiu Claver, l'esplai Apassomi de Borges, l'espai de Sant Ignasi de Lleida, autònoms...


Cal dir que ens hem sentit com a casa. En realitat jo no m'esperava res en concret, suposo que amb els amics ens hi vam inscriure perquè vam veure que era un títol important si et dediques al lleure, sempre va bé un títol, oi? Però he de dir que deixats passar uns dies me n'adono que aquest títol a mi no em valdrà sense la gent. He après moltes coses importants dels professors, és clar, i en dono gràcies. Però són els meus companys; seran les converses personals, d' església, de societat.... durant les estones lliures, en hores intempestives... Serà per la convivència natural i intensa, per la confiança que ningú ens va demanar i ens hem donat... que jo recordaré aquests dies a Llesp.


Gràcies a tots CM-204!
I que tinguem sort colando café.


Miquel Joan Escuer
DPJ Lleida


7 de setembre de 2010

CAMI DE SANTIAGO 2010


Aquest estiu i amb motiu de l’Any Sant Compostel•là, un grup d’uns 40 joves de la Delegació de Joventut de la diòcesi de Lleida vam trobar-nos amb més de 350 joves d'altres delegacions catalanes per a fer plegats el Camí de Santiago.

Vam començar la peregrinació a Tui i vam caminar cinc dies seguint el Camí Portuguès. Un cop vam arribar a Santiago vam participar durant dos dies a la PEJ, una peregrinació i trobada de joves de tota Espanya.


Es van organitzar moltes activitats. Les més significatives van ser la vigília d’oració i la missa de clausura que va omplir l’Estadio de San Lázaro de gom a gom; a més d’una pila de representacions de teatre, tallers, concerts…

Durant el camí, la nostra vida estava molt pautada. Ens despertàvem ben aviat i, un cop acabada la pregària, començàvem a caminar envoltats de naturalesa. Les cançons que entonàvem a cor ens feien més distés el camí. Durant l’etapa anaves experimentant situacions diverses: molta empenta i ganes al matí, recolliment interior, converses tot fent camí i, ja cap al final, moments de cansament. En acabar l’etapa, tots junts ens dirigíem al poliesportiu de torn on dinàvem. A la tarda participàvem en diferents activitats i a l’Eucaristia. I la nit se’ns feia curta.

L’experiència viscuda va ser molt enriquidora, d’aquelles que es recorden de per vida. Fer camí amb altres joves catalans, amb qui comparteixes uns principis semblants, quan no idèntics, ajuda a l’enfortiment interior, humanament i espiritual.

Al cap i a la fi, no fem altra cosa que camí, camí amb els altres, que un dia o altre ens ha de dur a la nostra plenitud.



Mónica González Farré
Peregrina de Lleida

6 de setembre de 2010

JA ESTEM AQUÍ!!!!



Després d'unes quantes setmanes llargues... ja estem d9 aquí!! Preparats i amb moltes ganes de fer i viure moltes experiències amb tots vosaltres!! Esteu a punt????

En breu podreu llegir diferents vivències (de Lourdes, del camino, de Taizé, de colònies, de cursets...) que alguns dels joves de la diòcesi han gaudit durant aquest estiu!!! IMPRESSIONANT!!!... I també estrenarem calendari!!! així que, molt bones a tots i ens veiem ben aviat!!!!


Dpj Lleida.