16 de setembre de 2010

OMPLIREM DE FLORS LES TERRES ESTÈRILS



De vegades perdem massa temps desitjant allò que volem ser, exigint-nos, per poder ser les persones en que ens volem convertir, buscant allò que creiem que ens omplirà (reconeixement, acceptació, amistats, una bona feina, una parella que m’estimi…). Ens passem el dia mirant als nostres cantons (bé, primer els nostres melics!) i pensem… “hauria de ser més entranyable, com la Mariona”, “hauria de cuidar-me més, com la Laura”, “hauria de ser més forta, com la Mireia”, “hauria de ser més cristiana, com el Joan”, “hauria de ser més autèntica, com el Ricard”… i ens esforcem tant en ser tot allò que “voldriem” que no ens adonem ni deixem sortir el que ja som en realitat… o més ben dit, del que Déu és en nosaltres en realitat.

Sovint ens preguntem “què faig en aquest món?”… i en petits moments de valentía fins i tot ens atrevim a preguntar “què vols Tu de mi?”… però poques vegades escoltem de veritat… sino que ens autoresponem, demanant-nos coses que sovint no formen part de nosaltres mateixos… i ens oblidem d’aquell trosset de Déu que tenim dintre nostre i que demana a crits de sortir!! Ens acostumem a saber que Déu està allà, cada dia, cada moment… deixem de sentir-nos agraïts per la grandesa que un amor tan gran significa. Ens oblidem del casco i l’armadura i ens lamentem de no poder portar “gossets” i “pollets”… en comptes de “taurons i eriços”… i només de tant en tant, confiem i ens deixem endur per un “bon Esperit” i ens sentim les persones més afortunades del món perquè Déu està allà, fent camí amb tu, sabent que ets lo més meravellós que ha vist mai… i esperant que algún dia, tu també ho vegis i omplis de flors les terres estèrils.

DPJ Lleida.

2 comentaris:

David ha dit...

Aquest curt és preciós, el van ficar abans de Up al cine i la veritat és que dóna per pensar. Quantes vegades ens costa trobar el nostre lloc al món? Quantes vegades dessitjem allò que, senzillament, no pot ser sense intentar veure el millor de tot allò que tenim?

Marta Sangüesa ha dit...

Un video molt maco DPJ!