29 d’octubre de 2010

SOLIDARIUM


El cap de setmana del 16 i el 17 d’octubre Càritas Lleida, Troballes i la Delegació de Joves han participat en la Fira Solidarium 2010, celebrada a la plaça de l’Auditori.

L’objectiu principal era la sensibilització sobre la campanya “Contra la pobresa acTUa”, amb una recollida de signatures. Els joves van preparar “l’arbre dels desitjos”, per a que tothom pogués expressar els sentiments i els desitjos referents al tema de la pobresa.

27 d’octubre de 2010

POR LOS DÍAS QUE VENDRÁN




Segons com, pot semblar que les entrades musicals d’aquest blog, són entrades d’intent de llibre de psicoanàlisi o d’autoestima. No és el cas, perquè jo mateixa hauria de practicar amb l’exemple i, de vegades, tot i que ho intento, també em costa.

Aquesta cançó (Melon Diesel, Disc “Hombre en el espejo” 2001), es titula “Por los días que vendrán”. La cançó és un “brindis” a cada nou dia de la nostra vida, que hem de veure com l’oportunitat que, si no aprofitem, no tornarem a tenir.

Hem de saber acceptar cada dia amb les coses bones i no tan bones que ens passen, i entendre que totes passen per algun motiu i que ens ensenyaran tot el que sabrem per al dia següent.

És clar que a tothom ens agrada que ens passin només coses bones, i quan el que ens passa ho considerem dolent, ho passem més malament del que, potser, ho hauríem de passar. Com diu la cançó “Ya de nada sirve llorar cuando todo marcha mal. Es mucho mejor brindar por las noches que se van. [...] Por los días que vendrán como un rayo de luz, por cada oportunidad, por ellos, quiero brindar.”

Per això, si el dia d’avui és dolent, no val la pena pensar que tenim mala sort, que res del que ferm serveix de res, perquè sempre tot surt malament. No. És millor pensar que demà serà un nou dia, i que si ens ho proposem serà molt millor que avui, i passat demà serà millor que demà. I cada dia serà millor que l’anterior, només perquè nosaltres ho hem decidit així.





MªIsabel Martínez
Parròquia de Pardinyes

25 d’octubre de 2010

DOMUND: UNA ALTRA MANERA DE PRACTICAR LA SOLIDARITAT


Aquest diumenge, 24 d’Octubre s’ha celebrat la Litúrgia entorn al Domund.


El Domund és el diumenge mundial de les missions, és el dia especialment dedicat a l’Església per recordar i col•laborar amb les missions. Es pot participar en la setmana del Domund pregant pels missioners, cooperant amb els nostres donatius i prenent consciència que nosaltres també podem ser missioners cada dia amb la nostra actitud, el tracte als altres, l’Anunci de la Bona Nova en els nostres llocs d’estudi, treball, oci, etc.

Ser solidari, no sempre vol dir “actuar” de forma visible. El Domund també ens ofereix practicar la solidaritat des d’un àmbit més “personal”, basat en la pregària cap als altres, tot encomanant a Déu la bona tasca que realitzen cada dia moltes persones per a fer el bé i proclamar l’Evangeli. Així doncs, siguem també solidaris no sols d’acte, sinó d’espiritualitat, i pensem que no cal fer grans obres ni demostracions per a ser solidari.

Des del meu punt de vista, la solidaritat no és una manera de fer, és una manera de ser.







Mireia Castells
Dpj Lleida

21 d’octubre de 2010

TESTIMONI D'UN DESCOBRIMENT


Aquest estiu vaig estar a Taizé per primer cop. És curiós perquè, poc abans de marxar, vaig tenir la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar de colònies (com a monitora). Aquella sensació d’haver de passar uns dies fora de casa, sense la família, amb la que passo molta part del meu temps i amb qui, durant aquells dies, no podria parlar o fins i tot discutir-me.


A tot això se li va unir que feia dos mesos que havia acabat la carrera (ja sóc mestra, per fi) i sabia perfectament que em costaria trobar feina, com així està passant. Sabia que aquest seria un any molt dur perquè, tot i que en una altra ocasió ja vaig viure un “any sabàtic”, no volia repetir la mala experiència de buit que vaig sentir llavors. Necessitava pensar. I ho vaig anar a fer a Taizé.

M’han preguntat moltes vegades si m’ha servit d’alguna cosa anar-hi, i tot que dins meu sé que sí, no he sabut expressar-ho mai, degudament, amb paraules. I quan em van demanar si podia relacionar l’experiència de Taizé amb l’experiència de monitora vaig entrar en un “off” mental del que no vaig saber sortir fins que vaig posar-me davant del paper per escriure-ho.


A Taizé he descobert moltes coses, sí. He descobert que no estic sola, en un ampli sentit d’aquesta expressió. I aquesta companyia és la que em va ajudar a fer-me una mica més valenta (encara que, de vegades, no ho sembli) en el meu dia a dia. I el meu dia a dia, des de fa ja cinc anys, és fer gaudir als infants, en la mesura en que les meves possibilitats m’ho permetin.

Ser monitora, tant d’esplai com de colònies, no és una tasca gens fàcil, encara que a més d’un li ho pugui semblar. Va més enllà de vigilar a un nen o una nena mentre els seus pares no hi són. És tracta de donar-li alguna cosa més, alguna cosa que el marqui d’aquí en endavant, que l’ajudi i que li ensenyi. Qualsevol pot treure les forces d’allà d’on bonament pugui o vulgui. Jo, ara, les he tret del “menut” Taizé.


Anar a Taizé no et converteix en bona persona de sobte, però fa créixer la bondat que tens a dins i que li demostres a qualsevol persona, però en el meu cas, també li vull mostrar als infants que confien en mi cada dissabte o cada estiu, i que compten amb mi per a passar-s’ho bé.
I passar-ho bé i sentir l’estima i la bondat dels demés, és quelcom que jo he trobat a Taizé.

Ni a colònies ni a Taizé es fan les mateixes coses i activitats. Però la finalitat d’ambdós, trobo que és similar. I potser això és el que fa que les dues coses m’encantin.

Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes.

19 d’octubre de 2010

PREGÀRIA DE TAIZÉ



Aquest divendres 22 d'octubre, a les 20'30h a la parròquia de Sant Ignasi:


Pregària de Taizé


Us esperem,
DPJ Lleida.

17 d’octubre de 2010

UN ESTIU MÉS


Un estiu més, el nens i nenes de Colònies l’Anunciata hem marxat de colònies. Tot va començar el 22 de juliol; amb les motxilles carregades de ganes de passar-ho be, pujàvem a l’autocar camí de la Ridolaina a Bellver de Cerdanya.

Anàvem rere les passes d’un avantpassat de la família del Ridolongos. Una família hippie i un xic peculiar, que ens acompanyaria arreu del món, buscant un lloc per establir la seva llar.

Molts van ser els indrets que vam visitar i molts els personatges que pel camí ens vam trobar. Un esquimal preocupat pel canvi climàtic, a la Cleopatra desesperada perquè el sarcòfag del faraó havia desaparegut, uns mafiosos que ens van fer córrer d’allò més i fins hi tot a uns xinesos un tant “marranots”, que ens van deixar ben empastifats.

Molts han estat els racons, en els quals els Ridolongos es podrien haver establert, però el darrer dia, vam rebre una visita que els va fer acabar de decidir. Eren els pares dels nostres acampats, que van convidar a la nostra família a establir-se a la nostra ciutat. Dit i fet, la família hippie no s’ho va pensar dos cops i van acceptar de bon grat la proposta; i per celebrar-ho vam fer un dinar de germanor gaudint dels paratges idíl•lics de les muntanyes de la Cerdanya.

Han estat unes colònies , on hem rigut, plorat, pregat, caminat, saltat i cantat. En definitiva unes colònies on un any més, tant nens com monitors ens ho hem passat d’allò més bé. Hem après a conviure 10 dies tots plegats gaudint de la natura i donat gracies per poder participar un any més d’aquest torn de colònies.


Jordi Flix
Colònies l'Anunciata

14 d’octubre de 2010

SOLIDÀRIUM 2010


El proper cap de semana 16-17 d’Octubre es celebra a la nostra ciutat la V Fira d’entitats Solidàries de Lleida.

Enguany, la delegació de joves ens hem sumat a la iniciativa solidària, tot col•laborant i muntant alguna activitat per l’stand de Càritas.

Des d’aquí, et volem convidar a participar de l’activitat, així com col•laborar amb nosaltres i ajudar-nos a realitzar l’activitat de diumenge al matí.

També volem fer una crida als que són majors de 18 anys i vulguin estar a l’stand de Càritas alguna estona. Pensem que és una bona oportunitat perquè l’Església més activa i solidària de Lleida conegui cares noves i joves. Ens trobaràs a la plaça de l’Auditori de Lleida

Us hi esperem!


13 d’octubre de 2010

25è ANIVERSARI DE LA H.DE LOURDES


Jornada Conmemorativa del 25è Aniversari
de la Hospitalitat de Lourdes a Lleida

Dissabte 16 d'octubre
Acadèmia Mariana

“25 anys d’un projecte fet realitat”

12 d’octubre de 2010

AQUEST DIVENDRES: CINEFÒRUM!


Aquest divendres comencem de nou les activitats per a Joves!!!... i com no, comencem amb una pel·lícula del Cineforum que té molta teca!!! Així que tots els que vulgueu, ens veiem a les 20h puntuals a l'Acadèmia Mariana... i si algú es vol quedar a sopar, només cal que porti un entrepà i alguna cosa per beure!!

9 d’octubre de 2010

TOTA GENERACIÓ TÉ UNA LLEGENDA

Tota generació té una llegenda,
tot viatge, una primera etapa
tota saga, un començament.

Falten 310 dies.

8 d’octubre de 2010

¿CÓMO COMPARTIR MI FELICIDAD?

Soy Pedro, salvadoreño, de 33 años vivo desde el 2009 en Lleida y formo parte del grupo de jóvenes de la Parroquia del Carmen. Este mes de septiembre del 2010 he sido admitido como seminarista de la Diócesis de Lleida y he empezado el curso introductorio en el Seminario Interdiocesano (con sede en Barcelona).

Mi padre misericordioso me ha concedido iniciar este camino, doy gracias por ello, solo le pido que me permita crecer en sabiduría para comprender lo que tiene preparado para mí, ya que así puedo hacer bien la tarea que se me encomienda y ser feliz y hacer felices a los demás.

Al iniciar esta experiencia descubro lo afortunado que soy, reconozco la presencia de Dios a lo largo de mi vida, Él me ha conducido a este punto de encuentro sólo por gracia suya. Estoy seguro de que, sea cual sea nuestra vocación en la vida, si somos capaces de descubrirla con ojos de fe y vivirla con un corazón sincero nos dará dicha y felicidad, como la que siento en este momento. Ahora veo con una especial claridad cómo Dios ha estado caminando conmigo y guiando mis pasos, su consuelo en momentos de angustia, sus respuestas a mis dudas, su paz en momentos de aflicción y los amigos que me manda para que me acompañen con sus consejos cuando más los necesito.

Estoy convencido de que la experiencia de la vocación en todos y todas es más fácil de vivir de lo que creemos, cuando somos capaces de identificar el mensaje, nos damos cuenta de que es como un hilo conductor que nos muestra dónde dar el siguiente paso. Lo curioso es que nos resistimos a dejarnos guiar y anteponemos nuestros intereses que no nos dejan ver dónde y cómo descubrir lo que Dios nos está ofreciendo y pidiendo.

Por eso le pido a Dios recordar y vivir sus palabras “Tú no me has elegido, soy Yo quien te ha elegido a ti”.


Pedro.

6 d’octubre de 2010

CAP A L'ALTRE I PELS ALTRES

Com es tradueix en la vida quotidiana seguir el que Jesús ens va ensenyar? I en la parella? I en la vida política? I en el voluntariat?

El Dr. Robert Roche ha estat observant la conducta entre parelles i nens i el darrer dia 28 de setembre presentava en una entrevista les seves conclusions.

La veritat és que llegint les seves respostes sorprèn com és capaç de transmetre a adults i nens la necessitat de comunicar i de fer-ho sobre tot per buscar el bé de l’altre. Així, proposa que s’ha de conviure entre un equilibri entre l’amor passional i el prosocial (cap a l’altre i pels altres) per tal de descentrar el propi jo per escoltar a l’altre.

Tot i que rellegint-ho puguin semblar comentaris trivials, què n’és d’important que estimem a l’altre com el Pare ens va estimar . Roche apunta que la necessitat d’avui en dia és que representants polítics i dirigents aprenguin a centrar les seves accions i decisions des d’un punt més prosocial. Però, no ens quedem esperant que ells n’aprenguin, portem-ho nosaltres al nostre dia i dia i pels nostres actes ens coneixeran.


Blanca Salinas (Parròquia St.Ignasi)

5 d’octubre de 2010

COLÒNIES ST.IGNASI 2010

Hola a tothom!

Em dic Jaume Sangrà i aquest any he tingut el plaer de fer de monitor a les colònies de l’esplai St. Ignasi. Encara recordo la tarda en que em van trucar per fer-me aquesta proposta a la que vaig accedir encantat, i ara després d’haver viscut l’experiència només tinc paraules d’agraïment.
Aquest any s’han fet, per segon cop, a Cal Candi, una entranyable casa de colònies de Vilada, a prop de Berga. Erem 75 nens, 12 monitors, la intendent i la directora. Els nens han jugat, ballat, seguit pistes, corregut, mullat, embrutat, rigut i descobert el secret del fantasma de la casa de Cal Candi; i també vam anar d’excursió al monestir de Queralt.










Ha estat el meu primer any de monitor de colònies i he descobert que és una tasca que t’omple i et diverteix, que també és cansada, a mi mateix se’m tancaven els ulls en algunes de les reunions al final del dia. Et coneixes més a tu mateix ja que estàs convivint amb uns nens que requereixen molta atenció per part dels monitors i requereix paciència. Però l’alegria que et transmeten els nens no té preu. Només em queda dir una cosa, especialment a l’equip de monitors:

Moltes gràcies!


Jaume Sangrà
Esplai St.Ignasi

2 d’octubre de 2010

ANEM A LA SAGRADA FAMÍLIA

URGENT!!!!!!!!

Tenim 50 places reservades per joves als autocars que el proper diumenge 7 de novembre aniran a Barcelona a acompanyar el Papa en la consagració del temple de la Sagrada Família... i tenim lloc per aquests 50 joves en una mena de tribuna (espai "privilegiat") a la Façana del Naixement, des d'on el Papa resarà l'Angelus.

El que no tenim és gaire temps, així que aquí us deixo les dades, i tothom que estigui interessat que reservi la seva plaça el més aviat possible, responent aquest correu. Les places seran assignades per ordre d'arribada de la sol·licitud!!!!!

SORTIDA: diumenge 7 de novembre, 6'00h, davant del Rectorat (Rambla d'Aragó)
TORNADA: al voltant de les
19'30h
COST DEL VIATGE: 13 euros

*Participarem de l'Eucaristia al matí i a la tarde assistirem a la presentació de les Jornades Mundials de la Joventut i dels Dies Previs en les Diòcesis organitzada pel SIJ.
*Cal portar dinar o comparar-lo a Barcelona.
DPJ lleida.