27 d’octubre de 2010

POR LOS DÍAS QUE VENDRÁN




Segons com, pot semblar que les entrades musicals d’aquest blog, són entrades d’intent de llibre de psicoanàlisi o d’autoestima. No és el cas, perquè jo mateixa hauria de practicar amb l’exemple i, de vegades, tot i que ho intento, també em costa.

Aquesta cançó (Melon Diesel, Disc “Hombre en el espejo” 2001), es titula “Por los días que vendrán”. La cançó és un “brindis” a cada nou dia de la nostra vida, que hem de veure com l’oportunitat que, si no aprofitem, no tornarem a tenir.

Hem de saber acceptar cada dia amb les coses bones i no tan bones que ens passen, i entendre que totes passen per algun motiu i que ens ensenyaran tot el que sabrem per al dia següent.

És clar que a tothom ens agrada que ens passin només coses bones, i quan el que ens passa ho considerem dolent, ho passem més malament del que, potser, ho hauríem de passar. Com diu la cançó “Ya de nada sirve llorar cuando todo marcha mal. Es mucho mejor brindar por las noches que se van. [...] Por los días que vendrán como un rayo de luz, por cada oportunidad, por ellos, quiero brindar.”

Per això, si el dia d’avui és dolent, no val la pena pensar que tenim mala sort, que res del que ferm serveix de res, perquè sempre tot surt malament. No. És millor pensar que demà serà un nou dia, i que si ens ho proposem serà molt millor que avui, i passat demà serà millor que demà. I cada dia serà millor que l’anterior, només perquè nosaltres ho hem decidit així.





MªIsabel Martínez
Parròquia de Pardinyes