21 d’octubre de 2010

TESTIMONI D'UN DESCOBRIMENT


Aquest estiu vaig estar a Taizé per primer cop. És curiós perquè, poc abans de marxar, vaig tenir la mateixa sensació que la primera vegada que vaig anar de colònies (com a monitora). Aquella sensació d’haver de passar uns dies fora de casa, sense la família, amb la que passo molta part del meu temps i amb qui, durant aquells dies, no podria parlar o fins i tot discutir-me.


A tot això se li va unir que feia dos mesos que havia acabat la carrera (ja sóc mestra, per fi) i sabia perfectament que em costaria trobar feina, com així està passant. Sabia que aquest seria un any molt dur perquè, tot i que en una altra ocasió ja vaig viure un “any sabàtic”, no volia repetir la mala experiència de buit que vaig sentir llavors. Necessitava pensar. I ho vaig anar a fer a Taizé.

M’han preguntat moltes vegades si m’ha servit d’alguna cosa anar-hi, i tot que dins meu sé que sí, no he sabut expressar-ho mai, degudament, amb paraules. I quan em van demanar si podia relacionar l’experiència de Taizé amb l’experiència de monitora vaig entrar en un “off” mental del que no vaig saber sortir fins que vaig posar-me davant del paper per escriure-ho.


A Taizé he descobert moltes coses, sí. He descobert que no estic sola, en un ampli sentit d’aquesta expressió. I aquesta companyia és la que em va ajudar a fer-me una mica més valenta (encara que, de vegades, no ho sembli) en el meu dia a dia. I el meu dia a dia, des de fa ja cinc anys, és fer gaudir als infants, en la mesura en que les meves possibilitats m’ho permetin.

Ser monitora, tant d’esplai com de colònies, no és una tasca gens fàcil, encara que a més d’un li ho pugui semblar. Va més enllà de vigilar a un nen o una nena mentre els seus pares no hi són. És tracta de donar-li alguna cosa més, alguna cosa que el marqui d’aquí en endavant, que l’ajudi i que li ensenyi. Qualsevol pot treure les forces d’allà d’on bonament pugui o vulgui. Jo, ara, les he tret del “menut” Taizé.


Anar a Taizé no et converteix en bona persona de sobte, però fa créixer la bondat que tens a dins i que li demostres a qualsevol persona, però en el meu cas, també li vull mostrar als infants que confien en mi cada dissabte o cada estiu, i que compten amb mi per a passar-s’ho bé.
I passar-ho bé i sentir l’estima i la bondat dels demés, és quelcom que jo he trobat a Taizé.

Ni a colònies ni a Taizé es fan les mateixes coses i activitats. Però la finalitat d’ambdós, trobo que és similar. I potser això és el que fa que les dues coses m’encantin.

Isabel MªMartínez
Parròquia de Pardinyes.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Fantástic Isa, +
m'ha agradat molt.
CrisCazor

Anònim ha dit...

Gracies Isa per compartir-ho amb nosaltres. Una experiencia fantastica!

Cuida't!

tx

Anònim ha dit...

uoooo!! me encantaaa!!

Me han venido muchas imágenes leyendo el texto. Bonitas imágenes!

gracias!! muaaa*

Miriam.

Anònim ha dit...

Què bé :) gràcies per compartir-ho! una gran font la de Taizé.

Una abraçada,

Miquel