10 de desembre de 2010

LO QUE NACE SE APAGA

La primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó, "Lo que nace se apaga" del disc "Pequeño" de Dani Martín em van venir al cap moltes persones a qui hi vaig veure relfectides (potser, en alguns moment de la meva vida, fins i tot a mi mateixa).

La vida, de vegades, dóna moltes voltes. Tantes que decidim triar el camí que, segons pensem, més ens beneficia; el que ens fa més importants als ulls dels demés. Fins al punt que els demés semblen no tenir importància. Deixem de fer coses què fèiem abans, deixem d'anar amb algunes persones amb les que anàvem abans perquè ja no s'adeqüen al nostre "nivell". Ja no tenim temps per a tot allò ni per a tots ells. I llavors arriba el moment en què ens adonem que potser aquest camí no ens beneficia tant. Ja no som nosaltres qui no tenim temps per estar amb persones que, ara, trobem a faltar, si no que són ells qui ja no ens tenen en compte, perquè dubten que vulguem tornar.

I és que de vegades volem viure la vida de cop. Aconseguir absolutament tot, sense tenir en compte a ningú. Però és que la vida té un ritme i uns passos a seguir, i si correm molt per arribar a una meta no ens quedarà més camí per avançar. Tampoc camí per tornar enrere, i llavors haurem perdut tot el que hi teníem allà. I a tothom. I quan volguem tornar a buscar-les, potser, ja ens hauran oblidat.



Isabel Mª Martínez
Parròquia de Pardinyes

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està molt bé! Dos comentaris:
És trist pensar que estas perdent bons amics per no donar el pas o per donar-lo en direcció equivocada! Jo també hi penso en això.

Per cert, no comparteixo que si corres més, arribaràs abans i que ja no hi haurà més camí.
Primer, per més que vulguem córrer, poques vegades anirem a la velocitat que ens proposem. Penso que el propi ritme no el decidim sempre nosaltres.
D'altra banda, el camí no s'acaba, el camí és la vida. Hagis encertat o errat, la vida continua. Un cop assolida una meta, segur que te n'està esperant una altra, sinó dues, a que comencis a lluitar per ella.

Isa ha dit...

Potser hagi expressat malament el que volia dir, però no era pas que si corres més arribes a la meta. Al menys no a la meta "final". Si arribes a una meta serà una meta falsa, perque la vida consisteix en anar recorrent un camí.
Però quan triem el que no convé i veiem que perdem el que teníem abans, llavors ens quedem estancats.

La vida es compón d'errades i d'encerts, i si quelcom així a tu no t'ha passat mai me'n alegro, doncs. Jo sé de gent, no massa llunyana, a qui encara que no li sembli li està passant.

El text no és una lliçó i molt menys de com perdre't pel camí, si no un consell per a que la gent se'n adoni de quan ha sortit d'ell.

:)