26 de setembre de 2011

YOUCAT


Molts dels que vàreu venir a la JMJ vau trobar aquest llibre dins les vostres motxilles de peregrins, és el YOUCAT, que explicat per ells mateixos aquest llibre és:

“YOUCAT empezó como libro. Se desarolló por y para jóvenes, los que querían saber más exactamente, qué creen. Pero la fe es más que un libro. www.youcat.org es la plataforma de internet, donde jóvenes católicos de todo el mundo se comunican creativamente sobre su fe."

Tant si vau venir a la JMJ com si no, tant si teniu el llibre com si no, la parròquia del Pilar ens convida a conèixer que és el YOUCAT, com llegir-lo, com estudiar-lo, i també ens ajudaran a crear grups d'estudi i reflexió d’aquest material tant apassionant.

El mateix Sant Pare en el prefaci del llibre ens diu:
Per això us convido: “estudieu el catecisme! Aquest és el meu desig de cor. Aquest catecisme no és condescendent; no ofereix solucions fàcils; exigeix una nova vida de part vostra; us presenta el missatge de l’Evangeli com la “perla preciosa” (cf. Mt 13,46) per la qual és necessari donar-ho tot. Per això us demano; estudieu el catecisme amb passió i perseverança! Sacrifiqueu per ell el vostre temps! Estudieu-lo en el silenci de la vostra habitació, llegiu-lo entre dos, si sou amics, formeu grups i xarxes d’estudi, compartiu idees a través d’internet. Sigui com sigui, resteu en diàleg sobre la vostra fe!”
Benet XVI
(Feu click aquí per llegir el pròleg sencer)

A tots aquells interessats comença el dia 3 d’octubre a les 20:30 als Baixos de la parròquia del Pilar! (Al mur del nostre Facebook trobareu l’enllaç a l’esdeveniment per a més informació)
Andrea P.
DPJ Lleida

7 d’agost de 2011

FILOSOFIA I CRISTIANISME


Qui eren, aquests epicurIs i estoics que Pau es troba en el seu viatge a Atenes? Es pot demostrar racionalment l'existència de Déu? Per què va dir Marx que la religió és l'opi del poble? Ciència i religió són compatibles? Què és, un argument d'autoritat? Sabíeu que les virtuts cardinals del cristianisme (prudència, justícia, fortalesa i temperança) coincideixen amb les parts de l'ànima de Plató? Què volen dir els filòsofs quan diuen que Déu ha mort? Com és que, si Déu és bo, hi ha mal al món? Amb quins arguments una part de l'Església justifica la discriminació de dones, homosexuals, i laics? Té conseqüències polítiques, l'amor als altres? Pot un cristià acceptar la propietat privada?

Algunes d'aquestes preguntes, com la primera o la tercera, tenen un caràcter històric, així que les respondrem amb molt de gust. D'altres, com la segona o la darrera, NO LES RESPONDREM, sinó que LES DEBATREM. I no les respondrem perquè som filòsofs, i el nostre ofici no és dogmatitzar sinó moure les neurones. Ara bé, a l'hora de pensar sempre va bé que algú que ja ho ha fet abans et faci adonar de la importància del problema, dels intents de solucionar-lo que hi ha hagut i de les conseqüències (polítiques, religioses, etc.) que té cadascun d'ells.

Moltes vegades, quan volem explicar les nostres opinions, o quan volem explicar (o criticar) les dels que diuen parlar en nom de l'Església, no som conscients que aquestes es mouen en un context molt ample, que s'han anat formant al llarg dels anys, a força de moltes discussions, no sempre amistoses. Comprendre aquest context no només ens fa més cultes, sinó que ens ajuda a pensar i a no caure en greus incoherències.

Així doncs, des de la secció FILOSOFIA I CRISTIANISME ens dedicarem a enraonar (quin verb més bonic: en-raó-nar) sobre aquests temes i molts més. El que a mi m'agradaria, però, és que si teniu alguna pregunta, alguna curiositat, algun tema que penseu que seria interessant que tractèssim, l'escrigueu als comentaris. També, per favor, atreviu-vos a completar-me, a matisar-me, a contradir-me... les noves tecnologies ens permeten crear un espai obert i participatiu. Atrevim-nos a pensar!


Ignacio Terrado

27 de juliol de 2011

FAMÍLIES ACOLLIDORES

ESTEM A FINALS DE JULIOL

I AIXÒ SUPOSA QUE QUEDA POC PER A LES ESPERADES JMJ A MADRID

DES DE LA DPJ DE LLEIDA ESTEM TREBALLANT FORT AQUEST ÚLTIM MES PER A QUE

TOT SURTI EL MILLOR POSSIBLE

PERÒ ABANS DE TOT ENS QUEDEN PRIMER LES DED, JA SABEU ELS DIES PREVIS A LES DIÓCESIS ON VENEN JOVES DE TOT EL MÓN A PASSAR UNS DIES A LLEIDA ABANS D'ANAR A MADRID A GAUDIR DE LES JMJ.

EL CAS ES QUE AQUESTS NOIS I NOIES ELS DIES QUE ESTAN A LLEIDA ESTARÀN DORMINT EN EL QUE ANOMENEN "FAMÍLIES ACOLLIDORES".

SI ENCARA NO SAPS EL QUE SÓN LES FAMÍLIES ACOLLIDORES I TENS INTERÉS EN SER UNA, CLICA A L'ENLLAÇ QUE TENS A CONTINUACIÓ I LA MARTA RIERA T'HO EXPLICA!




20 de juliol de 2011


Quan jo era petit, la iaia del poble em duia a missa. No m'agradava gens, perquè cada dia havia de veure-hi aquell pobre home clavat en una creu, sempre patint, amb rajolins de sang regalimant de mans i peus. El pitjor de tot era quan la gent, seguint la tradició del poble, pujava a la Creu a besar-li els peus al Santcristo. A l'alçada dels meus ulls hi havia aquell clau entre els dos peus, la sang pintada amb un pinzell, per fer més mal encara. És per aquest motiu que jo no el besava mai, el Santcristo, només ho feia veure. I el meu cor es moria de ganes d'arrencar aquell tros de ferro, però les meves mans eren tan febles...

Vaig anar creixent. Em vaig començar a interessar per la política. Era especialment conscient de la injustícia, d'aquest quart món que a casa nostra afecta a una cinquena part de la població, d'aquest tercer món que ho és, en part, per unes estructures malèvoles... Era conscient de la guerra, de la xenofòbia i la homofòbia, del masclisme, dels danys al planeta. Em vaig indignar i vaig cridar: "això s'ha de canviar!", però les meves mans eren tan febles...

I l'altre dia vaig tornar a acompanyar la meva iaia a l'església. Vam pujar, com sempre, les escales, fins arribar al Santcristo nu. El clau seguia allà, ofensiu, vergonyant. Hi vaig atansar la mà i... sorpresa!, la meva mà havia crescut. Els músculs formats amb el treball em van fer comprendre que jo ja no era aquell nen atemorit i que les meves mans ja no eren aquelles mans del meu passat, tan febles...



Ignacio Terrado



26 de juny de 2011










El dissabte catorze de maig, vaig poder participar en la trobada diocesana de joves, i ara que ja ha passat un temps me n’adono que aquella no va ser una activitat més i veig que les trobades diocesanes de cada curs són quelcom especial que hauríem de cuidar entre tots i hauríem de fer el possible per a animar a tots els joves cristians del Bisbat a participar-hi amb ganes.

Recordo que la joia, la celebració, l’espontaneïtat i la confiança –afavorida per la familiaritat creada en torn als joves de la delegació– foren les notes d’aquesta festa on es va fer possible —almenys per a mi i per al meu grup— revifar la fe i aplegar-nos en torn a la veu de Crist. A més va ser una bonica manera d’encetar, a la nostra diòcesi, la celebració del diumenge del “Bon Pastor”, jornada mundial de pregària per les vocacions.

La trobada es va iniciar a dos quarts de set amb la inscripció, tria de grups i descobriment de cares conegudes i a conèixer al llarg de la vetlla. A les set ens aplegàvem al teatre de la mariana on s’ens acollí ambientant-nos al que pot estar passant a hores d’ara arreu del món: trucades, engrescament i moltíssima il·lusió en torn a la JMJ 2011. La nostra realitat diocesana té els ulls i el cor oberts a totes les joves i els joves de l’església universal. Seguiren els tallers: dansa, cuina, jocs, cinefòrum i a dos quarts de nou, desafiant la pluja, ens atrevírem a compartir uns bocates i altres plats exòtics, amanits amb molta, molta gana i guarnits amb l’esplendidesa del personal de la mariana, sempre a punt, com el bon àpat i amb la presència del nostre Bisbe Joan que s’havia incorporat a la trobada. Acabat el sopar, canviàrem d’escenari i a dos quarts d’onze, sota l’aixopluc (ara sí) de la nova capella del Santuari de Santa Teresina, compartírem l’immens do de la pregària que brolla de la fe. Sí, els qui creiem, podem sentir, veure i servir Déu, present en el proïsme i per això ens apleguem per a pregar. En aquesta ocasió era una pregària vocacional amb motiu de la jornada mundial de pregària per les vocacions: un vídeo ens obrí una mica els ulls davant la força que té l’amor; la meditació cantada ens ajudà a envoltar-nos de Déu, del seu misteri: Déu és amor (1Jn 4, 8); la paraula de Jesús al lavatori dels peus acompanyada del gest del nostre bisbe Joan rentant-los-hi a una representació de joves; el silenci, profundament marcat en els participants i una petita coreografia ens ajudaren a comprendre una mica més la nostra sort, i a créixer en el nostre agraïment al Pare per la crida que ens fa: tots i cadascú de nosaltres estem cridats a ser plenament feliços en un camí d’ amor únic e irrepetible. Totes i tots tenim la nostra vocació. L’església ens ajuda a respondre, els amics ens acompanyem i podem dir “SÍ”.

Per això és tan important que hi hagi moments com aquesta trobada on ens puguem aplegar com a Església jove de Lleida per a compartir, pregar i ajudar-nos a seguir la crida de Jesús.



Mn Joaquim Blas (Residència La Forja de la Bordeta)

15 de juny de 2011

CONCERT DE LUIS GUIATARRA



CONCERT DE LUIS GUITARRA

DIVENDRES 17 DE JUNY

A LES 22.00h

AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA

ENTRADA LLIURE

T'HO PERDRÀS?

10 de juny de 2011

Anem obrint boca...



Luis Guitarra, nace en Madrid y desde muy joven se interesa por la música. Estudia periodismo en la Universidad Complutense al tiempo que termina su formación musical, primero en el Conservatorio de Madrid (solfeo, guitarra clásica, canto coral, armonía...) y posteriormente complementando esta formación clásica, con otros estudios más modernos en la Escuela de Música Creativa (EMC).



Si vols saber més sobre Luis Guitarra.... continua visitant el bloc




...CONTINUARÀ...

8 de juny de 2011

LA DPJ JA TÉ TWITTER!

A LA DPJ ENS EM MODERNITZAT I JA TENIM TWITTER!




ANIMA'T I SEGUEIX-NOS
AL MICROBLOGGING MÉS GRAN DEL MÓN


QUE DIUS? QUE NO TENS TWITTER I NO ENS POTS SEGUIR?
A QUE ESTÀS ESPERANT PER A FER-TE UN COMPTE? IT'S FREE!



@DPJ_LLEIDA




ENS CONVERTIREM EN UN #TRENDING TOPIC??

4 de juny de 2011

UNA NOVA ORDENACIÓ PRESBITERAL

AQUEST DIUMENGE 5 DE JUNY A LES 17.30H A LA SEU NOVA (CATEDRAL)...

SERÀ ORDENAT DE PREVERE, MN. JOSEP VICENT (JOSEVI) FORNER CALPE





Mn. Josevi, nascut el 1973 a Betxí, Castelló (País Valencià), va ser ordenat de diaca el 4 de juny del 2006,
Actualment és el responsable de la Secretaria particular del bisbe Mons. Joan Piris, delegat diocesà per a la Pastoral Vocacional, forma part de l'Equip del Seminari Diocesà, de l'Equip de la Delegació de Pastoral de Joves, i és professor de religió del Col•legi Episcopal. És membre de l’Associació “Seminari del Poble de Déu”.




HI ESTEU TOTS/ES CONVIDATS! NO HI POTS FALTAR!






RECORDA...


SENSE TU...


NO SOM...



NOSALTRES!



1 de juny de 2011

CINEMA A LA FRESCA!




AQUEST DIVENDRES 3 DE JUNY A LES 21.30H...

NO ET POTS PERDRE....


UP!
CINEMA A LA FRESCA, I DESPRÉS SOPARILLO!!
PORTA ALGUNA COSA PER A MENJAR I QUE LA VULGUIS COMPARTIR AMB LA RESTA.

T'HI ESPEREM!
DESPEDIM EL CINE-FÓRUM COM CAL!



4 de maig de 2011

Conferència: Déu i l'Univers

Des de la DPJ us volem informar d'una conferència que creiem que és molt interessant per la persona i el tema.
La conferència es titula "Déu i l'Univers. El debat de Stephen Hawking." i tractarà sobre el debat entre la ciència i la fe.

Aquesta conferència serà Dijous 5 de maig de 2011, a les 20.00h a la Sala Víctor Siurana del rectorat de la Universitat de Lleida i anirà a càrrec de David Jou, catedràtic de Física de la Matèria Condensa a la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors, poeta i traductor dels llibres en català de Stephen Hawking, així com un gran entès en la matèria.

20 d’abril de 2011

3 DIES, 3TESTIMONIS: BLANCA.

La muntanya

Sempre m’ha agradat anar a la muntanya, caminar, trobar el camí i arribar al cim, al llac o al port de destí des d’on es pugui veure una bonica i preciosa vista. S’arriba després d’un esforç per superar la mandra, el mal de peus, d’esquena i després d’haver anat veient com canvia el paisatge segons l’altitud.

El meu dia a dia, no es troba a la muntanya sinó en la city on la feina, les responsabilitats, compromisos varis, etc etc hi són presents a l’agenda. Malgrat això, la “muntanya” hi és també, perquè faig camí, un camí que suposa un esforç tot sovint ja que seguir al Crist, no sempre son flors i violes sinó que veig i sento que cal anar-ho treballant: des de la feina, a l’esplai, passant per la família i els amics. Tots els entorns em permeten anar fent camí cap al cim i creixent en la fe.

Quan era petita anava agafada de la ma, per si un cas el camí s’estrenyia i podia caure, els pares i la família m’agafaven. Més endavant vaig anar aprenent a viure la fe i anar fent passets tota sola i escollint confirmar-me, seguint en grups de RdV (Revisió de Vida), coneixent més a fons l’organització eclesial a través del MUEC,..., poc a poc, vaig arribar a endinsar-me al bosc i sortint d’ell per fer arribar a companys de la universitat la grandesa del que podia viure com a cristiana.

Cada dia, puc veure que el camí és més llarg i atractiu: la vegetació varia, els boscos es fan grans, les flors i violes es deixen trobar i quan apareix una pedra o riu per creuar sempre hi ha algú que t’atansa la ma de Dèu per deixar-te ajudar.

Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

19 d’abril de 2011

3DIES, 3 TESTIMONIS: MIQUEL

"Parlar de la fe que un ha rebut, té de complicat; ja que com ha arribat aquesta fins a mi és una pregunta a la que només Déu pot respondre. Però, intentaré aproximar-me per fer-me entendre el millor possible.


M'atreviria a dir que durant tota la teva vida vas tastant vivències per on Ell passa, i a mesura que anem fent via en podem veure el gruix. De la meva infantesa, per exemple, conservo els primers records de la meva àvia donant-me el peix, o fer amics, saber què t'agrada, conèixer, en definitiva, anar-te fent. En el meu interior, ara, ressona un; si tot això té sentit és per l'Amor de Déu.


I és des de la mesura de l'ara, quan m'adono de les estones perdudes. De les rabietes, la desgana, el meu tancat, la corrent que pesa. L'adolescència concretament va ser un temps per voler-ho viure tot, entre música, ídols, festes, riures i inconsciència. Però aquell impuls també em va portar a plantejar-me què hi feia al món? Per què hi havia coses que no tenien cap mena de sentit, i d'altres on trobava una llum que em commovia. Per què la injustícia no em deixa indiferent? Per què trobo el sentit en l'estima a l'altre? El podria trobar en moltes altres coses, però el trobo en això. Però al mateix temps que sorgien en mi totes aquestes preguntes s'anava formant en mi la meva caseta; el meu propi món. Tenia clar que hi havia coses que no volia que em toquessin de la meva vida, en el meu cas; la música, anar a viure a una masia amb els amics, la parella, una recompensa pel què feia o deixava de fer. Tot això era intocable i jo estava muntat de ple en aquell vaixell que va per un riu anomenat societat, estava enganxat a la meva circumstància. Però Déu no deixava de mostrar-se. I en certa manera jo responia; anava al Camí de Sant Jaume, a Taizé, a recessos, a Confirmació, algun cop a missa, m'interessava Jesús, però sempre amb la meva reserva particular. Va ser llavors, al procés de Confirmació, on vaig veure que això no era lo meu, que això de la fe em venia gran i sobretot; absurd. Per això vaig decidir no fer la Confirmació, per què has de confirmar una cosa que no sents? Que no creus i dubtes. I és després d'aquesta decisió, quan veig en mi la meva arrogància, la meva frontera cap a Jesús, la meva caseta on m'hi trobo tant bé i d'on fa tanta mandra, però tanta falta, sortir. Quina comoditat tancar el ulls! Ara ja ha passat un temps, Confirmat, em meravello d'haver lluitat contra això, gràcies a Déu, i dic lluitar i no vèncer, perquè sé que tota la vida portaré el que jo vull, la meva caseta. Però al menys sé que Jesús no en tenia de caseta, que hi ha algú que ho donà Tot! Com més percebo d'Ell més sentit trobo, i és en el llençar-me a Ell, és en el oferir-te que trobes resposta i l'absurd que creies, resultava ser una muralla, resultava ser caduc. És a mesura que percebo a Jesús, que no me'n puc separar.


La fe no deixa de ser travessar aquell dubte, aquella incertesa, la fe és dipositar la confiança, Tota, en allò que et commou dia a dia. Té d'assenyat i té d'arrauxat, i així és com poc a poc veus que va creixent, que pren relleu i et despertes."


Miquel Escuer

18 d’abril de 2011

3 DIES, 3TESTIMONIS: MARTA.

A falta de tres dies per dijous sant, us deixem amb la veu i el cor de tres joves de la Diòcesi que ens transmeten amb paraules el seu testimoni.

"Estic davant de l’ordinador , dubtant com començar, no m’agrada el
que escric i em pregunto com em pot costar tant expressar amb paraules allò que dona sentit al que faig, al que visc. Descobrir Déu a la meva vida, és el millor regal que he pogut rebre i que no puc deixar d’agrair. Bé, ja he començat a escriure sense adonar-me’n, però on em porten aquestes paraules? A estimar sense mesura tal i com Déu m’ha estimat i m’estima encara, mitjançant tants amics, tant acompanyament en moments difícils, tant redescobriment de la seva presència a les Eucaristies o a les trobades de joves... Aquest llistat no l’acabaria mai i continuo sentint-me agraïda per tot l’amor que rebo. Però no voldria oblidar-me de l’amor que Jesús ens dona des de la seva creu. Aquest amor que es va fer present mentre acompanyava el procés de malaltia del meu pare, al veure tants infants amb tant mancança d’afecte, al conèixer tantes persones que cerquen sentit al que fan sense trobar-ho. És un amor que compromet, que et compromet a estar al costat de tanta gent que pateix, que no et permet no veure-hi, sinó que et llença a mirar i a estimar allò que mires. Aquest amor de QUI dona la vida per nosaltres, ens “contagia” a viure amb sentit, a estimar de totes a totes. Jo us convidaria a deixar-nos “contagiar” una mica, Déu ens acompanya!"

Marta Riera
Parròquia de Pardinyes

6 d’abril de 2011

CRÒNICA 5ena ESTACIÓ D'ENLLAÇ

El passat 18 de març va tenir lloc la cinquena Estació d’Enllaç d’aquest curs als locals parroquials de Santa Maria de Gardeny.

Com ja sabeu, l’Estació d’Enllaç és un punt de trobada per a gent jove —i no tan jove—amb inquietuds on, cada tercer divendres de mes, tots plegats podem compartir i gaudir d’una bona estona amb activitats variades, entretingudes i enriquidores.

Aquest mes tenia un rerefons vocacional, amb motiu de la celebració del Dia del Seminari aquell cap de setmana, i portava per títol I a tu què et mou? Aquest va ser l’eix central de la trobada, emmarcada en la crida que Jesucrist ens fa a implicar-nos en la revolució contra les dictadures del cor que no ens deixen ser lliures per a construir un món millor.

Diversos testimonis molt interessants ens van explicar què era el que els movia a la vida, què era allò que els feia viure de la manera com viuen el seu dia a dia: una jove alemanya que havia trobat en l’estil de vida de la comunitat cristiana les respostes a les seves preguntes; dos mossens que van compartir com van descobrir la seva vocació i com la viuen; i un dels seminaristes de la diòcesi que ens descriví un dia qualsevol al seminari.

Conèixer la vida i les motivacions d’aquestes persones m’ha fet reflexionar sobre la importància que té que els joves ens qüestionem què és el que a nosaltres ens mou a la vida, què és el que ens impulsa a ser com som i a fer el que fem.

Tanmateix, no tot van ser testimonis en aquesta Estació d’Enllaç, també vam gaudir i participar activament de diversos balls de diferents cultures, d’escenificacions, música i molt d’humor. I tot plegat ens volia fer descobrir que cal una revolució per a canviar aquest món en què vivim, una revolta contra tot allò que ens oprimeix i ens paralitza.

Cada vegada que hi penso ho sento amb més força: cal una revolució del cor per tal que guanyi l’amor i la felicitat en la nostra vida i en la dels que ens envolten. Perquè és a això al que Jesús ens crida en aquest món, a caminar cada dia tenint present l’amor d’un Déu que ens vol feliços i fent el bé als altres, germans nostres. Per això cal que cadascú s’impliqui i trobi quin és el seu paper en aquesta revolta popular.

Tant de bo molts joves, de totes les edats, puguin descobrir la crida que nosaltres hem sentit a l’Estació d’Enllaç: Si el que a tu et mou és el desig d’autèntica llibertat, lluitem tots junts amb Jesús per la revolució del cor que és l’inici d’un món nou!

Marta Sangüesa Amorós

5 d’abril de 2011

TROBADA DE VOLUNTARIS PER LES DED

Hola a tots!

Us convoquem a la Trobada de Voluntaris per les DED (Dies en les Diòcesis), als que voleu participar de l'acollida a Lleida dels joves que vindran de camí cap a Madrid JMJ (Jornada Mundial de la Joventut).

Cadascú trobarà la manera de col·laborar, hi ha coses a fer des d'ara fins els mateixos dies de l'11 al 15 d'agost.

La trobada serà el proper dissabte 9 d'abril a les Germanetes dels Pobres de Torrefarrera. Quedem allí a les 11:00h i acabarem just després de dinar. Cadascú porta alguna cosa per a compartir, ja que dinarem allí plegats després d'ajudar en el que convingui a les germanetes a l'hora de dinar dels avis que viuen allí.

L'Esperit del voluntari s'ha de viure sempre i des d'avui mateix, per això cal aprofitar les DED per revisar aquest Esperit en el nostre dia a dia.

Fins dissabte, sino abans!

DPJ

NOTA: Aqui teniu per si ho necessiteu els horaris de la linia 8 d'autobusos per arribar a les Germanetes.

http://www.sarfa.com/linealleida/9_horario_L8w.pdf

4 d’abril de 2011

L'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA A LA PASTORAL DE JOVES


El dissabte 19 de març, cinquanta persones van participar a la III Jornada de Formació de Pastoral de Joves, celebrada al Sant Crist de Balaguer, i que tenia per títol: "L'expressió artística en la Pastoral de Joves". La jornada ha estat organitzada per les delegacions de joventut de Lleida, Solsona i Urgell.


La jornada es va iniciar amb unes paraules de salutació per part de Mn. Joan Pujol, vicari general del bisbat d'Urgell, que va destacar la creació artística com a mitjà d'arribar a Déu.
Després, Mn. Cinto Busquet, secretari particular de l'arquebisbe d'Urgell, va centrar la jornada en una conferència que va adreçar als participants, on va subratllar que l'art ens permet i ens facilita acompanyar i evangelitzar, i que cal cercar noves maneres d'apropar l'evangeli als nostres joves.

L'Eloi Aran va fer la segona conferència, tot presentat un recurs pastoral: el Prega-Rock. La música contemporània moderna com a eina de pregària i reflexió. L'Eloi ens va explicar els orígens d'aquest projecte i va valorar molt positivament el treball amb joves a partir de la cançó.
Posteriorment al dinar de germanor, va ser el moment dels tallers: danses contemplatives, danses modernes, pregària i icones, música i animació i plàstica pastoral.

La jornada va acabar amb l'eucaristia, presidida per Mn. Cinto Busquet, i que va servir per a un bell acabament de l'activitat, demanant-li a Déu que ens ajudi en el nostre camí d'acompanyament d'adolescents i joves.

31 de març de 2011

CINEFÒRUM: A CIEGAS!

Aquest divendres, a les 20h
a l'Acadèmia Mariana, cinefòrum:

A CIEGAS!
(pel·lícula no recomanada
per menors de 18 anys).

Després de veure-la, farem una mica de sopar
(porteu menjar per compartir!!)
per agafar forces per pensar millor
i després fer un fòrum com Déu mana!!

Us hi esperem!!!



27 de març de 2011

LA RELIGIOSITAT EN EL JOVE

Us deixem amb un escrit d'un dels joves de la Diòcesi que publica el seu testimoni en la web del Bisbat ( http://www.bisbatlleida.org/opina/)... passeu-vos-hi a fer un tomb, hi ha opinions molt interessants!!

"Tot sovint veig en nosaltres, els joves cristians, una manca de religiositat. Potser és cert que ja fa temps la religiositat va deixar d’estar en el quotidià de la societat, però potser l’hem rellevat a un segon terme que ens fa perdre matisos, i a la llarga, escolta de Déu. Em refereixo per religiositat, tot allò que té a veure amb el quotidià de cadascú. En certa manera, una periodicitat de formes, un cercar Déu no quan el necessiti, no quan m’ho proposin des de l’exterior, sinó que surti de mi; Que sigui jo qui es preocupa d’anar a missa cada Diumenge o de pregar cada dia, o perquè no, interessar-se per determinada xerrada o llibre. Trobo que a la llarga és el que acaba preservant, que sigui jo qui es marca una pauta per no deixar perdre el fil. Viure un recés és del tot impactant normalment, o d’una eucaristia viscuda amb cor obert, però això sense una pauta s’acaba quedant en una ‘‘espurna de fe’’, i el que estem cercant no és una espurna tan sols, sinó una flama.

Personalment em va impactar molt el costum dels meus tiets avis de resar el rosari cada nit, potser vosaltres ho veieu cada dia en algun dels vostres familiars, però per a mi va ser tota una novetat, no ho havia presenciat mai. El fet que cada dia el resin i amb quina força la pregària pren forma basant-se en la repetició, ho vaig trobar un tresor que molts trigarien ben poc a jutjar d’antiquat i fòssil. Però he de dir que jo també ho he pensat durant temps això; pregària amb rosari? Però què dius! Això és fruit d’una altra època, ara simplement tenim una ‘‘altra manera de fer’’, ens hem anat actualitzant. I no vull dir que el rosari hagi de ser la pregària per excel·lència, ni tan sols que la posem en pràctica (jo us la recomano perque a mi m’ajuda), però saber entendre que hi ha tota una sèrie de pautes, d’ instruments, que la tradició Cristiana ha anat preparant i transmetent de generació en generació que a part de formar part d’una manera de fer del moment en que van sorgir, tenen una càrrega espiritual desbordant. Així he vist, que tant l’esperit com la religiositat caminen agafats de la mà."


23 de març de 2011

AQUEST DIVENDRES: TALLER DE PREGÀRIA!

"Fill meu!! sé que estàs força enfeinat, ho sé perquè t'acompanyo en les teus afers, pensaments i sentiments cada dia i m'omplo de goig al veure les petites grans coses que ets capaç de fer. Però de vegades et trobo a faltar, no saps com t'estimo! Tinc moltes ganes de retrobar-te, de que m'expliquis com estàs, com et sents i fer-te una forta abraçada!! Si vols, ens podem veure aquest divendres. Amb amor,

El teu Pare."






20 de març de 2011

17 de març de 2011

LA MAÑANA TV: L¡ÀTIC!

No us perdeu demà divendres a les 17h el programa "l'Àtic" a La Mañana Tv, on dos dels joves de la DPJ explicaran l'Estació d'Enllaç, el dia del seminari, les JMJ i els Dies en les Diòcesis!!



I per tots aquells que demà no pugueu veure-ho, no teniu excusa:
redifusió el diumenge 2o a la mateixa hora!!
Us ho perdreu??

15 de març de 2011

ESTACIÓ D'ENLLAÇ: I A TU QUÈ ET MOU?


moure

1. Fer que un cos ocupi un espai diferent del que ocupa. Ex. Movia als deixebles i no deixebles d'una banda a l'altra de Galilea.
2. Agitar una cosa o part d'algun cos. Ex. No movia cap bandera, només l'Esperit!
3. Fer que alguna cosa funcioni. Ex. Quan se'l trobaven se'ls movia el cor.
4. Convèncer. Ex. Les seves paraules movien a estimar els seus amics i enemics!
5. Causar, produir alguna cosa, especialment un sentiment. Ex. Però especialment els va moure a la compassió.
6. Alterar, conmoure. Ex. Perquè el seu Amor els va moure.
7. Saber comportar-se. Ex. Es movia molt bé tant entre fariseus i rics, però especialment entre els pobres i pecadors!
8. Anar-se'n, començar a caminar. Ex. Què et sembla, ens movem o ens quedem una estona més?
10. Donar-se pressa. Ex. Mou-te!!!! no arribare'm! Comença l'ESTACIÓ D'ENLLAÇ!!


I A TU QUÈ ET MOU?

14 de març de 2011

JORNADA D'ANIMADORS DE PASTORAL DE JOVES

Ja s'apropa la Jornada d'Animadors de Pastoral de Joves, que serà el dissabte 19 de març al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Aquesta vegada treballarem l'Experssió Artística en la Pastoral de Joves (manualitasts, dansa contemplativa, imatge, música, pregària...). A tots aquells que estigueu treballant directament en la pastoral de joves (catequistes, professors, animadors, educadors, monitors)... i a tots els que estigueu interessats en el tema, us ho recomanem!!






DPJ Lleida

9 de març de 2011

EL SÍMBOL DE LA CENDRA

Segurament que a les mans del vostre pare i de la vostra mare heu vist un anelll. És un símbol. Aquell anell que van intercanviar el dia del seu casament significa compromís, fidelitat, unió, estima. És un símbol amb una força tan gran que us ha fet néixer a vosaltres, que us proporciona un refugi i us dóna seguretat, uqeha creat referents a la vostra vida i ha creat la vostra família.

Avui tindrem i celebrarem un altre símbol, la cendra, que també amaga realitats importants que hem de descobrir i fer nostres. D'on ve? Com neix?

Sabem que els cristians som continuadors del poble jueu. Jesús de Natzaret era i va viure com un bon jueu. Doncs bé, el poble jueu quan sentia que habvia pecat, que havia fet mal als germans i es perdia i volia buscar de nou l'amistat amb Déu, ho exterioritzava cobrint-se el cap de cendra i vestint-se de roba de sac aspra i incòmoda. Era el signe del seu sincer penediment i de la petició del perdó de Déu. Era manifestar públicament que allunyat de l'aliança amb Déu se sentia ben poca cosa, pols inconsistent que una petita bufarada de vent se l'emportava.

Fixeu-vos, inclús, en un petit detall que enriqueix aquest símbol. L'Església vol que a la Cendra que avui ens posarà el sacerdot hagi cendra obtinguda de les palmes i les branques d'oliva que vam utilitzar el Diumenge de Rams de l'any passat. El que havia estat un sgigne de Glòria ha quedat reduït a ben poca cosa. Per això, ara, quan ens imposaran la cendra se'ns dirà "converteix-te i creu en l'Evangeli" i és que en el seguiment de l'Evangeli està la nostra força.

Aproximar-nos a rebre la cendra serà el senyal de que ens penedim dels nostres pecats, de les nostres faltes, de que reconeixem la nostra debilitat i que en ocasions fallem als altres, ens fallem a nosaltres mateixos, fallem a la missió que Déu ens ha encomanat. Però també diem que volem millorar i que èr això necessitem l'ajuda i la misericòrdia del Senyor, la comprensió i l'ajuda dels altres.


Per tant, no estem davant d'un ritus de màgia. Aquí ens hem d'implicar. Millorar requereix esforç personal, necessita l'ajuda de Déu, i reconèixer que el que Crist ens ha deixat a l'Evangeli és un camí segur. Per aquesta raó, se'ns dirà el "converteix-te i creu en l'Evangeli". I si creiem això i sentim que necessitem l'ajuda de Déu per renovar-nos, ens acostarem a rebre la cendra confiant en que el Senyor ens perdona i ens anima a fer de la nostra vida un servei als germans.


Vicente Ortín.


7 de març de 2011

DIMECRES DE CENDRA

Via Crucis i Missa de Dimecres de Cendra,
a la Catedral, a les 19.00 h. Presidit pel Sr. Bisbe.



Dimecres de cendra - Quaresma
Mt 6, 3-4
En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.



Vinyeta: http://www.pregaria.cat/

27 de febrer de 2011

DE JOAN PAU A BENET de ser a ser perseguit


Fa dies que no deixo cap noticia o comentari al blog. He estat observant que diu el nostre germà el Sant Pare, un com nosaltres amb una feina que a cops no deu de ser gens fàcil però que sens dubte te grans satisfaccions.

Observo que des de Joan Pau hi ha uns grans canvis que marcaran sens dubte l’esdevenir de tots els cristians d’arreu del món. Ell va marcar clarament una època . Però l’actual cada cop hem sorpren més, és molt clar amb les seves afirmacions i reflexions, molts cops incompreses en un món en el que, diguin el que diguin, els cristians sovint estem sofrint un atac frontal clar i evident, potser sí que estem en un dels períodes de la historia que des d'aquell moment que marca la vinguda del fill de Déu s’havia de complir (SEREU PERSEGUITS).

Quin dirigent és capaç de prendre una opció clara, en contra dels seus propis membres, i no deixant-los oblidats i continuant també al seu costat sense sortir-se de les lleis de la terra i complint amb elles? Efectivament són contats els casos de dirigents que facin això, clarament i públicament i a sobre demani perdó per tots aquells que no varen fer el correcte.
Això al meu poble es diu ”ser clar i català “.


Francesc López
DPJ Lleida

23 de febrer de 2011

DIVENDRES: PREGÀRIA DE TAIZÉ!

Divendres 25 de febrer, a les 20'30h a la Parròquia de Sant Ignasi de Lleida
PREGÀRIA DE TAIZÉ


Al acabar, escolytarem el testimoni d'uns nois Guatemaltencs, estudiants universitaris, que ens parlaran de la realitat del seu país.

Us esperem a tots,
DPJ Lleida

14 de febrer de 2011

DIVENDRES: ESTACIÓ D'ENLLAÇ, NIT DE CONTES!

Más allá de toda división política, cultural e histórica, el cuento proporciona a la humanidad en su conjunto una "lengua materna" común.

Jostein Gaarder



Divendres 18 de febrer, 22h
Locals de Gardeny (C/Acadèmia, 43)
ESTACIÓ D'ENLLAÇ


8 de febrer de 2011

PREMIS CONCURS DE CARITAS


El proper dissabte dia 12 de febrer a les 11h fins les 13h... lliurament de PREMIS PREN-TE TEMPS de Càritas, a la seu de Càritas (Plaça Sant Josep 2. 1º).

Us hi esperem a tots!!



2 de febrer de 2011

CINEFÒRUM: EL INOLVIDABLE SIMON BIRCH


Bona tarda a totes i tots!!

Des de la Delegació de Pastoral de Joves us convidem al CINEFÒRUM
que farem aquest divendres dia 4 de febrer,
a les 20h a l'Acadèmia Mariana (C/Acadèmia nª17)...
on amb motiu de les vocacions... veurem la pel·lícula:

EL INOLVIDABLE SIMON BIRCH


... i després de veure-la podrem compartir impressions, sensacions, emocions, opinions...
i sobretot una estona agradable amb altres joves de la Diòcesi.


Us ho recomanem especialment ja que....
VAL LA PENA dedicar temps entre tant soroll i moviment a
aturar-nos a pensar i a treballar-nos per dins...
abans de que ens oxidem!!!

Us hi esperem!!!
FEU-NE DIFUSIÓ!!!!

Dpj Lleida.


IMPORTAAAAANT!!! PORTEU-VOS EL SOPAR I ALGUNA COSA PER COMPARTIR!!!

31 de gener de 2011

ÉS PER TU



“Algú algun cop es va preguntar què feia en aquest món. Es va preguntar el perquè del seu caràcter, el perquè dels somnis que tenia, el perquè de la gent que l’envoltava, el perquè de les coses que li passaven. Probablement es va sentir molt sol (coses que passen quan et comences a preguntar moltes coses alhora), potser també perquè ell es va aïllar de tothom. Però de cop i volta va sentir que no era així. Si es sentia sol, anava errat. Si volia estar sol va comprendre que mai ho estaria del tot. I al final, només ell, va comprendre tots els perquès que s’havia preguntat.”

Déu té plans per nosaltres? Segurament, sí. Déu es troba dins de nosaltres? Jo vull pensar que sí, que d’una manera o d’una altra entre tots el composem. I no hi ha ningú més en el món per a qui la nostra pròpia vida tingui un sentit, si no nosaltres mateixos. És per tu, per mi... per Ell...

Cançó: És per tu, de Lax'n'busto. (Disc Morfina, 2003)







MªIsabel Martínez
Parròquia de Pardinyes

26 de gener de 2011

GALA DPJ 2011



Truites, croquetes, panadons i altres receptes més rocambolesques varen fer les delícies dels paladars dels membres dels diferents equips de treball de la Delegació de Pastoral de Joves que es varen donar cita el passat 22 de gener a la parròquia de Santa Maria de Gardeny. Pregària, universitaris, solidaritat i altres afers s'asseien a la mateixa taula per compartir experiències, projectes i il·lusions que han fet bullir la DPJ durant aquests darrers mesos i que encara donaran molta... pau al llarg i ample d'aquest any que tot just acabem d'inaugurar. Però aquesta no fou pas una reunió disfressada amb garlandes i tovallons de color sinó un espai per compartir lliurement diàleg i rialles amb persones compromeses amb projectes diversos que s'apleguen sota el paraigües de la DPJ. La mà destra de mares i àvies, parents i coneguts s'assaboria a cada plat. Tot seguit amb la panxa ben plena vàrem viure una entrega de premis molt singular en què tothom va recollir alguna nominació o premi de valor incalculable. Després el bingo a l'estil més tronat, folklore, pista de ball i finalment sessió de cançons intimistes a demanda de mà del guitarrista més virtuós del bisbat. Com veieu doncs, una festa amb tots els ets i uts en què no va faltar de res i que promet la reedició.

Déu ens fa petits regals com aquest a cada moment: una taula ben parada i una companyia immillorable per viure una nit en fraternitat inoblidable, només cal estar atents per saber-los acollir i gaudir-ne.


Joan Escolà
Dpj Lleida.

18 de gener de 2011

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS

Com cada any, del 18 al 25 de gener celebrem la Setmana de pregària per a la unitat dels cristians. Enguany el lema és "Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna" (Ac 2, 42-47), lema que ens recorda els orígens de la primera Església.


La Delegació d'Ecumenisme i Diàleg Interreligiós del Bisbat de Lleida organitza un acte ecumènic per tal de que tots els cristians (catòlics, protestants i ortodoxos) puguem alçar la nostra pregària per unir-nos en la lluita per la justícia, la pau i la reconciliació de tots els pobles de la terra, al qual us volem convidar:



DIMECRES 19 DE GENER a les 19:30h,
a l'Església Cristiana Adventista del Setè Dia (C/Vallcalent 14).



Us hi esperem!!
Dpj Lleida

17 de gener de 2011

POLÍTICA, SOCIETAT... JOVES, CIUTADANS,...!


Assegut en una cadira de pell el Sr. Antonio Garrigues Walker, advocat, respon a una entrevista a la Vanguardia entorn temes com: classes socials, política, representants polítics i altres interrogants que es plantegen actualment entorn el rumb que pren el món en el que vivim.

Anomena que la classe política està considerada com un dels problemes per al ciutadà fins i tot abans que el terrorisme i aprofita l’enquesta a la que es remet per posar sobre la taula una qüestió clau: si el número de ciutadans és força més gran que el de polítics com és que aquest és el major problema per a la societat (sent minoria)? Així, introdueix el Sr. Garrigues Walker la necessitat d’implicació per part dels ciutadans, més enllà de participar en el creixement i millora del nostre país a partir del vot en eleccions. La societat civil, hauria de tenir una actitud d’interès, participació i ganes de fer el canvi, el que ell anomena com una utopia: que el govern sigui just i acabi amb la fam, la pobresa,...

Ara bé la utopia ens pot fer volar coloms però cal, també, tocar de peus a terra. Nosaltres podem agafar aquest missatge i fer-lo nostre, no solament durant les eleccions, sinó en el dia a dia i poc a poc en el nostre entorn perquè qui ha dit que un altre món no és possible?


Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

10 de gener de 2011

PREPARA'T... PER PLORAR DE RIURE!

Bones a tots i totes!!

Després d'un bon descans nadalenc... d'agraïr al nen Jesús tantes i tantes coses, de compartir una vetlla de nadal molt maca, de cantar nadales pels padrins i compartir estones amb la família i els amics... tornem a estar aquí... amb moltes ganes i moltes propostes per aquest 2011!!!... així que estigueu atents... perquè hi haurà pregàries, trobades, estacions d'enllaç, cinefòrums, eucaristies, concerts... i molt més!!
Esperem que tots vosaltres hagueu passat un Feliç Nadal i Bon any nou!!!

DPJ Lleida.
ESTACIÓ D'ENLLAÇ

(falten 11 dies...)