27 de març de 2011

LA RELIGIOSITAT EN EL JOVE

Us deixem amb un escrit d'un dels joves de la Diòcesi que publica el seu testimoni en la web del Bisbat ( http://www.bisbatlleida.org/opina/)... passeu-vos-hi a fer un tomb, hi ha opinions molt interessants!!

"Tot sovint veig en nosaltres, els joves cristians, una manca de religiositat. Potser és cert que ja fa temps la religiositat va deixar d’estar en el quotidià de la societat, però potser l’hem rellevat a un segon terme que ens fa perdre matisos, i a la llarga, escolta de Déu. Em refereixo per religiositat, tot allò que té a veure amb el quotidià de cadascú. En certa manera, una periodicitat de formes, un cercar Déu no quan el necessiti, no quan m’ho proposin des de l’exterior, sinó que surti de mi; Que sigui jo qui es preocupa d’anar a missa cada Diumenge o de pregar cada dia, o perquè no, interessar-se per determinada xerrada o llibre. Trobo que a la llarga és el que acaba preservant, que sigui jo qui es marca una pauta per no deixar perdre el fil. Viure un recés és del tot impactant normalment, o d’una eucaristia viscuda amb cor obert, però això sense una pauta s’acaba quedant en una ‘‘espurna de fe’’, i el que estem cercant no és una espurna tan sols, sinó una flama.

Personalment em va impactar molt el costum dels meus tiets avis de resar el rosari cada nit, potser vosaltres ho veieu cada dia en algun dels vostres familiars, però per a mi va ser tota una novetat, no ho havia presenciat mai. El fet que cada dia el resin i amb quina força la pregària pren forma basant-se en la repetició, ho vaig trobar un tresor que molts trigarien ben poc a jutjar d’antiquat i fòssil. Però he de dir que jo també ho he pensat durant temps això; pregària amb rosari? Però què dius! Això és fruit d’una altra època, ara simplement tenim una ‘‘altra manera de fer’’, ens hem anat actualitzant. I no vull dir que el rosari hagi de ser la pregària per excel·lència, ni tan sols que la posem en pràctica (jo us la recomano perque a mi m’ajuda), però saber entendre que hi ha tota una sèrie de pautes, d’ instruments, que la tradició Cristiana ha anat preparant i transmetent de generació en generació que a part de formar part d’una manera de fer del moment en que van sorgir, tenen una càrrega espiritual desbordant. Així he vist, que tant l’esperit com la religiositat caminen agafats de la mà."