20 d’abril de 2011

3 DIES, 3TESTIMONIS: BLANCA.

La muntanya

Sempre m’ha agradat anar a la muntanya, caminar, trobar el camí i arribar al cim, al llac o al port de destí des d’on es pugui veure una bonica i preciosa vista. S’arriba després d’un esforç per superar la mandra, el mal de peus, d’esquena i després d’haver anat veient com canvia el paisatge segons l’altitud.

El meu dia a dia, no es troba a la muntanya sinó en la city on la feina, les responsabilitats, compromisos varis, etc etc hi són presents a l’agenda. Malgrat això, la “muntanya” hi és també, perquè faig camí, un camí que suposa un esforç tot sovint ja que seguir al Crist, no sempre son flors i violes sinó que veig i sento que cal anar-ho treballant: des de la feina, a l’esplai, passant per la família i els amics. Tots els entorns em permeten anar fent camí cap al cim i creixent en la fe.

Quan era petita anava agafada de la ma, per si un cas el camí s’estrenyia i podia caure, els pares i la família m’agafaven. Més endavant vaig anar aprenent a viure la fe i anar fent passets tota sola i escollint confirmar-me, seguint en grups de RdV (Revisió de Vida), coneixent més a fons l’organització eclesial a través del MUEC,..., poc a poc, vaig arribar a endinsar-me al bosc i sortint d’ell per fer arribar a companys de la universitat la grandesa del que podia viure com a cristiana.

Cada dia, puc veure que el camí és més llarg i atractiu: la vegetació varia, els boscos es fan grans, les flors i violes es deixen trobar i quan apareix una pedra o riu per creuar sempre hi ha algú que t’atansa la ma de Dèu per deixar-te ajudar.

Blanca Salinas
Parròquia St.Ignasi

19 d’abril de 2011

3DIES, 3 TESTIMONIS: MIQUEL

"Parlar de la fe que un ha rebut, té de complicat; ja que com ha arribat aquesta fins a mi és una pregunta a la que només Déu pot respondre. Però, intentaré aproximar-me per fer-me entendre el millor possible.


M'atreviria a dir que durant tota la teva vida vas tastant vivències per on Ell passa, i a mesura que anem fent via en podem veure el gruix. De la meva infantesa, per exemple, conservo els primers records de la meva àvia donant-me el peix, o fer amics, saber què t'agrada, conèixer, en definitiva, anar-te fent. En el meu interior, ara, ressona un; si tot això té sentit és per l'Amor de Déu.


I és des de la mesura de l'ara, quan m'adono de les estones perdudes. De les rabietes, la desgana, el meu tancat, la corrent que pesa. L'adolescència concretament va ser un temps per voler-ho viure tot, entre música, ídols, festes, riures i inconsciència. Però aquell impuls també em va portar a plantejar-me què hi feia al món? Per què hi havia coses que no tenien cap mena de sentit, i d'altres on trobava una llum que em commovia. Per què la injustícia no em deixa indiferent? Per què trobo el sentit en l'estima a l'altre? El podria trobar en moltes altres coses, però el trobo en això. Però al mateix temps que sorgien en mi totes aquestes preguntes s'anava formant en mi la meva caseta; el meu propi món. Tenia clar que hi havia coses que no volia que em toquessin de la meva vida, en el meu cas; la música, anar a viure a una masia amb els amics, la parella, una recompensa pel què feia o deixava de fer. Tot això era intocable i jo estava muntat de ple en aquell vaixell que va per un riu anomenat societat, estava enganxat a la meva circumstància. Però Déu no deixava de mostrar-se. I en certa manera jo responia; anava al Camí de Sant Jaume, a Taizé, a recessos, a Confirmació, algun cop a missa, m'interessava Jesús, però sempre amb la meva reserva particular. Va ser llavors, al procés de Confirmació, on vaig veure que això no era lo meu, que això de la fe em venia gran i sobretot; absurd. Per això vaig decidir no fer la Confirmació, per què has de confirmar una cosa que no sents? Que no creus i dubtes. I és després d'aquesta decisió, quan veig en mi la meva arrogància, la meva frontera cap a Jesús, la meva caseta on m'hi trobo tant bé i d'on fa tanta mandra, però tanta falta, sortir. Quina comoditat tancar el ulls! Ara ja ha passat un temps, Confirmat, em meravello d'haver lluitat contra això, gràcies a Déu, i dic lluitar i no vèncer, perquè sé que tota la vida portaré el que jo vull, la meva caseta. Però al menys sé que Jesús no en tenia de caseta, que hi ha algú que ho donà Tot! Com més percebo d'Ell més sentit trobo, i és en el llençar-me a Ell, és en el oferir-te que trobes resposta i l'absurd que creies, resultava ser una muralla, resultava ser caduc. És a mesura que percebo a Jesús, que no me'n puc separar.


La fe no deixa de ser travessar aquell dubte, aquella incertesa, la fe és dipositar la confiança, Tota, en allò que et commou dia a dia. Té d'assenyat i té d'arrauxat, i així és com poc a poc veus que va creixent, que pren relleu i et despertes."


Miquel Escuer

18 d’abril de 2011

3 DIES, 3TESTIMONIS: MARTA.

A falta de tres dies per dijous sant, us deixem amb la veu i el cor de tres joves de la Diòcesi que ens transmeten amb paraules el seu testimoni.

"Estic davant de l’ordinador , dubtant com començar, no m’agrada el
que escric i em pregunto com em pot costar tant expressar amb paraules allò que dona sentit al que faig, al que visc. Descobrir Déu a la meva vida, és el millor regal que he pogut rebre i que no puc deixar d’agrair. Bé, ja he començat a escriure sense adonar-me’n, però on em porten aquestes paraules? A estimar sense mesura tal i com Déu m’ha estimat i m’estima encara, mitjançant tants amics, tant acompanyament en moments difícils, tant redescobriment de la seva presència a les Eucaristies o a les trobades de joves... Aquest llistat no l’acabaria mai i continuo sentint-me agraïda per tot l’amor que rebo. Però no voldria oblidar-me de l’amor que Jesús ens dona des de la seva creu. Aquest amor que es va fer present mentre acompanyava el procés de malaltia del meu pare, al veure tants infants amb tant mancança d’afecte, al conèixer tantes persones que cerquen sentit al que fan sense trobar-ho. És un amor que compromet, que et compromet a estar al costat de tanta gent que pateix, que no et permet no veure-hi, sinó que et llença a mirar i a estimar allò que mires. Aquest amor de QUI dona la vida per nosaltres, ens “contagia” a viure amb sentit, a estimar de totes a totes. Jo us convidaria a deixar-nos “contagiar” una mica, Déu ens acompanya!"

Marta Riera
Parròquia de Pardinyes

6 d’abril de 2011

CRÒNICA 5ena ESTACIÓ D'ENLLAÇ

El passat 18 de març va tenir lloc la cinquena Estació d’Enllaç d’aquest curs als locals parroquials de Santa Maria de Gardeny.

Com ja sabeu, l’Estació d’Enllaç és un punt de trobada per a gent jove —i no tan jove—amb inquietuds on, cada tercer divendres de mes, tots plegats podem compartir i gaudir d’una bona estona amb activitats variades, entretingudes i enriquidores.

Aquest mes tenia un rerefons vocacional, amb motiu de la celebració del Dia del Seminari aquell cap de setmana, i portava per títol I a tu què et mou? Aquest va ser l’eix central de la trobada, emmarcada en la crida que Jesucrist ens fa a implicar-nos en la revolució contra les dictadures del cor que no ens deixen ser lliures per a construir un món millor.

Diversos testimonis molt interessants ens van explicar què era el que els movia a la vida, què era allò que els feia viure de la manera com viuen el seu dia a dia: una jove alemanya que havia trobat en l’estil de vida de la comunitat cristiana les respostes a les seves preguntes; dos mossens que van compartir com van descobrir la seva vocació i com la viuen; i un dels seminaristes de la diòcesi que ens descriví un dia qualsevol al seminari.

Conèixer la vida i les motivacions d’aquestes persones m’ha fet reflexionar sobre la importància que té que els joves ens qüestionem què és el que a nosaltres ens mou a la vida, què és el que ens impulsa a ser com som i a fer el que fem.

Tanmateix, no tot van ser testimonis en aquesta Estació d’Enllaç, també vam gaudir i participar activament de diversos balls de diferents cultures, d’escenificacions, música i molt d’humor. I tot plegat ens volia fer descobrir que cal una revolució per a canviar aquest món en què vivim, una revolta contra tot allò que ens oprimeix i ens paralitza.

Cada vegada que hi penso ho sento amb més força: cal una revolució del cor per tal que guanyi l’amor i la felicitat en la nostra vida i en la dels que ens envolten. Perquè és a això al que Jesús ens crida en aquest món, a caminar cada dia tenint present l’amor d’un Déu que ens vol feliços i fent el bé als altres, germans nostres. Per això cal que cadascú s’impliqui i trobi quin és el seu paper en aquesta revolta popular.

Tant de bo molts joves, de totes les edats, puguin descobrir la crida que nosaltres hem sentit a l’Estació d’Enllaç: Si el que a tu et mou és el desig d’autèntica llibertat, lluitem tots junts amb Jesús per la revolució del cor que és l’inici d’un món nou!

Marta Sangüesa Amorós

5 d’abril de 2011

TROBADA DE VOLUNTARIS PER LES DED

Hola a tots!

Us convoquem a la Trobada de Voluntaris per les DED (Dies en les Diòcesis), als que voleu participar de l'acollida a Lleida dels joves que vindran de camí cap a Madrid JMJ (Jornada Mundial de la Joventut).

Cadascú trobarà la manera de col·laborar, hi ha coses a fer des d'ara fins els mateixos dies de l'11 al 15 d'agost.

La trobada serà el proper dissabte 9 d'abril a les Germanetes dels Pobres de Torrefarrera. Quedem allí a les 11:00h i acabarem just després de dinar. Cadascú porta alguna cosa per a compartir, ja que dinarem allí plegats després d'ajudar en el que convingui a les germanetes a l'hora de dinar dels avis que viuen allí.

L'Esperit del voluntari s'ha de viure sempre i des d'avui mateix, per això cal aprofitar les DED per revisar aquest Esperit en el nostre dia a dia.

Fins dissabte, sino abans!

DPJ

NOTA: Aqui teniu per si ho necessiteu els horaris de la linia 8 d'autobusos per arribar a les Germanetes.

http://www.sarfa.com/linealleida/9_horario_L8w.pdf

4 d’abril de 2011

L'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA A LA PASTORAL DE JOVES


El dissabte 19 de març, cinquanta persones van participar a la III Jornada de Formació de Pastoral de Joves, celebrada al Sant Crist de Balaguer, i que tenia per títol: "L'expressió artística en la Pastoral de Joves". La jornada ha estat organitzada per les delegacions de joventut de Lleida, Solsona i Urgell.


La jornada es va iniciar amb unes paraules de salutació per part de Mn. Joan Pujol, vicari general del bisbat d'Urgell, que va destacar la creació artística com a mitjà d'arribar a Déu.
Després, Mn. Cinto Busquet, secretari particular de l'arquebisbe d'Urgell, va centrar la jornada en una conferència que va adreçar als participants, on va subratllar que l'art ens permet i ens facilita acompanyar i evangelitzar, i que cal cercar noves maneres d'apropar l'evangeli als nostres joves.

L'Eloi Aran va fer la segona conferència, tot presentat un recurs pastoral: el Prega-Rock. La música contemporània moderna com a eina de pregària i reflexió. L'Eloi ens va explicar els orígens d'aquest projecte i va valorar molt positivament el treball amb joves a partir de la cançó.
Posteriorment al dinar de germanor, va ser el moment dels tallers: danses contemplatives, danses modernes, pregària i icones, música i animació i plàstica pastoral.

La jornada va acabar amb l'eucaristia, presidida per Mn. Cinto Busquet, i que va servir per a un bell acabament de l'activitat, demanant-li a Déu que ens ajudi en el nostre camí d'acompanyament d'adolescents i joves.