26 de juny de 2011










El dissabte catorze de maig, vaig poder participar en la trobada diocesana de joves, i ara que ja ha passat un temps me n’adono que aquella no va ser una activitat més i veig que les trobades diocesanes de cada curs són quelcom especial que hauríem de cuidar entre tots i hauríem de fer el possible per a animar a tots els joves cristians del Bisbat a participar-hi amb ganes.

Recordo que la joia, la celebració, l’espontaneïtat i la confiança –afavorida per la familiaritat creada en torn als joves de la delegació– foren les notes d’aquesta festa on es va fer possible —almenys per a mi i per al meu grup— revifar la fe i aplegar-nos en torn a la veu de Crist. A més va ser una bonica manera d’encetar, a la nostra diòcesi, la celebració del diumenge del “Bon Pastor”, jornada mundial de pregària per les vocacions.

La trobada es va iniciar a dos quarts de set amb la inscripció, tria de grups i descobriment de cares conegudes i a conèixer al llarg de la vetlla. A les set ens aplegàvem al teatre de la mariana on s’ens acollí ambientant-nos al que pot estar passant a hores d’ara arreu del món: trucades, engrescament i moltíssima il·lusió en torn a la JMJ 2011. La nostra realitat diocesana té els ulls i el cor oberts a totes les joves i els joves de l’església universal. Seguiren els tallers: dansa, cuina, jocs, cinefòrum i a dos quarts de nou, desafiant la pluja, ens atrevírem a compartir uns bocates i altres plats exòtics, amanits amb molta, molta gana i guarnits amb l’esplendidesa del personal de la mariana, sempre a punt, com el bon àpat i amb la presència del nostre Bisbe Joan que s’havia incorporat a la trobada. Acabat el sopar, canviàrem d’escenari i a dos quarts d’onze, sota l’aixopluc (ara sí) de la nova capella del Santuari de Santa Teresina, compartírem l’immens do de la pregària que brolla de la fe. Sí, els qui creiem, podem sentir, veure i servir Déu, present en el proïsme i per això ens apleguem per a pregar. En aquesta ocasió era una pregària vocacional amb motiu de la jornada mundial de pregària per les vocacions: un vídeo ens obrí una mica els ulls davant la força que té l’amor; la meditació cantada ens ajudà a envoltar-nos de Déu, del seu misteri: Déu és amor (1Jn 4, 8); la paraula de Jesús al lavatori dels peus acompanyada del gest del nostre bisbe Joan rentant-los-hi a una representació de joves; el silenci, profundament marcat en els participants i una petita coreografia ens ajudaren a comprendre una mica més la nostra sort, i a créixer en el nostre agraïment al Pare per la crida que ens fa: tots i cadascú de nosaltres estem cridats a ser plenament feliços en un camí d’ amor únic e irrepetible. Totes i tots tenim la nostra vocació. L’església ens ajuda a respondre, els amics ens acompanyem i podem dir “SÍ”.

Per això és tan important que hi hagi moments com aquesta trobada on ens puguem aplegar com a Església jove de Lleida per a compartir, pregar i ajudar-nos a seguir la crida de Jesús.



Mn Joaquim Blas (Residència La Forja de la Bordeta)