27 de juliol de 2011

FAMÍLIES ACOLLIDORES

ESTEM A FINALS DE JULIOL

I AIXÒ SUPOSA QUE QUEDA POC PER A LES ESPERADES JMJ A MADRID

DES DE LA DPJ DE LLEIDA ESTEM TREBALLANT FORT AQUEST ÚLTIM MES PER A QUE

TOT SURTI EL MILLOR POSSIBLE

PERÒ ABANS DE TOT ENS QUEDEN PRIMER LES DED, JA SABEU ELS DIES PREVIS A LES DIÓCESIS ON VENEN JOVES DE TOT EL MÓN A PASSAR UNS DIES A LLEIDA ABANS D'ANAR A MADRID A GAUDIR DE LES JMJ.

EL CAS ES QUE AQUESTS NOIS I NOIES ELS DIES QUE ESTAN A LLEIDA ESTARÀN DORMINT EN EL QUE ANOMENEN "FAMÍLIES ACOLLIDORES".

SI ENCARA NO SAPS EL QUE SÓN LES FAMÍLIES ACOLLIDORES I TENS INTERÉS EN SER UNA, CLICA A L'ENLLAÇ QUE TENS A CONTINUACIÓ I LA MARTA RIERA T'HO EXPLICA!




20 de juliol de 2011


Quan jo era petit, la iaia del poble em duia a missa. No m'agradava gens, perquè cada dia havia de veure-hi aquell pobre home clavat en una creu, sempre patint, amb rajolins de sang regalimant de mans i peus. El pitjor de tot era quan la gent, seguint la tradició del poble, pujava a la Creu a besar-li els peus al Santcristo. A l'alçada dels meus ulls hi havia aquell clau entre els dos peus, la sang pintada amb un pinzell, per fer més mal encara. És per aquest motiu que jo no el besava mai, el Santcristo, només ho feia veure. I el meu cor es moria de ganes d'arrencar aquell tros de ferro, però les meves mans eren tan febles...

Vaig anar creixent. Em vaig començar a interessar per la política. Era especialment conscient de la injustícia, d'aquest quart món que a casa nostra afecta a una cinquena part de la població, d'aquest tercer món que ho és, en part, per unes estructures malèvoles... Era conscient de la guerra, de la xenofòbia i la homofòbia, del masclisme, dels danys al planeta. Em vaig indignar i vaig cridar: "això s'ha de canviar!", però les meves mans eren tan febles...

I l'altre dia vaig tornar a acompanyar la meva iaia a l'església. Vam pujar, com sempre, les escales, fins arribar al Santcristo nu. El clau seguia allà, ofensiu, vergonyant. Hi vaig atansar la mà i... sorpresa!, la meva mà havia crescut. Els músculs formats amb el treball em van fer comprendre que jo ja no era aquell nen atemorit i que les meves mans ja no eren aquelles mans del meu passat, tan febles...



Ignacio Terrado