7 d’agost de 2011

FILOSOFIA I CRISTIANISME


Qui eren, aquests epicurIs i estoics que Pau es troba en el seu viatge a Atenes? Es pot demostrar racionalment l'existència de Déu? Per què va dir Marx que la religió és l'opi del poble? Ciència i religió són compatibles? Què és, un argument d'autoritat? Sabíeu que les virtuts cardinals del cristianisme (prudència, justícia, fortalesa i temperança) coincideixen amb les parts de l'ànima de Plató? Què volen dir els filòsofs quan diuen que Déu ha mort? Com és que, si Déu és bo, hi ha mal al món? Amb quins arguments una part de l'Església justifica la discriminació de dones, homosexuals, i laics? Té conseqüències polítiques, l'amor als altres? Pot un cristià acceptar la propietat privada?

Algunes d'aquestes preguntes, com la primera o la tercera, tenen un caràcter històric, així que les respondrem amb molt de gust. D'altres, com la segona o la darrera, NO LES RESPONDREM, sinó que LES DEBATREM. I no les respondrem perquè som filòsofs, i el nostre ofici no és dogmatitzar sinó moure les neurones. Ara bé, a l'hora de pensar sempre va bé que algú que ja ho ha fet abans et faci adonar de la importància del problema, dels intents de solucionar-lo que hi ha hagut i de les conseqüències (polítiques, religioses, etc.) que té cadascun d'ells.

Moltes vegades, quan volem explicar les nostres opinions, o quan volem explicar (o criticar) les dels que diuen parlar en nom de l'Església, no som conscients que aquestes es mouen en un context molt ample, que s'han anat formant al llarg dels anys, a força de moltes discussions, no sempre amistoses. Comprendre aquest context no només ens fa més cultes, sinó que ens ajuda a pensar i a no caure en greus incoherències.

Així doncs, des de la secció FILOSOFIA I CRISTIANISME ens dedicarem a enraonar (quin verb més bonic: en-raó-nar) sobre aquests temes i molts més. El que a mi m'agradaria, però, és que si teniu alguna pregunta, alguna curiositat, algun tema que penseu que seria interessant que tractèssim, l'escrigueu als comentaris. També, per favor, atreviu-vos a completar-me, a matisar-me, a contradir-me... les noves tecnologies ens permeten crear un espai obert i participatiu. Atrevim-nos a pensar!


Ignacio Terrado

3 comentaris:

Anònim ha dit...

"Amb quins arguments una part de l'Església justifica la discriminació de dones, homosexuals, i laics?"

Tu ets catòlic? si ho ets, has de saber que l'Església no discrimina, que l'Església no te parts. Es UNA!! El qui discrimina no es católic. Dir que les relacions homosexuals son un desordre no es discriminar( Sinó llegeix millor el que diu el CEC). L'Església crida a tots a la castedat:casats, solters homosexuals, dones i homes, laics, religiosos i capellans. Cadascú segons els seu estat de vida.
El que si es cert, es que molts que es diuen catòlics discriminen. Però l'Església com a tal mai.

Pere

Pd: Una de les grandeses de Sant Pau es que uneix la filosofia i el cristianisme. Pels que tenim fe no es poden separar.

Ignacio Terrado ha dit...

Hola Pere, sóc l'Ignacio, l'autor de l'entrada. T'agraeixo el comentari.

Tens raó en que l'Església és una, i que tots som Església, en teoria ningú més que l'altre. Però que l'Església sigui una no vol dir que no pugui ser plural, i aquesta pluralitat acaba produint que hi hagi temes en els quals diversos grups no estiguin d'acord. Tampoc vol dir que a la pràctica no s'hi amaguin situacions injustes.

Segons el DIEC, discriminar és:

1 v. tr. [LC] Marcar una distinció, diferenciar.

és evident que, a l'Església tal com és al nostre món (no idealment) si ets dona se't marca una distinció (no poder exercir el sacerdoci, p. ex.) i si ets homosexual també (des del moment en que es diu que el teu comportament és contra natura, es fa una distinció que a més és pejorativa respecte a d'altres comportaments).

Però hi ha cristians que s'oposen a tot això, i lluiten per a que canviï. Per tant, tot i que diem que l'Església és una, la seva realitat plural permet que parlem de bàndols, per entendre'ns. I penso que estaria bé que els nostres lectors sabessin els motius que teòlegs com el Papa donen per dir el que diuen, però també els de teòlegs com Tamayo.

Convindràs amb mi (si no, aquesta secció no t'agradarà, i jo vull que t'agradi, que has estat el meu primer crític i això és molt bo) en que la diversitat ens enriqueix. I a més a més és necessària. Com diu un capellà de Lleida, Galilea no pot existir sense Jerusalem, però Jerusalem tampoc no pot existir sense Galilea.

La pau amb tu, i espero comptar amb els teus comentaris crítics en el primer article, sobre ciència i religió. Moltes gràcies de debò!

Anònim ha dit...

Evangeli, Catecisme, Sants, Papa...son guies per a la santetat. El relativisme;el cancer daquesta Societat. La veritat es una...i no depen de les percepcions dels homes. Com deia el Papa en aquesta JMJ...no juguem a ser Deus...
No es discrimina a les dones. Quina tonteria es aquesta. Maria nes un exemple. Acas el ser Catolic es un tema de sexes...
Crec que tot aquell que es diu Catolic, hauria de llegirse el CATECISME.

Una cordial salutacio

Xavi